Vox i PP liquiden la Llei de Memòria Democràtica al País Valencià
PP i Vox continuant amb el desmantellament legislatiu de l’anterior govern autonòmic progressista, ha aprovat diferents lleis regressives i ara una de les més controvertides, que manipulant el llenguatge, en diuen “Llei de la concòrdia”.
Una nova llei que derogarà la Llei de Memòria Democràtica de l’antic govern, que en el seu moment va ser pionera i, entre d’altres, va sancionar per primera vegada els actes d’enaltiment del feixisme a la via pública.
La llei de concòrdia valenciana té una composició de 5 articles enfront dels 65 de la llei del Botànic, on destaca l’objecte i l’àmbit d’aplicació.
En la llei s’amplia el període per davant, remuntant-se al 1931, per incloure-hi la Segona República, i s’allarga fins a abastar el terrorisme etarra i l’islàmic. Segons el redactat, és per tal d’honorar i protegir la història d’Espanya.
Pel PP, aquesta és una llei que no elimina res; ans al contrari, amplia drets, asseguren. Per Vox, una llei que iguala totes les víctimes. I per les víctimes de la dictadura franquista, és la negació de la repressió franquista.
“Nega les víctimes del franquisme com a tal, no se’ns anomena a cap lloc” explica Àngel González, president de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià. “Se’ns deixa difoses a l’article 1.1, que anomena les víctimes socials, econòmiques, d’actes terroristes. I equipara la legalitat de la Segona República amb uns generals colpistes.”
Una de les prioritats de les polítiques del govern de progrés valencià va ser l’exhumació i la dignificació de les víctimes de la dictadura franquista mal soterrades a fosses comunes. A més, es va crear un banc d’ADN a través de la Fundació Fisabio per poder-les identificar. No només es tractava de represaliats, també hi havia casos de nadons robats.
Una llei sense suport acadèmic: revisionisme històric i negacionisme
Arran del debat d’aquesta llei diverses autoritats acadèmiques han denunciat la perillositat d’alguns arguments. S’apunta que no hi ha consens històric respecte a la II República, la Guerra Civil o el franquisme.
La polèmica llei de concòrdia naix sense suport acadèmic, amb la reprovació de les Nacions Unides i amb una oposició que repeteix una vegada i una altra que blanqueja el franquisme.
Per Vox, les lleis de memòria històrica són lleis de “desmemòria”, lleis “totalitàries” i “sectàries”. El preàmbul de la llei apunta que les lleis de memòria històrica són “ingerències, coaccions i restriccions” i que cal “emparar les llibertats i preservar la reconciliació heretada”.
“Això que fan és cinisme” –exposa Àngel González–. “Allò que no poden fer és negar tot el que està àmpliament documentat pels testimonis i per estudis acadèmics de càtedres de tot l’Estat.”
La llei no parla del franquisme ni de les conseqüències que va tenir a tot l’Estat. Parla de la persecució ideològica i religiosa o de la protecció i reconeixement de les víctimes de la Segona República, d’una “convulsa Segona República”, i diu: “No importa el bàndol, el patiment i la mort va ser el mateix per tots.”
“Equipara el període 1931-1936 amb la dictadura franquista, com si foren dos períodes comparables, que no ho són” –diu Toni Morant, catedràtic d’Història Moderna i Contemporània–. “No es pot comparar democràcia i dictadura. A més, aïlla la història d’Espanya del context internacional convuls i inestable que acompanyava la Segona República. Es vol presentar com si la inestable fora la Segona República.”
Morant apunta que, fins ara, cap historiador expert, cap acadèmic, no ha eixit a defensar la llei. Defensa que la llei és un conjunt de manipulacions històriques sobretot de la II República i la dictadura, que busca construir una imatge falsa i tirar per terra totes les investigacions que s’han dut a terme fins ara.
“És un text sense fonamentació científica” –continua repassant Mortant–. “Resulta molt difícil d’imaginar que cap historiador amb formació històrica hagi pogut participar en la redacció d’aquest text. És un conjunt de llocs comuns i interpretacions tergiversades de la història de la dreta extrema.”
L’ONU va reprovar les lleis de concòrdia del PP i Vox, els va exigir mesures de correcció i els va recordar que preservar la memòria era la millor eina perquè no es tornés a repetir. Ni una coma es va canviar de la llei valenciana. “No se l’han llegida”, els va retreure el president Carlos Mazón en defensa de la seva llei.
Les quatre universitats públiques valencianes refuten la nova llei
Les quatre universitats públiques valencianes han criticat la llei i han advertit al govern valencià que conté greus mancances científiques.
“Aquesta llei no té res a veure amb la història. Té molt a veure amb la política, tot i que és una llei que es presenta com a apolítica”, defensa Morant.
El debat a les Corts d’aquesta llei ha estat tens. Pel govern és la llei de la concòrdia; per l’oposició, la de la discòrdia; per les víctimes, la negació de la memòria democràtica; pels historiadors, una vulneració de la Constitució espanyola a la qual li auguren el mateix futur que a l’aragonesa.
“La paraula ‘concòrdia’ per a ells és la negació de la memòria democràtica, és a dir, de la memòria antifeixista, la negació de les víctimes del franquisme. Els llocs de concòrdia que diu la llei, seran uns llocs amb un contingut indeterminat”, afirma Àngel González.