Crònica d’UNIJES / Universidades Jesuitas: 2n Congrés Internacional d’Aporofòbia, liderat per IQS-Universitat Ramon Llull

L’aporofòbia defineix el rebuig, l’aversió, el temor i el menyspreu envers el pobre. Aquest terme ha estat el centre del debat del 2n Congrés Internacional d’Aporofòbia.

Durant dos dies (24-25/10/2024), i fidel al compromís iniciat l’any passat, IQS s’ha convertit de nou en un espai de reflexió multidisciplinar on experts, acadèmics i professionals de diferents àmbits han compartit experiències i cercat solucions a aquest fenomen que agreuja la pobresa, l’estigma i altres maneres de discriminació.

“Estem en un moment global en què s’ha tornat més important que mai pensar en la manera com les poblacions marginades són excloses”, va afirmar durant la conferència inaugural el prestigiós professor Aaron Reeves, de la London School of Economics i la Universitat d’Oxford. Segons aquest expert, “no n’hi ha prou amb mirar al fons de la societat, hem de mirar cap a la part superior”.

Sota el títol ‘Common People: how elits and working class navigate the symbolic market for being ordinary’, Reeves va abordar com la percepció que les elits tenen de si mateixes influeix en les polítiques econòmiques i socials, especialment cap a les poblacions marginades. “És crucial entendre com les polítiques adreçades als menys afavorits són dissenyades i justificades per les elits.”

“Per entendre la pobresa necessitem entendre també la visió dels rics”, va dir tan sols uns minuts abans el Dr. Josep A. Rom, rector de la Universitat Ramon Llull (URL), a l’acte de benvinguda al congrés que va comptar també amb els parlaments de P. Enric Puig, president de la Fundació IQS, i Joana Prats, directora de l’Àrea de Relacions amb entitats socials de la Fundació «la Caixa».

Els tres representants van mostrar el seu agraïment als participants que han fet possible aquest congrés, liderat per IQS-URL, amb el suport de la Fundació ”la Caixa”, i la col·laboració de la Fundació Pere Tarrés-URL, Càritas, Fundació Assís, Fundació Arrels, Cristianisme i Justícia, Institut Borja de Bioètica-URL, Fundació Vidal i Barraquer-URL, ESADE-URL, ESDI-URL, Observatori Blanquerna-URL i La Salle-URL.

A la seva ponència, Reeves també va desglossar algunes de les conclusions de la investigació duta a terme juntament amb Sam Friedman com a base del llibre recentment publicat Born to Rule. I va parlar de la noció del «mercat simbòlic» en què les elits intenten presentar-se com a «normals» o «ordinàries» per legitimar-ne la posició i justificar-ne els privilegis. Aquesta necessitat de normalitat es torna més pronunciada en contextos on la desigualtat s’accentua, ja que aquelles persones al poder saben que la seva posició és vista amb desconfiança per la resta de la societat. Aquesta obsessió per crear una imatge d’humilitat distorsiona encara més la realitat, ja que amaga el fet que moltes d’aquestes elits provenen d’entorns privilegiats. “Les actituds envers els pobres són un reflex de la desconnexió entre les elits i la realitat dels menys afavorits”, va subratllar Reeves. Un fet problemàtic, ja que, en mirar-se a si mateixes com a part del “poble”, les elits poden ignorar les injustícies i desigualtats que les seves polítiques provoquen.

Els delictes d’odi per aporofòbia, “infradenunciats i infradetectats”

La intervenció de Reeves va donar pas a la taula rodona “Abordatge jurídic i policial dels delictes d’odi comesos per aporofòbia”, un altre dels plats forts de la primera jornada. Segons un informe sobre l’evolució dels delictes d’odi a Espanya del 2023, les Forces i els Cossos de Seguretat de l’Estat van investigar 2.268 infraccions penals i incidents d’odi, fet que suposa un increment del 21,3% respecte al 2022. No obstant, quants estan directament o indirectament relacionats amb l’aporofòbia? Quin paper tenen les forces de l’ordre i la justícia?

La taula va reunir tres destacats experts en l’àmbit del dret i la seguretat: Mª Jesús Raimundo Rodríguez, fiscal de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació; Tomás Fernández Villazala, director de l’Oficina Nacional de la lluita contra els delictes d’odi, i Manuel Serrano González, inspector en cap de la Policia Nacional. Moderats per Míriam Feu, de Càritas, els ponents van posar sobre la taula l’enllaç entre aporofòbia i delictes d’odi, alhora que van analitzar les eines legals i policials que hi ha per combatre aquesta forma de discriminació.

Els tres ponents van destacar que hi ha una “infradenúncia i infradetecció” d’aquest tipus de delictes moguts per l’aporofòbia. “Cal donar visibilitat a la problemàtica per fer possible la denúncia per part de les víctimes”, va defensar Fernández. Així mateix, va mostrar la seva preocupació pel fet que un gran nombre dels delictes d’odi on subjuga l’aporofòbia siguin perpetrats per joves i menors d’edat. “Respecte, empatia i connfiança és el que necessitem per apropar-nos a aquestes persones que pateixen les conseqüències de l’aporofòbia”, va destacar Serrano, que va insistir en la necessitat de lluitar i protegir la dignitat.

En aquest sentit, més enllà de totes les mesures i eines disponibles a nivell jurídic i policial, “cal destacar la tasca important de l’educació com a clau per lluitar contra l’aporofòbia”, va subratllar Raimundo.

La jornada va continuar a la tarda amb la celebració de quatre sessions paral·leles: “Conceptual Foundations of Aporophobia 1” i “Conceptual Foundations of Aporophobia 2”, “Aporophobia and religions” i “Aporophobia: religions, meritocracy and social agents”.

Destacades intervencions d’IQS a les sessions paral·leles

IQS va presentar la seva innovadora eina per mesurar l’aporofòbia i fomentar la reflexió sobre els prejudicis socials: l’aporoIAT, un test d’associació implícita que permet als participants identificar els biaixos amb què associen atributs negatius a les persones en situació de pobresa.

El Dr. Flavio Comim, degà d’IQS School of Management, que a més va liderar l’organització i la coordinació de l’esdeveniment, va participar activament en aquest segon dia. A la sessió “Aporophobia: social interventions”, va intervenir juntament amb Tadashi Hirai, que va explorar la relació entre l’aporofòbia i la “llei de les cures inverses”, que assenyala com les persones més desafavorides reben menys atenció en hospitals en comparació amb les de més recursos. A la mateixa sessió, un ampli equip d’IQS format per Francesc Martori, Maria Alejandra Beltrán, Juan Albacete i Núria Agulló va presentar una avaluació d’impacte sobre una intervenció en el marc del programa “Aprenentatge i Servei” d’IQS. Entre els resultats, positius i encoratjadors, va destacar la sensibilització aconseguida en els estudiants cap a les experiències de persones en situacions vulnerables, en col·laboració amb el Centre Assis.

Prèviament, durant la sessió Aporophobia: new developments, Comim va participar com a director de tesi en la presentació de les investigacions de dos estudiants d’IQS. L’equip de Jundi Wang, Mihály Borsi i Comim, va aportar dades empíriques preliminars sobre l’aporofòbia a Barcelona, ​​mentre que l’estudi liderat per Badamasi Bashir Mikailu, juntament amb Cristina Montañola i Comim, va introduir un model matemàtic per analitzar l’aporofòbia.

Per la seva banda, la Dra. Georgina Curto, de la Universitat de Notre Dame, que ha fet la seva tesi doctoral a IQS, va intervenir a la sessió “A computational simulation to information policy making on homelessness alleviation in Barcelona”, on va exposar com la intel·ligència artificial pot aplicar-se a la investigació sobre aporofòbia. Curto va presentar una col·laboració amb Google i la Universitat de les Nacions Unides per desenvolupar un indicador global d’aporofòbia, obrint noves perspectives en la investigació sobre aquest fenomen.

Salut, benestar i solitud

A la darrera sessió del darrer dia, titulada «Aporofòbia: migració, exclusió social i la lògica del bé comú», es va apel·lar a la responsabilitat de l’educació per generar noves dinàmiques en la relació de les persones vulnerables amb la comunitat i viceversa. Les educadores socials van assenyalar la importància de la “pedagogia del do” per canviar paradigmes, compartint exemples professionals de com aquesta eina pot combatre l’aporofòbia, especialment amb nens i joves.

Segons les expertes, la pedagogia assistencial i d’acompanyament, encara que útil en el seu moment, es mostren avui insuficients, ja que no n’hi ha prou amb ajudar i acompanyar les persones vulnerables; és essencial tractar-les no només com a víctimes, sinó també destacar-ne i desenvolupar-ne els potencials perquè se sentin part integral de la comunitat, un enfocament que permet que la seva participació sigui vista com una contribució genuïna.

Durant aquesta sessió, es va presentar una anàlisi sobre aporofòbia i migració, basada en un estudi de l’Observatori Hatento. Segons aquest estudi, realitzat a partir d’entrevistes 261 emigrants sense llar, el 47,1% havia patit algun incident d’aporofòbia. A partir d’aquestes dades, el ponent va subratllar les diferències en el tracte cap a emigrants amb recursos o sense, ja que aquells que arriben sense suport econòmic enfronten prejudicis i rebuig, en ser percebuts com una càrrega. Durant la sessió, el ponent va insistir en la necessitat de promoure valors d’inclusió i de dades objectives per reduir estereotips i falses percepcions sobre les persones emigrants.

També durant aquesta segona jornada de sessions paral·leles es va analitzar l’impacte de la pobresa i l’exclusió a la infància, l’adolescència i la vellesa. En aquesta intervenció es va posar èmfasi en com una cosa tan bàsica com perdre l’habitatge pot incrementar, en el cas de nens i adolescents, la sensació d’aïllament i solitud, repercutint en el benestar i la salut.

Precisament, la salut va ser una altra gran protagonista d’aquesta segona jornada. David Clusa i Gironella, psiquiatre i director de l´equip ESMES de salut mental per a persones sense llar, va posar sobre la taula la tasca d´aquesta experiència pionera a Catalunya, actualment consolidada.

Només a Barcelona, ​​va recordar aquest expert, hi ha actualment unes 2.500 persones dormint al carrer i més de 3.000 que es beneficien de recursos residencials. ESMES atén actualment uns 300 pacients, però per fer-se una idea sobre la magnitud del problema convé saber que un 50% de les persones que viuen al carrer pateixen algun tipus de problema mental.

L’assignatura pendent a aquesta ciutat és ampliar els recursos per poder atendre totes aquestes necessitats. I el repte de l’ESMES és “el necessari acompanyament continuat a aquests pacients”, ja que “en aquest equip portem a terme una acció puntual per després derivar aquestes persones cap a alguns dels recursos disponibles de la xarxa pública”, va explicar Clusa.

Un debat i la lectura del Manifest contra l’Aporofòbia va tancar la segona edició del congrés, que va destacar per la crida a un canvi d’enfocament per abordar l’aporofòbia.