RECULL Bons articles d’altres publicacions: “Les vuit sorpreses més grans de la nova Comissió Europea d’Ursula von der Leyen” de Jorge Liboreiro d’Euronews

Des de la inesperada assignació a Àustria a la megacartera d’Espanya. La propera Comissió d’Ursula von der Leyen fa parlar a Brussel·les.

Després de diversos retards, múltiples filtracions, una disputa política a Eslovènia i una dramàtica dimissió d’última hora, Ursula von der Leyen ha presentat el seu nou equip de comissaris europeus per als propers cinc anys.

Els 26 candidats encara s’han de sotmetre a les audiències de confirmació al Parlament Europeu i alguns podrien sucumbir durant l’interrogatori a causa de les polèmiques passades, la falta de competència o simplement a velles represàlies partidistes.

Tot i això, l’estructura proposada per Von der Leyen ofereix una visió única de com vol remodelar l’Executiu per fer front als aclaparadors reptes a què s’enfronta la Unió Europea (UE): des de la guerra de Rússia contra Ucraïna i la competència deslleial de la Xina, fins a l’estancament del creixement econòmic, l’envelliment ràpid de la població, l’augment del nombre de sol·licitants d’asil i els estralls provocats pel canvi climàtic.

Àustria es queda amb Migració

L’austríac Magnus Brunner ha obtingut la cartera de Migració.

Àustria, el país on el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha condemnat per ampliar il·legalment els controls fronterers, que ha demanat que els fons de la UE s’inverteixin en la construcció de tanques i que ha bloquejat la plena integració de Romania i Bulgària a l’espai Schengen ha rebut la cartera d’Afers d’Interior i Migració.

Per si això no fos prou estrany, el fet que Magnus Brunner tingui una formació estrictament financera fa que l’assignació sigui encara més rocambolesca.

Però també és un signe dels temps que corren. El debat sobre la immigració irregular s’ha desplaçat amb força cap a la dreta, com demostren els darrers esdeveniments a Alemanya; per això donar la delicada cartera a un membre del Partit Popular Europeu (PPE) posa la Comissió en més sintonia amb el Parlament i, el que és més important, amb el Consell.

La mesura subratlla la intenció de Von der Leyen d’explorar “noves vies per contrarestar la immigració irregular”, com va escriure a les seves directrius polítiques. Aquest eufemisme (també anomenat “solucions innovadores”) s’associa als plans controvertits d’externalitzar els procediments d’asil a països no pertanyents a la UE, un plantejament que, casualment, dóna suport Àustria.

Parlant sota condició d’anonimat, un alt funcionari de la Comissió va predir que Brunner tindria una audiència parlamentària “dura”, però va dir que podria ser “útil” aportar la perspectiva d’un polític d’un país que ha tingut problemes amb Schengen.

Un regal a mitges per a Meloni

Giorgia Meloni es va oposar a la reelecció d’Ursula von der Leyen.  

Una de les principals preguntes al voltant del nou equip de Von der Leyen ha estat: Quant donarà a Itàlia?

L’oposició de la primera ministra Giorgia Meloni a la reelecció de la presidenta va alimentar el misteri: primer, es va abstenir quan els líders de la UE es van repartir els alts càrrecs i, després, va donar instruccions als eurodiputats del seu partit Germans d’Itàlia perquè votaran en contra al Parlament.

L’antagonisme va fer miques la façana de Meloni com a estadista pragmàtica, i va posar de manifest l’euroescepticisme durador que havia impulsat el seu ascens al poder. També va resultar perjudicial per als seus esforços per aconseguir una vicepresidència econòmica per a Itàlia.

Al final, el candidat italià, Raffaele Fitto, ha esdevingut un dels seus sis vicepresidents executius, tal com desitjava Meloni. Però l’ascens es va veure minvat a mig camí: Fitto s’encarregarà de Cohesió i Reformes, una funció que comporta en gran mesura responsabilitats administratives, i l’aparta dels debats delicats sobre normes fiscals i competència.

El nomenament de Fitto representa la primera vegada que un polític de la dreta dura ocuparà un lloc de tan alt nivell a la Comissió. “Itàlia és un país molt important i un dels nostres membres fundadors, i això també s’ha de reflectir en l’elecció”, va dir Von der Leyen, argumentant que el Parlament ja té dos vicepresidents del grup d’extrema dreta de Fitto.

Híbrids estranys

A Wopke Hoekstra se li ha assignat la cartera d’Acció Climàtica i Fiscalitat.

Von der Leyen sabia molt bé que necessitava racionalitzar la jerarquia dins de la seva Comissió, que, en alguns casos, havia patit solapaments i redundàncies. Per això, va canviar els títols de les carteres, va modificar les assignacions i va suprimir un nivell de poder, triant sis vicepresidents executius per supervisar 20 Comissaris.

“Hem dissipat les antigues estructures rígides”, va dir a la premsa. Però quan va començar a detallar l’estructura del seu pròxim equip, inevitablement es van aixecar celles. Algunes carteres semblaven híbrids forçats de temes totalment inconnexos, cosa que plantejava seriosos dubtes sobre com funcionaria a la pràctica.

Exemple 1: A la belga Hadja Lahbib se li ha encomanat la Preparació i la Gestió de Crisi -que implica supervisar milers de milions en ajuda d’emergència per fer front a catàstrofes naturals i assistir a regions devastades per la guerra-, però també la d’Igualtat , que abasta els drets de la dona, LGTBIQ+, prevenció de la violència de gènere i lluita contra el racisme.

Exemple 2: La croata Dubravka Šuica s’ha fet amb la nova cartera de Mediterrani, centrada en el desenvolupament d’associacions globals amb els països veïns per impulsar els llaços econòmics i frenar la immigració irregular, alhora que manté la cartera actual de Demografia, centrada en el declivi demogràfic de la UE.

Exemple 3: Wopke Hoekstra, dels Països Baixos, haurà de fer malabarismes amb la cartera d’Acció Climàtica -que inclou la participació en les cimeres de l’ONU i l’aplicació del Pacte Verd- i la de Fiscalitat – que abasta la lluita contra el frau fiscal i la reforma de l’impost de societats-.

Dones a la cimera

Henna Virkkunen passa de membre del Parlament Europeu a vicepresidenta executiva.

La recerca de l’equilibri de gènere ha definit la presidència de Von der Leyen des del 2019, quan va demanar als Estats membres que proposessin dos candidats, un home i una dona, per garantir la igualtat. Aquest any va fer la mateixa petició, però va ser rotundament rebutjada.

Davant d’un Executiu dominat per homes, Von der Leyen va emprendre una campanya entre bastidors per fer canviar d’opinió algunes capitals i garantir una representació femenina més gran. La pressió va funcionar amb Romania, que va prescindir de Victor Negrescu i va proposar Roxana Mînzatu, i amb Eslovènia, que va canviar Tomaž Vesel per Marta Kos (provocant un embolic intern pel camí). Mentrestant, Bulgària va ser l’únic país que va complir l’exigència de la presidenta i va proposar dos noms.

Tot això ha tingut la seva recompensa. Mînzatu, una cara desconeguda a Brussel·les, ha estat elevada a vicepresidenta executiva de Persones, Capacitats i Preparació. Kos, el nomenament del qual encara no és definitiu, ha rebut la cobejada cartera d’Ampliació, que està cridada a ser de gran transcendència. La búlgara Ekaterina Zaharieva s’encarregarà de Startups, Investigació i Innovació, gestionant el multimilionari programa Horizon Europe.

A més, Finlàndia, un dels pocs països que va proposar una dona des del principi, ha aconseguit una vicepresidència executiva per a Henna Virkkunen, eurodiputada en exercici. S’ocuparà de sobirania tecnològica, seguretat i democràcia.

En total, quatre dones i dos homes ocuparan les sis vicepresidències executives -les dones representen el 40% del Col·legi de Comissaris-, una clara prova de com és d’important per a Von der Leyen l’equilibri de gènere.

Espanya es fa amb la megacartera

Teresa Ribera ha rebut una megacartera de la Comissió Europea.

Si parlem de dones poderoses, la Teresa Ribera mereix un apartat propi. Des del principi, a l’espanyola se li va augurar un bon lloc a l’equip de Von der Leyen. La seva experiència executiva al Govern d’esquerres de Pedro Sánchez i el seu bagatge internacional en la lluita contra el canvi climàtic la convertien en favorita indiscutible per aconseguir el lideratge del Pacte Verd Europeu.

Ara té això… i molt més: Ribera serà la vicepresidenta executiva per a una Transició Neta, Justa i Competitiva, un mandat horitzontal que abastarà l’objectiu de reduir un 90% les emissions del bloc per al 2040, el disseny d’un Acord Industrial Net , la promoció de l’economia circular i la lluita contra la pobresa energètica, entre d’altres.

Anticipant-se a una reacció de la dreta, la presidenta va assignar Clima, Emissions Netes Zero i Creixement Net a Wopke Hoekstra, un conservador holandès, que treballarà sota la supervisió de Ribera. “Una bona coordinació i cooperació és primordial”, va assenyalar Von der Leyen.

A més, Ribera s’encarregarà de la Política de Competència, succeint Margrethe Vestager. Aquest és un dels grans premis de Brussel·les perquè els Tractats atorguen a la Comissió la competència exclusiva per decidir sobre fusions, ajuts estatals i defensa de la competència.

Com adaptar les normes de competència de la UE al nou panorama econòmic configurat per la rivalitat entre els EUA i la Xina, i la revolució de la intel·ligència artificial (IA), serà una de les tasques més urgents de Ribera. Això significa que l’espanyola estarà sotmesa a l’intens escrutini de Berlín i París, que pressionen Brussel·les perquè afluixi la corda i permeti l’aparició de campions europeus.

Però els Estats membres mitjans i petits no ho veuen amb bons ulls. La lluita política sense caserna està assegurada.

Els progressistes respiren alleujats

Ursula von der Leyen ha intentat acontentar socialistes i liberals.

L’equilibri entre homes i dones va ser un dels criteris principals de Von der Leyen a l’hora de formar el seu nou Col·legi, però no l’únic. L’afiliació partidista va ser un factor essencial a l’hora d’assignar funcions, i l’estructura proposada reflecteix el regateig entre dreta, centre i esquerra.

El PPE, el grup més gran del Parlament, obté la presidència (Von der Leyen) i una vicepresidència executiva (Virkunnen). Els Socialistes i Demòcrates (S&D) reben dues vicepresidències executives per a Ribera i Mînzatu, mentre que els liberals de Renovar Europe es fan amb dues més: Kaja Kallas, com a Alta Representant per a Assumptes Exteriors, i Stéphane Séjourné, amb Prosperitat i Estratègia Industrial.

Pels socialistes, la divisió és un alleujament. Les filtracions prèvies suggerien que no els aniria gaire bé, cosa que va portar la direcció a llançar una advertència mordaç perquè no se’n quedessin al marge. Entre els liberals, que van caure dolorosament del tercer al cinquè grup més nombrós després de les eleccions del juny, pesaven preocupacions similars.

Però, com mostra l’estructura de la Comissió, Von der Leyen està decidida a mantenir la coalició de tres partits que va resultar decisiva per a la seva reelecció, en un intent de garantir la previsibilitat del segon mandat. La generositat és a flor de pell: Mînzatu s’encarregarà d’Ocupació, Inclusió i Assumptes Socials, una necessitat per als socialistes, mentre que Séjourné capitanejarà el Mercat Únic, un bé preuat per als liberals.

L’únic outsider a la cúpula serà Raffaele Fitto, procedent dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), el grup d’extrema dreta que ha establert aliances ocasionals amb el PPE, per a consternació dels progressistes.

