Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

L’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) publica la nova recerca educativa “Education at a Glance 2024”

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

RESUM EXECUTIU de l’Informe “Education at a Glance”

“Education at a Glance’ (L’educació a un cop d’ull) és la guia definitiva de l’estat de l’educació a tot el món. Analitza tots els nivells educatius i proporciona dades sobre temes com ara el rendiment, la matrícula, les finances i l’organització dels sistemes educatius. L’edició de 2024 se centra en l’equitat en l’educació.

El rendiment i els resultats del mercat de treball han millorat per als grups amb el rendiment més baix

Els resultats educatius i del mercat laboral dels adults joves amb risc de quedar-se enrere han millorat. Des del 2016, la proporció de joves d’entre 18 i 24 anys sense feina, educació o formació ha caigut del 16% al 14% de mitjana a l’OCDE. Paral·lelament, la proporció de persones de 25 a 34 anys sense títol de batxillerat ha disminuït del 17% al 14%. Les oportunitats laborals també han millorat: la taxa d’ocupació entre els 25-34 anys sense titulació de batxillerat ha augmentat del 59% al 61%, i per a aquells que tenen estudis de batxillerat o de batxillerat no terciari, ha augmentat dels 76. % al 79%.

Aquestes tendències positives són impulsades pels joves de 18 a 24 anys que romanen més temps a l’educació i un mercat laboral robust. Tanmateix, no indiquen millors resultats d’aprenentatge. La proporció de joves de 15 anys amb un rendiment baix al Programa per a l’avaluació internacional dels estudiants (PISA) s’ha mantingut sense canvis o ha augmentat des del 2012 a la majoria de països. A més, les competències adquirides pels adults joves sovint no s’ajusten a les necessitats del mercat laboral. Per mantenir les tendències laborals positives durant els mercats laborals més febles, és essencial assegurar-se que la millora dels resultats educatius es fonamenta en millors resultats d’aprenentatge. Això inclou fortes habilitats bàsiques que faciliten l’aprenentatge al llarg de la vida i habilitats rellevants d’ocupabilitat que donen suport a les persones en la seva carrera professional.

Les nenes superen els nens en l’educació, però les dones continuen sent desfavorides en el mercat laboral

Les nenes i les dones superen els nens i els homes en l’educació per la majoria de mesures disponibles. Acostumen a tenir puntuacions més altes en les avaluacions estandarditzades i tenen un 28% menys de probabilitats de repetir un grau a primària i secundària inferior. Als nivells de secundària superior i terciari, tenen més probabilitats de completar amb èxit els seus programes a tots els països sobre els quals es disposa de dades, amb les bretxes de gènere que sovint superen els 10 punts percentuals. Les dones també tenen més probabilitats d’accedir a l’educació terciària que els homes, i la proporció de dones d’entre 25 i 34 anys amb una titulació terciària és significativament més alta (el 54% de les dones joves enfront del 41% dels homes joves de l’OCDE).

No obstant això, malgrat el seu alt nivell educatiu, les dones continuen sent desfavorides en el mercat laboral. Les dones joves tenen menys probabilitats de tenir feina, i la bretxa és especialment gran per a aquelles que no han acabat l’educació secundària superior. Amb un 47%, la taxa d’ocupació de les dones de 25 a 34 anys sense titulació de batxillerat és 25 punts percentuals inferior a la dels homes. Entre les dones joves amb una titulació terciària, el 84% estan ocupades, la qual cosa és 6 punts percentuals per sota de la taxa d’ocupació dels homes amb qualificacions similars. Les dones joves també guanyen menys que els homes joves, amb uns ingressos mitjans un 15% més baixos per als que no tenen un títol de batxillerat i un 17% més per als que tenen un títol terciari.

Els resultats educatius estan molt influïts pels antecedents familiars

Els resultats educatius es transmeten entre generacions. Les desigualtats comencen aviat i persisteixen en totes les etapes del sistema educatiu. Als països amb dades disponibles, els nens de famílies amb ingressos baixos tenen, de mitjana, 18 punts percentuals menys de probabilitats d’estar matriculats en educació i atenció infantil abans dels 3 anys. A l’educació primària i secundària, els estudiants d’entorns socioeconòmics menys afavorits pitjor en avaluacions estandarditzades com el Progress in International Reading Literacy Study (PIRLS) i PISA. Els estudiants que inicien un programa de batxillerat tenen 19 punts percentuals menys de probabilitats de finalitzar amb èxit els seus estudis si els seus pares no han assolit l’educació secundària superior que els seus companys amb pares que tenen un títol terciari, i aquesta bretxa és de 13 punts percentuals per als que comencen un batxillerat. programes. Aquests inconvenients donen lloc a nivells educatius molt diferents. Mentre que el 72% dels adults que tenen almenys un progenitor amb una titulació terciària també han obtingut un títol terciari, només el 19% dels que els pares no han acabat l’educació secundària superior tenen un títol terciari.

L’educació infantil ajuda a donar a tots els nens un començament just en l’educació

L’educació infantil és una eina important per reduir l’impacte dels antecedents familiars en les oportunitats educatives, ja que ajuda a tancar les bretxes de desenvolupament entre els nens abans d’entrar a l’escola primària. Per garantir que tots els nens assisteixin a l’educació infantil, 10 dels 38 països de l’OCDE han reduït l’edat d’inici de com l’educació obligatòria durant l’última dècada per incloure part o la totalitat de l’educació infantil, i ara és obligatòria a 19 països de l’OCDE. A més, els governs estan prioritzant l’educació infantil en els seus pressupostos. La despesa pública en educació infantil mesurada com a proporció del producte interior brut (PIB) va augmentar un 9% entre el 2015 i el 2021, molt més que en altres nivells educatius. Les taxes de matrícula a l’educació infantil també han continuat augmentant en tots els grups d’edat. De mitjana a l’OCDE, el 83% dels nens d’entre 3 i 5 anys estan matriculats a l’educació infantil, en comparació amb el 79% del 2013.

La bretxa entre el final del permís parental retribuït i l’inici de l’educació gratuïta, temps durant el qual els pares han de pagar l’educació infantil, és especialment important per a la matriculació dels fills de famílies amb ingressos baixos. Set països de l’OCDE ofereixen guarderia o educació infantil gratuïta que comença immediatament després de la finalització del permís parental retribuït, mentre que a vuit països de l’OCDE hi ha una bretxa de cinc anys o més entre el final del permís parental remunerat i l’inici de l’educació gratuïta. A més, fins i tot si l’educació infantil és nominalment gratuïta, la despesa privada en aquesta es manté elevada a molts països, cosa que posa en desavantatge els nens de famílies més pobres. Això es deu a una sèrie de factors, com ara la limitada disponibilitat de places a les institucions finançades amb fons públics o un nombre limitat d’hores que s’ofereixen gratuïtes, que sovint els pares han de complementar de manera privada.

L’escassetat de professors pot agreujar les desigualtats

Reclutar professors ben qualificats per substituir els que es jubilen o renuncien és un repte a la majoria de països. A l’inici del curs 2022/23, 18 dels 21 països dels quals es disposa de dades s’enfrontaven a l’escassetat de professors i no havien pogut ocupar tots els llocs de treball vacants.

Les escoles no es veuen igualment afectades per l’escassetat de professors. Per atraure més professors a les escoles més afectades, aproximadament un terç dels països amb dades disponibles ofereixen subsidis als professors que imparteixen classes en escoles remotes i aproximadament un de cada deu països ofereixen subsidis per ensenyar en els desfavorits socioeconòmicament. Tanmateix, els incentius financers per si sols no són suficients per atraure candidats motivats. Altres mesures són igualment importants, com ara un suport professional suficient i un fort reconeixement públic de l’esforç dels professors que imparteixen classes en escoles desfavorides.

Informe “Education at a Glance” complet (anglès) … clicar aquí

+++

Il·lustració: “Drawing Hands” de  M.C. Escher.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere