Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya: Presentació de l’Índex de Llibertat d’Ensenyament del 2023

Ignasi Grau, director d’OIDEL, ha presentat els resultats de l’informe al Seminari ‘La llibertat d’ensenyament és un dret humà?, organitzat per la Facultat de Ciències de l’Educació de la UIC Barcelona

L’ONG OIDEL, especialitzada en dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament, elabora des del 2002 un informe que analitza el pluralisme educatiu a nivell mundial

Espanya ocupa el tretzè lloc en la classificació mundial que mesura l’Índex de Llibertat d’Ensenyament del 2023, un informe que elabora des del 2002 l’ONG OIDEL, especialitzada en polítiques educatives, dret a l’educació i llibertat ensenyament. El director de l’entitat, Ignasi Grau, ha presentat (14/05/2024) els resultats de l’estudi al Seminari ‘La llibertat d’ensenyament és un dret humà?’, organitzat per la Facultat de Ciències de l’Educació de la UIC Barcelona.

L’informe, que analitza el pluralisme educatiu a 157 països, és a dir, el 98% de la població mundial, situa Espanya per darrere de països com Tailàndia, Malta o Líban i per davant dels Estats Units, que ocupa el lloc 19, de Noruega al 29 o Suècia, situada al número 39 del rànquing. Irlanda lidera la classificació, seguida de Països Baixos, Bèlgica, Regne Unit, Xile i Finlàndia.

Més de 30 acadèmics han participat en l’elaboració de l’informe que, per calcular l’Índex de Llibertat d’Ensenyament, ha tingut en compte indicadors com ara la possibilitat legal d’establir o administrar escoles no governamentals, el finançament públic d’aquests col·legis, la taxa de matriculació en aquests centres i la taxa de matriculació en relació amb el percentatge total en educació primària.

Gairebé la meitat d’Estats ofereix una ajuda econòmica baixa

L’estudi conclou que el 78% dels països analitzats ofereixen algun tipus de finançament per part de l’Estat a les escoles no governamentals, és a dir, aquelles que sense ser estatals reben finançament públic. El concepte de centres públics o privats canvia segons cada país, segons els autors de l’informe. El 47% dels països proporciona una ajuda econòmica baixa o mal definida i només el 22% dels països finança els costos d’inversió totals d’aquests centres.

Una altra de les conclusions de l’informe és que la relació entre els països de rendes altes i el finançament més gran de les ENG no sempre s’estableix. Així, a països com el Perú l’Estat inverteix més que altres països amb millor situació econòmica com Suïssa.

La matriculació en centres no governamentals no ha experimentat un creixement significatiu el 2023, excepte en alguns països com Angola, Nigèria, Hongria o l’Índia, que és qui ha tingut un increment més gran amb una pujada del 28%.

Actualment, el 43% dels països permeten l’ensenyament a la llar davant del 55% que no ho fa. Des que a l’informe del 2016 es va destacar un augment dels països que permetien aquest sistema d’ensenyament, no hi ha hagut grans increments. En aquest sentit, Grau ha assenyalat que “els governs estan més oberts a l’ensenyament a casa des del tancament de les escoles com a conseqüència de la COVID-19”. A l’estudi del 2023 destaca l’augment d’aquest model educatiu als Estats Units, on el 8% dels nord-americans han triat aquest sistema.

La llibertat d’ensenyament, un dret humà

Durant la seva intervenció, Ignasi Grau, ha insistit que la Declaració Universal de Drets Humans contempla des del 1948 que la llibertat d’ensenyament és un dret humà i puntualitza que “el pare o la mare tenen dret preferent a escollir la forma d’educació que serà donada el seu fill”. D’aquí ve la importància, segons Grau, de vetllar per aquest dret.

Segons aquest especialista en polítiques educatives, “la desconnexió entre el projecte educatiu i els valors familiars pot ser traumàtic”. En aquesta línia, ha destacat que “les societats cada vegada són més plurals, per la qual cosa és molt important tenir en compte la identitat cultural i que l’educació ha d’estar lligada a aquesta”.

Així mateix, ha assegurat que els darrers estudis que analitzen la relació entre els resultats de l’informe PISA i la cohesió social indiquen que “els menors amb famílies que s’impliquen a la seva educació tenen millors resultats acadèmics”. Grau ha afegit que la desconnexió entre l’educació i la família repercuteix en un descens del rendiment i que, per tant, “els pares i les mares han de ser aliats de les polítiques educatives”.

El ponent ha estat convidat per UIC Barcelona i presentat pel Dr. Enric Vidal, degà de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UIC Barcelona.

+++

Fotografia: Ignasi Grau, director d’OIDEL.