Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Neix ‘Més Semicercles’ amb un col·loqui a Vic sobre la llengua i la identitat catalanes

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Els teòrics i activistes lingüístics Jordi Martí Monllau i Gerard Furest debatran sobre la importància i vigència de les identitats col·lectives, la seva vinculació amb la llengua, la inclusivitat i el present i futur de la comunitat catalanoparlant

L’Ajuntament de Vic ha col·laborat amb Plataforma per la Llengua en l’organització de l’acte, que es farà al MEV. Museu d’Art Medieval divendres 14 de juny a les 19.00 hores

Més Semicercles vol portar arreu del territori el projecte Semicercles de Plataforma per la Llengua, el qual està centrat en la generació i difusió de discurs per a la plena normalització i restitució del català

Aquest mes de juny, Vic acollirà una conversa pública entre Jordi Martí Monllau i Gerard Furest organitzada per Plataforma per la Llengua amb el títol “La llengua i la identitat catalanes, present i futur”. Aquest col·loqui serà el primer acte de Més Semicercles, el nou projecte de Plataforma per la Llengua per dur un discurs lingüísticament autocentrat i apoderador arreu del territori. L’acte tindrà lloc al MEV. Museu d’Art Medieval de Vic divendres 14 de juny a les 19.00 hores, i serà moderat per Teresa Vilà, membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua. L’ONG del català ha comptat amb la col·laboració activa de l’Ajuntament de Vic en l’organització.

Durant el col·loqui, Martí Monllau i Furest tractaran sis qüestions: la definició i importància de les identitats col·lectives; la vigència de la identitat nacional; la vinculació de la identitat nacional amb la llengua; la identitat i la llengua als Països Catalans; la inclusió de nous membres a la col·lectivitat; i el futur de la comunitat catalanoparlant. La conversa servirà per remarcar la naturalesa oberta, integradora, inclusiva i democràtica de la llengua, un component de la identitat col·lectiva que facilita la incorporació de nous membres. Els assistents també podran veure que, al mateix temps, la llengua és un element sòlid, clar, visible, que facilita la preservació del sentit de comunitat en un moment de globalització, canvis ràpids, fronteres difuses i ambigüitat.

La vinculació històrica de la llengua i la identitat col·lectiva

La llengua i la identitat nacional estan estretament lligades, molt especialment a Catalunya. En el pla popular, els catalans s’han reconegut els uns als altres tradicionalment per la llengua i, en el pla intel·lectual, els teòrics del catalanisme clàssic sempre van entendre que l’idioma era central en la definició i manteniment de la identitat col·lectiva. Després de la Guerra Civil es van fer hegemònics políticament discursos que rebaixaven la importància d’aquesta vinculació. Amb tot, eren plantejaments eminentment tàctics i els seus promotors generalment continuaven tenint clara la capacitat cohesionadora i integradora de la llengua. Malgrat això, és fàcil que amb el pas del temps s’oblidi el caràcter instrumental i voluntarista dels discursos que no descriuen acuradament la realitat, i això dificulta una anàlisi precisa de la realitat i la cerca de solucions als problemes.

Durant la dècada passada, dins de l’independentisme van agafar força plantejaments que, encara més explícitament que en el passat, desvinculaven la llengua catalana de la identitat col·lectiva i defensaven l’assumpció del bilingüisme com un component essencial i un patrimoni a conservar de la societat catalana. Aquests plantejaments, que tenien un origen eminentment electoralista, suposaven un perill clar per a la continuïtat del català en un moment d’emergència lingüística. La vinculació entre la llengua i la identitat col·lectiva és un dels pocs incentius que té el català en un moment que l’obligatorietat legal del castellà li ha robat la utilitat instrumental i que l’hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua n’ha rebaixat molt la presència ambiental.

En l’actualitat, els discursos bilingüistes han perdut força entre el catalanisme. Això és, en bona part, el fruit de la feina de denúncia i proposta d’activistes i teòrics com Jordi Martí Monllau i Gerard Furest, compromesos amb un moviment de reafirmació i enfortiment de la consciència lingüística i nacional. Martí Monllau i Furest són professors d’institut, ocupació que els ha permès assistir en primera persona a l’empitjorament de la situació del català entre els joves. Martí Monllau és filòsof i ha escrit Llengua i identitat nacional, un assaig en què estudia la relació entre aquests dos fenòmens socials, tant al món com als Països Catalans. El llibre ofereix eines per a la defensa efectiva de la restitució del català. Furest és filòleg i sindicalista, i ha escrit Decàleg irreverent per a la defensa del català, un llibre en què, enmig de reflexions sobre l’estat de la llengua, crida els catalanoparlants a l’acció per a la seva plena restitució.