Dos veterans renovats

Maroš Šefčovič i Valdis Dombrovskis s’han assegurat carteres renovades.

El letó Valdis Dombrovskis i l’eslovac Maroš Šefčovič són veterans a Brussel·les, ja que han treballat a diverses carteres per a diversos presidents. Tots dos són considerats col·legues fiables, flexibles i lleials.

Per al seu segon mandat, Von der Leyen ha optat per tornar-hi a comptar, però amb una notable renovació. Tots dos han estat degradats de vicepresidents executius a comissaris, i conserven part dels seus antics poders, alhora que adquireixen altres de nous.

En el cas de Dombrovskis, se li encomana Economia i Productivitat, que ja entrava dins de les seves competències, i s’inaugura a Aplicació i Simplificació, la reducció de tràmits burocràtics que Von der Leyen ha promès a les empreses de la UE. De fet, aquesta segona tasca dependrà directament de la presidenta, en lloc de del/la vicepresident/a que hi estigui per sobre.

Per la seva banda, Šefčovič manté Relacions Interinstitucionals i Transparència i, en un gir inesperat, es converteix en comissari de Comerç i Seguretat Econòmica, un títol que demostra com s’han tornat estretament interrelacionats el comerç i la geopolítica al segle XXI. Com a tal, Šefčovič haurà, per una banda, de signar acords de lliure comerç amb països de confiança i, de l’altra, plantar cara a les pràctiques deslleials de la Xina.

Casualment, la cartera de Comerç havia estat fins ara a les mans de Dombrovskis.

Orbán, llançat als llops

Viktor Orbán ha amenaçat d’enviar migrants a Brussel·les amb autobús.

La relació entre Von der Leyen i Viktor Orbán està al punt més baix. La polèmica visita del primer ministre a Moscou al juliol va provocar un boicot contra la presidència hongaresa del Consell de la UE i va provocar una dura reprimenda per part de la cap de la Comissió, que va denunciar la reunió amb Vladimir Putin com una “simple missió d’apaivagament”.

Alhora, Hongria es nega a pagar una multa de 200 milions d’euros imposada pel TJUE, i amenaça de traslladar amb autobús els sol·licitants d’asil a Bèlgica, un intent sense precedents d’instrumentalitzar la migració contra un altre Estat membre. Budapest també reté 6.500 milions d’euros en ajuda militar a Ucraïna i està a punt de fer descarrilar un préstec conjunt de la UE i els EUA per al país devastat per la guerra.

És probable que tot això li passés pel cap a Von der Leyen mentre donava els últims retocs al seu proper Executiu.

El resultat del càlcul va ser donar Oliver Várhelyi, el nominat d’Orbán, una de les carteres amb menys conseqüències en joc: Sanitat i Benestar Animal. Sens dubte, és una assignació sorpresa per a Vàrheli, que actualment s’encarrega de la política de Veïnatge i Ampliació, un càrrec important que ha anat creixent en importància amb el temps.

Però les provocacions d’Orbán van minvar les possibilitats de Budapest de mantenir la seva rellevància en el proper mandat. Mantenir l’ampliació en mans hongareses era impossible, atesa la reticència d’Orbán a donar suport a les aspiracions d’Ucraïna a la UE.

A més, la llarga sèrie de polèmiques de Vàrhelyi el converteixen en el candidat amb més risc de ser rebutjat pel Parlament.

Un altre país que es va quedar amb les engrunes va ser Malta, que va pressionar per aconseguir la nova cartera per a la Mediterrània, però va acabar amb la d’Equitat Intergeneracional, Joventut, Cultura i Esport.

La raó? El nomenament de Glenn Micallef. El càrrec més alt que ha ocupat aquest home de 35 anys és el de cap de gabinet del primer ministre Robert Abela, molt lluny de la “competència executiva” exigida per Von der Leyen.

Text de Jorge Liboreiro publicat en anglès a Euronews ©.