OPINIÓ: Discurs del president del Grup de periodistes Ramon Barnils, Enric Borràs, a la desena gala de lliurament dels Premis Barnils de periodisme d’investigació i el quinzè aniversari de l’Observatori Mèdia.cat
Discurs d’Enric Borràs:
Benvolguts companys periodistes i defensors del periodisme d’investigació que sou avui aquí, molt honorable president del Parlament, diputats i altres representants de la societat civil. Gràcies per venir. Avui és un dia especial per nosaltres, per al Grup de Periodistes Ramon Barnils: celebrem la desena gala dels Premis Ramon Barnils de Periodisme d’Investigació i el quinzè aniversari de l’Observatori Mèdia.cat. Per això l’acte d’avui ha estat una mica diferent i hem introduït un guardó nou, el Premi Honorífic a la trajectòria professional. A partir d’ara volem celebrar cada any els que han dedicat la vida a treballar perquè es faci periodisme de tanta qualitat com el que es fa.
Perquè és innegable que avui en català es fa molt bon periodisme, el jurat d’aquest Xè premi ha hagut de fer molta feina i ho ha tingut molt difícil per triar guanyadors entre el mig centenar de reportatges que s’hi han presentat.
Dit això, ara vull llegir-vos uns quants titulars de les últimes setmanes:
El primer: “Què significa que una persona encreui dits, mans o braços per davant del cos, segons la psicologia”
Jo us diria que si ho fa tot és que com a mínim té una vida complicada. Però no sóc psicòleg.
Un altre: “Porta el cotxe al taller i el mecànic esclata a riure en veure el problema: ‘El vidre s’identifica com a porta de Lamborghini”
Sempre hi ha qui té moltes aspiracions. De periodistes en coneixem algun.
Un altre: “No, ja no hem de beure dos litres d’aigua al dia: què es recomana ara?”
Segurament, amb aquests titulars, dos litres de vi. De la Terra Alta, per exemple, com el que tindrem després. Però si en voleu dos litres per cap, potser fem curt.
Un altre: “Felip VI li va prohibir tornar als Premis Princesa d’Astúries perquè va acabar begut, no s’aguantava dret”
No sabem a qui li va prohibir. Però evidentment… dos litres de vi… és el que tenen.
I l’últim: “Un grup de pares catalans s’organitzen a Barcelona per protegir els seus fills de la minorització i la descatalanització a l’escola”
Qui va escriure això segurament també s’havia begut els dos litres de vi, o d’alguna cosa més forta. O li aniria bé fer-ho. Ara mateix no ho tinc clar.
Aquests títols, a part de l’alcohol, tenen una cosa en comú: han estat, en algun vespre de l’últim mes, la diguem-ne notícia més vista a través de Discover a Barcelona i en català durant aquell dia. Per als que no sapigueu què és Discover us diré que són les notícies que es mostren a sota de la barra de cerca de Google en els mòbils amb Android. Els que teniu iPhone només sabeu què vull dir si us heu descarregat l’aplicació de Google. Doncs bé, cada un d’aquests titulars es va mostrar a centenars de milers de pantalles de mòbil. Algun va fregar el milió. Discover és una de les principals fonts d’audiència de molts dels mitjans digitals dels Països Catalans.
I amb Discover Google fomenta aquesta mena de titulars, aquesta mena de, diguem-ne, notícies. A més, un dels que us he llegit, dels que han estat afavorits per Discover, és d’un portal que més que a fer periodisme es dedica a escampar propaganda d’extrema dreta. Cap mitjà de comunicació que pretengui fer periodisme no hauria de difondre odi. Nosaltres ho tenim clar: al Grup Barnils som antifeixistes i n’estem orgullosos.
Algú dirà que Google no té culpa de res, que es limita a mostrar allò que la gent vol, perquè personalitza l’algoritme de Discover per a cada usuari. Però Google no és transparent amb els seus algoritmes i no detalla els criteris que fa servir. En dona una idea vaga i amb observació i assaig i error n’hem descobert alguna cosa més, però ja està.
El que sabem segur és que el principal mecanisme de Google per difondre notícies prioritza peces com les dels titulars que us he llegit. I, per tant, fomenta que els mitjans les facin. I quan les institucions públiques subvencionen o reparteixen la publicitat institucional a internet només en funció de l’audiència, encara potencien més aquesta mena de continguts.
Perquè la majoria d’aquests titulars són més continguts que no periodisme. El periodisme, el que celebrem avui, és el que molesta el poder, aporta coneixements nous, explica el context d’un conflicte o informa.
Entre els continguts que promociona Google n’hi ha molts que no fan cap d’aquestes coses. I algunes les fan al revés.
Però molts mitjans hi cauen de cap. Com molts altres van caure amb Facebook. I tal com va passar amb Facebook, arribarà un moment en què Google també els deixarà a l’estacada. Aquests dies ja està fent una prova: a un 1% dels usuaris de diversos països europeus els amaga totes les publicacions de mitjans de comunicació de la Unió Europea. A tot arreu, també al cercador: no els surt cap notícia d’aquests mitjans. Google ho ha anomenat “un petit test per a un temps limitat”. A mi em sembla més aviat un avís. O una amenaça.
Entenguem-nos: els mitjans de comunicació han combinat tota la vida la informació i l’entreteniment. I això no és un problema. Tampoc ho és fer titulars que cridin l’atenció del lector: els que em coneixeu sabeu que hi tinc una mica de tirada… però els títols poden tenir ganxo i informar. És compatible. Ha de ser compatible. A més, els mitjans hem d’anar a buscar els lectors allà on són: ja sigui a les xarxes socials, a les aplicacions de missatgeria, al correu electrònic i sí, també a Google i a Discover. I els mots encreuats, les peces amb recomanacions d’oci, consells casolans i curiositats diverses tampoc no són l’enemic del periodisme de qualitat. Però s’hi poden tornar si es converteixen en la principal font de finançament d’una capçalera. Si en lloc de ser un afegit més esdevenen la raó de ser d’un mitjà.
Ara que el govern espanyol es planteja regular el sector dels mitjans de comunicació –no sabem encara ben bé com, perquè no ho ha aclarit– convindria que tingués en compte tot això. Segons què faci, per molt que digui que lluita contra la desinformació, pot acabar fent el contrari. Pot acabar distorsionant encara més el sector.
Les que segur que continuaran distorsionant el sector dels són les grans plataformes tecnològiques: tenen els seus objectius i se serviran dels mitjans mentre els puguin utilitzar per aconseguir-los. Després els tractaran com el que són: competència a l’hora de captar l’atenció i el temps dels ciutadans.
Google, Facebook, X, OpenAI… no són els nostres aliats. Tampoc són el nostre enemic. Per grans que siguin, són els nostres competidors. No ho oblidem.
En contrast amb els títols que us he llegit abans vull reivindicar la feina que fan periodistes com els que hem premiat avui, i com els que han presentat propostes a aquest premi. Els que investiguen a fons un problema o un conflicte i el posen a la llum pública.
I enguany també s’ha de fer una menció especial als periodistes valencians per la cobertura de la DANA. I vull dir, aquí també, i amb veu alta, que és lamentable que l’única dimissió que hi ha hagut en relació amb el temporal que ha assotat el País Valencià sigui la del director general del mitjà que ha destacat més per la cobertura de la DANA: À Punt. La radiotelevisió pública valenciana ha demostrat què és fer periodisme independent i de qualitat des d’un mitjà públic i per què és tan important el periodisme de proximitat.
No puc acabar sense donar les gràcies a tots els que heu fet possible que aquest premi arribi a complir una dècada i Mèdia.cat, una dècada i mitja. Gràcies a tots els periodistes que heu passat per la Junta del Grup, especialment als que vau impulsar aquests dos projectes, gràcies als socis del Grup Barnils. Gràcies, de tot cor, als tècnics que heu estat i sou la sala de màquines de Barnils i de l’Observatori. Gràcies també a les institucions i empreses que sabeu el valor social que té el periodisme d’investigació i ens heu ajudat a tirar endavant aquesta gala: l’Ajuntament de Sant Cugat, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, Abacus, La Fageda, el Born Centre de Cultura i Memòria, Sona9 i la Denominació d’Origen Terra Alta. I gràcies, una altra vegada, als que sou aquí. Als que feu periodisme i als que el sabeu apreciar. