Consell de la Unió Europea: Punt destacat de l’ordre del dia del Consell d’Educació, Joventut, Cultura i Esport del proper 26 novembre de 2024 / “Les biblioteques en el desenvolupament de l’alfabetització mediàtica”
Els ministres estatals de Cultura i Esport dels 27 Estats de la Unió Europea, en el marc Consell de la Unió Europea i creant el restringit GRUP del sector de Cultura i Esport integrant del Consell d’Educació, Joventut, Cultura i Esport, es reuniran a Brussel·les el dimarts 26 de novembre, i debatran el paper de les biblioteques en el desenvolupament de l’alfabetització mediàtica i també intentaran adoptar unes conclusions sobre el foment del llegat perdurable dels grans esdeveniments esportius.
Nosaltres en centrem en el nou “paper de les biblioteques” i per això publiquem en català, l’anomenat “Debat d’orientació” que és un document de referència preliminar, elaborat per la Presidència, que servirà de base per al Debat que tindrà lloc a la pròxima sessió del Consell d’Educació, Joventut, Cultura i Esport, només amb els titulars ministerials de Cultura i Esport.
ATENCIÓ: En la traducció no hi aportem tot l’aparell referencial de les notes de peu de plana, per agilitzar un text que volem que sigui divulgatiu de premsa universitària i escolar, i deixarem pels especialistes de la política professional europea que “fiscalitzin” aquestes referències.
Debat orientació / Consell d’Educació, Joventut, Cultura i Esport del 26 de novembre del 2024: “El paper de les biblioteques en el desenvolupament de l’alfabetització mediàtica”
1. INTRODUCCIÓ
El Pla de Treball de la Unió Europea en matèria de Cultura per al període 2023-20261 reconeix l’evolució de la funció social de les biblioteques, especialment en la promoció de l’alfabetització a tot Europa. Les biblioteques no són simples repositoris de llibres, sinó plataformes essencials per a la interacció comunitària, la participació democràtica i el desenvolupament educatiu que ofereixen una gran varietat de serveis. En aquesta funció és fonamental la seva contribució al desenvolupament de l’alfabetització mediàtica, que ha esdevingut una necessitat urgent en un món cada cop més digital i més saturat d’informació.
La pandèmia de COVID-19 va posar en relleu la importància de les biblioteques com a centres comunitaris essencials, ja que es van adaptar per prestar serveis tant físics com digitals durant els confinaments. Les biblioteques van continuar oferint accés a informació fiable, servint així d’aliats crucials en la lluita contra la desinformació, una tasca que és cada cop més pertinent. Segons el Manifest IFLA-UNESCO sobre Biblioteques Públiques 20222, les biblioteques han de funcionar com a propiciadores de l’aprenentatge permanent i de l’alfabetització mediàtica, dotant els ciutadans de les eines que necessitin per desenvolupar-se al complex entorn mediàtic actual.
Al Pla de Treball en matèria de Cultura per al període 2023-2026 també s’indica que un grup MAC (mètode obert de coordinació) s’hauria de centrar en les biblioteques entre 2024 i 2025 per examinar amb més detall el seu paper en la millora de la participació cultural i el desenvolupament de capacitats, donant suport no sols a l’alfabetització, sinó també als objectius més amplis d’inclusió social i democràcia. A més, les directrius del Consell d’Europa i d’EBLIDA3 reiteren el paper essencial que tenen les polítiques en matèria de biblioteques en el foment d’una societat democràtica, ben informada, equitativa, sostenible, cohesionada i inclusiva.
2. PRINCIPALS REPTES QUE HAN D’AFRONTAR-SE
El desenvolupament de l’alfabetització mediàtica és un dels reptes més importants a què s’enfronten les societats modernes, també a Europa. La informació errònia i la desinformació es difonen ràpidament, sovint exacerbades per les plataformes digitals i la fragmentació del panorama mediàtic. Com que la tecnologia dels mitjans de comunicació evoluciona ràpidament, les capacitats que adquireixen les persones durant l’educació formal requereixen una actualització constant. Les biblioteques, a causa de la confiança de què gaudeixen i de la seva presència consolidada a les comunitats, es troben en una posició única per actuar com a intermediàries entre els ciutadans i les grans quantitats d’informació que confronten. Poden fer-ho oferint formació, organitzant programes educatius i proporcionant recursos que fomentin la conscienciació sobre el consum de continguts i sobre la seva creació per part dels mitjans de comunicació. Així doncs, les biblioteques poden servir de centres multifuncionals d’aprenentatge comunitari i donar suport a l’aprenentatge permanent.
No obstant això, perquè les biblioteques puguin aprofitar plenament aquest potencial, cal tractar diversos reptes clau:
– Deficiències en la formació per a l’alfabetització mediàtica: La ràpida evolució de les tecnologies digitals implica que els programes d’alfabetització mediàtica s’han d’actualitzar periòdicament per continuar sent pertinents. Les biblioteques han d’oferir programes de formació i facilitar eines que no només ensenyin capacitats bàsiques pel que fa als mitjans de comunicació, sinó que també afavoreixin l’educació formal, especialment pel que fa al pensament analític, el reconeixement de les fonts creïbles, la comprensió del biaix dels mitjans de comunicació, la navegació segura en plataformes en línia, les capacitats de creació de continguts, la participació democràtica i l’ús ètic de la informació. Les biblioteques presten servei a una gran varietat d’usuaris, des de menors fins a persones grans, amb diferents nivells de capacitats d’alfabetització mediàtica. Per tant, és essencial oferir programes d’alfabetització mediàtica adaptats a les necessitats dels diferents grups socials.
– Infraestructures i finançament: Tot i que moltes biblioteques han passat a prestar serveis digitals, les disparitats pel que fa a les infraestructures, especialment a les zones rurals i remotes, afecten la seva eficàcia en la promoció de l’alfabetització mediàtica bàsica. És fonamental disposar d’un finançament adequat per resoldre aquestes deficiències i normalitzar el nivell d’accés als recursos a totes les regions. Les associacions amb escoles, el món acadèmic, les empreses tecnològiques i altres empreses pertinents del sector privat, les fundacions i les organitzacions civils tenen un paper fonamental en l’ampliació dels programes d’alfabetització mediàtica. L’aprofitament dels coneixements especialitzats i els recursos externs pot contribuir a ampliar l‟abast de les iniciatives d’alfabetització mediàtica per arribar a un públic més ampli, aportar coneixements específics i elaborar plans d’estudis adaptats.
– Desenvolupament de les capacitats del personal de biblioteca: Les biblioteques no poden impulsar les capacitats d’alfabetització mediàtica sense invertir en els recursos humans. El personal de biblioteca necessita una formació contínua per mantenir-se al dia dels avenços tecnològics i de les necessitats canviants de les comunitats que atén. El desenvolupament d’aquestes capacitats és fonamental per assegurar-se que el personal de biblioteca pugui guiar els ciutadans a l’hora de desenvolupar-se a l’entorn d’informació digital actual.
3. PREGUNTES PER AL DEBAT D’ORIENTACIÓ
La Presidència convida els ministres a estudiar les formes en què les biblioteques poden millorar les capacitats d’alfabetització mediàtica de la societat i comparteixin les seves idees sobre això, a partir de les preguntes següents:
– El paper de les biblioteques: Com poden les biblioteques ampliar els programes d’alfabetització mediàtica per millorar l’alfabetització mediàtica i les capacitats essencials de lectura dels ciutadans per ajudar-los a afrontar millor els reptes de l’era digital (per exemple, desinformació en línia , assetjament i incitació a l’odi en línia, ultra-falsificacions)?
– Recursos necessaris per prestar serveis d’alta qualitat: a quines associacions amb, per exemple, el món acadèmic i organitzacions i empreses tecnològiques s’hauria de donar prioritat per aconseguir que les biblioteques es mantinguin actualitzades amb els coneixements que la societat en general necessita, i quines iniciatives a escala de la UE podrien contribuir a aquest objectiu?
– Capacitats que han d’adquirir els bibliotecaris: Quines destreses específiques necessita el personal de biblioteca per augmentar la capacitat per ensenyar alfabetització mediàtica i fomentar el pensament crític entre els usuaris?
+++
LO CAMPUS DIARI / Recordeu: cal interessar-se per la política de la Unió Europea. “Si no la fas tu, te la fan”.
