Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC): Recerca que destaca el consens per protegir el Delta de l’Ebre, però posa de manifest les diferències en les vies per aconseguir-ho

Un equip del Centre d’Estudis Avançats (CEAB-CSIC) ha dut a terme un estudi sobre les percepcions que té la societat dels ecosistemes del Delta de l’Ebre, complementari a la recerca en ecologia que realitza a la zona. Els resultats s’han presentat al 7th International Marine Conservation Congress, celebrat a Sud-Àfrica, on s’ha fet èmfasi en la necessitat d’iniciatives de conservació que comptin amb el coneixement i la implicació de les poblacions locals.
L’estudi ha recollit, mitjançant entrevistes presencials i enquestes en línia, les percepcions dels diferents ecosistemes del Delta de l’Ebre de més de 360 persones. Entre elles, hi ha tan veïns com no-residents (d’altres punts de Catalunya, de l’estat espanyol i estrangers). Pel que fa a l’àmbit professional, s’ha preguntat, entre altres, a treballadors del sector primari i del de serveis (que tenen un pes específic a la zona), a gestors del territori i personal d’administració del Parc Natural, a representants polítics, a personal de recerca científica i a membres d’entitats naturalistes. Pel que fa a l’edat, del 85% els que han respost se situen en la franja dels 30-70 anys.
Inicialment se’ls ha preguntat sobre quins són els tres ecosistemesque més relacionen amb el Delta. Després, se’ls ha demanat de classificar una sèrie de fotografies de diferents ambients (ex. dunes, arrossars, plantes marines, pinedes, boscos humits), segons si creuen que els poden trobar a la zona o no. També s’ha preguntat si consideren que aquests ambients resulten beneficiosos per a la protecció de la costa enfront de les pertorbacions i si en coneixen altres beneficis, com la captura de carboni o la provisió d’hàbitat i aliment per a nombroses espècies. Finalment, se’ls ha demanat de classificar com a més o menys naturals cadascun dels ecosistemes mostrats i han expressat la seva visió de futur desitjada per al Delta de l’Ebre.
Entre les dades resultants de les entrevistes i enquestes, destaca l’alt reconeixement entre tots els participants dels ambients com a propis del Delta de l’Ebre, excepte en un cas, el de les plantes marines, que menys persones identifiquen com a característiques de la zona, tot i que entapissen grans àrees dels fons de les badies dels Alfacs i del Fangar. En aquest punt ja es veu una gran diferència entre residents i no-residents: la majoria de participants a l’estudi que sí reconeixen com a pròpies del Delta les praderies marines que es mostren a les imatges són veïns de la zona.
El que sí es coneix per igual són els beneficis de la vegetació – tant l’emergida (la de dunes, aiguamolls, maresmes…), com la submergida (la de praderies marines)- en la protecció de la costa davant temporals i altres fenòmens extrems. El 75% dels participants, amb una representació similar de residents i no residents, és conscient de la capacitat dels ecosistemes de proporcionar aquest i altres beneficis a la societat (dels anomenats “serveis ecosistèmics”) Aquest resultat ha sorprès l’equip donat que estudis anteriors (i en alguna entrevista concreta efectuada per aquesta recerca) apuntaven certa desconfiança per una part de la població vers les solucions basades en la natura.
Un altre resultat valorat com a molt positiu pels investigadors que han realitzat l’estudi és que tots els participants coincideixen a voler protegir el Delta i professen estimació pel territori. Ara bé, tot i que comparteixen l’objectiu de preservar-lo, proposen maneres diferents d’aconseguir-ho. Mentre que la majoria de no-residents es decanten cap a mesures que limitin al màxim l’activitat humana, el gruix dels residents advoquen per actuacions que permetin conciliar-la amb la preservació. Les persones que viuen i treballen al Delta se senten part inherent, i conformadors, del seu paisatge. N’és un exemple la visió dels camps d’arròs. Mentre els que no hi viuen els perceben com a artificials, els residents els consideren semblants a altres ambients com les llacunes, les dunes i les plantes marines, és a dir, els valoren com a naturals.
Jordi Pagès, investigador del CEAB-CSIC i coordinador de l’estudi afirma que és rellevant tenir aquesta informació ja que les dues visions divergents entre residents i no-residents poden impactar en com gestionar el Delta. Subratlla que “qualsevol iniciativa de conservació ha de tenir en compte les percepcions de les persones, sobretot, de les del territori. Per estar ben dissenyada i també per tal que s’impliquin en el seu desenvolupament, perquè pugui tenir èxit. Comptar amb el coneixement i complicitat de la població local és imprescindible”.
La també investigadora del CEAB-CSIC i membre de l’equip que ha realitzat l’estudi, Aina Alemany, subratlla que, en termes generals, els resultats, les percepcions expressades pels participants, coincideixen amb les evidències científiques recollides per diferents grups d’investigació al llarg d’anys de recerca sobre el terreny. “Per posar dos exemples, la majoria de la gent relaciona clarament la falta d’arribada de sediments amb la gestió del riu Ebre. També coneixen, i valoren, bona part dels beneficis que ens proporcionen els ambients naturals propis d’aquesta zona”.
Una altra qüestió a considerar subratllada per l’equip és la impossibilitat de tornar al Delta de l’Ebre dels records d’infantesa, expressada per la majoria de persones. Jordi Pagès explica que “els deltes són ecosistemes molt dinàmics, en moviment i canvi constant. Hem de resoldre com d’incòmodes estem amb el dinamisme; no podem pretendre un equilibri immòbil en aquest tipus de sistemes, que mai han estat així”. En aquest sentit, l’investigador recupera les paraules d’un dels entrevistats que feia notar que voler fixar el Delta en un punt, amb una imatge concreta, significava fer-hi intervencions dràstiques, artificials que, paradoxalment, portarien al fet que deixés de ser el Delta.
Finalment, els investigadors reconeixen que les diferències en les percepcions de la població local i la forana, sobretot en relació a la visió dels ambients i les formes de conservació, complica la gestió d’aquest espai natural, ja de per sí molt complexa per, entre altres, l’augment de la intensitat dels fenòmens extrems i la resta d’impactes del canvi global.
Les conclusions d’aquest estudi ja s’han presentat al 7th International Marine Conservation Congress, celebrat a Sud-Àfrica aquest octubre, en el que s’abordava la necessitat d’iniciatives de conservació que comptin amb el coneixement i implicació de les poblacions locals. També s’han compartit amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre amb qui l’equip de recerca col·labora habitualment.
+++
Fotografia: Panoràmica del Delta de l’Ebre. (J. Pagès / CEAB ©)