Nova exposició de memòria democràtica: “Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes” / Una mostra al Palau Robert de Barcelona que ens apropa al primer intent d’extermini físic i cultural del poble gitano
L’exposició “Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes” del Departament d’Igualtat i Feminisme romandrà oberta al Palau Robert fins al 9 de desembre, vigília del Dia Internacional dels Drets Humans, quan tindrà lloc un acte institucional de commemoració.
A més de l’exposició, i dins el marc de commemoració oficial del 275è aniversari del Baró Estardipen, es realitzaran actes a Manresa, Girona, Mataró, Lleida, Tarragona i Barcelona per tal de recordar, reparar i prevenir l’antigitanisme.
“Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes” és una exposició del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya mitjançant la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans amb la col·laboració del Palau Robert, centre adscrit a la Direcció General de Difusió. La mostra, comissariada per Paco Vargas, vol recuperar la memòria històrica de la comunitat gitana, així com reconèixer el racisme i la violència que ha patit històricament. També busca vincular aquests fets històrics amb l’actualitat per tal de conscienciar la ciutadania sobre la situació de desigualtat i desavantatge que pateix encara avui la comunitat gitana i prevenir l’antigitanisme.
La commemoració oficial que proposa el Departament d’Igualtat i Feminismes arriba l’any del 275è aniversari del Baró Estardipen o Presó general de gitanos i gitanes, fet que va significar el primer intent d’extermini físic i cultural del poble gitano per part de les autoritats. Les repercussions d’aquests actes no s’han reconegut ni valorat mai, ni culturalment ni materialment, i tot i les poques dades de les quals es disposa, les xifres ascendeixen fins a les 12.000 persones gitanes, aproximadament.
L’exposició, instal·lada a l’aparador i al jardí del Palau Robert, romandrà oberta fins al 9 de desembre, vigila del Dia Internacional dels Drets Humans, quan tindrà lloc un acte institucional de commemoració.
Actes de commemoració
A més de l’exposició, la commemoració oficial consta d’un conjunt d’actes, arreu del territori, adreçats a la ciutadania per recordar, reparar i prevenir l’antigitanisme:
A Manresa, el dimecres 6 de novembre a les 18 h a la Plana de l’Om. L’acte comptarà amb una benvinguda institucional, l’obra de teatre No soy tu gitana, de l’escriptora Silvia Agüero Fernández, seguida d’un col·loqui amb l’escriptora i Joan García.
A Girona, el dijous 7 de novembre a les 18 h al Centre Cívic Sant Narcís. L’acte comptarà amb una benvinguda institucional, l’obra de teatre No soy tu gitana, de l’escriptora Silvia Agüero Fernández, seguida d’un col·loqui amb l’escriptora i Ángel Fernández.
A Mataró, el dimecres 13 de novembre a les 18 h al Cafè Nou a la Riera. L’acte comptarà amb una benvinguda institucional, l’obra de teatre No soy tu gitana, de l’escriptora Silvia Agüero Fernández, seguida d’un col·loqui amb l’escriptora i Joan García.
A Lleida, el dijous 14 de novembre a les 18 h a la sala 1 del Teatre de l’Escorxador. L’acte comptarà amb una benvinguda institucional, l’obra de teatre No soy tu gitana, de l’escriptora Silvia Agüero Fernández, seguida d’un col·loqui amb l’escriptora i Helios Fernández.
A Tarragona, el divendres 15 de novembre a les 18 h a l’Auditori de la Diputació. L’acte comptarà amb una benvinguda institucional, l’obra de teatre No soy tu gitana, de l’escriptora Silvia Agüero Fernández, seguida d’un col·loqui amb l’escriptora i Loli Santiago.
A Barcelona, el dilluns 9 de desembre a les 18 h al Palau Robert. Acte oficial de commemoració del 275è aniversari del Baró Estardipen i clausura de l’exposició.
275è aniversari del Baró Estardipen
El Baró Estardipen, conegut també com la Gran Captura de 1749, va ser un episodi clau en la història de la persecució del poble gitano a Espanya. Liderada per figures com el Marquès de La Ensenada, aquesta operació tenía com a objectiu la detenció i sotmetiment del poble gitano, basant-se en un projecte d’extermini, tot justificant la repressió amb arguments fonamentats en prejudicis socials i econòmics. Aquest fet marca un moment àlgid de l’antigitanisme estructural, que durant segles va promoure l’exclusió i la repressió de la comunitat gitana.
La commemoració oficial del 275è aniversari del Baró Estardipen té l’objectiu de donar a conèixer uns fets desconeguts per la majoria de les persones, que no han tingut cap reconeixement institucional, per tal de reparar la memòria del poble gitano i catalana. Aquesta mancança es troba a la base de la nostra construcció com a societat i reprodueix i reforça l’antigitanisme convertint el poble gitano i els seus integrants com “els altres”, i no com a part integrant del país.