Plataforma per la Llengua en la lluita de les idees: Semicercles Més Semicercles

Des de 2022, Plataforma per la Llengua organitza un seminari anual a Barcelona per tractar qüestions relacionades amb la llengua. Els ponents són acadèmics de diferents especialitats que tracten el tema específic del seminari des dels angles respectius. Aquests seminaris volen acostar el món acadèmic amb l’activisme i amb l’opinió pública, i posar en circulació idees que contribueixin a la plena restitució i normalització de la llengua catalana. Són idees que qüestionen els marcs ideològics hegemònics, influïts pel nacionalisme espanyol de caràcter supremacista castellà, i que presenten emmarcaments alternatius fonamentats en la igual dignitat de tots els grups lingüístics.

El primer seminari anual, “La substitució lingüística: l’obsessió del supremacisme castellà“, explicava i discutia els pressupòsits i mites sobre els quals descansa la ideologia lingüísticament discriminatòria que és dominant a l’Estat espanyol. El segon, “Les democràcies lingüístiques i el cas espanyol“, contrastava el model constitucional espanyol de reconeixement de llengües, jeràrquic, amb d’altres d’igualitaris i promovia la idea que, de la mateixa manera que la democràcia liberal moderna descansa sobre el principi d’igual dignitat de tots els ciutadans, una “democràcia lingüística” hauria de partir del reconeixement igualitari de tots els grups lingüístics territorialitzats.

El 2023 Plataforma per la Llengua va crear la marca Semicercles per donar més visibilitat als seminaris i per agrupar i donar coherència a tota la feina de generació de discurs que fa l’entitat, una feina que es vol més intensa i continuada. Si un semicercle és una forma que no es tanca completament, Semicercles té la voluntat de mantenir un diàleg obert i constant sobre les qüestions lingüístiques als territoris de parla catalana, a través de la col·laboració entre la societat civil i el món acadèmic. Semicercles evoca la noció de continuïtat, reflexió i compromís, i també simbolitza la unitat en la diversitat dels temes relacionats amb la defensa de la llengua catalana.

Després de l’èxit dels seminaris de 2022 i 2023, Plataforma per la Llengua ha volgut dur els debats de Semicercles arreu del territori i, a aquest efecte, ha creat Més Semicercles. Per bé que la temàtica dels actes que s’engloben en aquest nou projecte coincideix amb la del seminari anual, el format es vol diferent. Els ponents tenen un perfil més activista i propositiu i es cerca que donin respostes concretes als problemes que descriuen. El de Vic serà el primer d’aquests actes, que es preveu que es faran als diferents territoris de parla catalana al llarg de l’any.

Els drets lingüístics: protagonistes a Vic aquell mateix cap de setmana

L’acte inaugural del projecte de Més Semicercles és una de múltiples activitats relacionades amb la llengua que acull la capital osonenca. Des de l’any passat Plataforma per la Llengua ha estat treballant intensament amb l’Ajuntament i durant tot aquest temps li ha prestat els seus serveis d’assessorament en matèria de política lingüística. Com a primer resultat del treball que ha estat fent el consistori, i amb l’objectiu de garantir els drets lingüístics i fomentar l’ús de la llengua a Vic, el 17 d’abril es va presentar el Pla d’acció municipal per la llengua, amb el nom de “Defensar la llengua, estimar el país”. En aquella ocasió, Rut Carandell, directora de Plataforma per la Llengua, va oferir la xerrada “El dret a viure plenament en català”, davant de la presència de la regidora de Llengua, Bet Piella, i de l’alcalde, Albert Castells.

En el mateix sentit, i com a activitat relacionada amb el pla d’acció per la llengua, el dissabte 15 de juny, l’endemà del primer acte de Més Semicercles, el Síndic de Drets Lingüístics de Plataforma per la Llengua serà a la Plaça Major de Vic de 9.30 a 13 h. El Síndic de Drets Lingüístics és un projecte de l’entitat que busca promoure el coneixement i la defensa d’aquests drets entre la ciutadania, i acostar al territori el servei de queixes i consultes lingüístiques de l’entitat per fer-lo més proper i fer que les persones que no el coneixen el descobreixin.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere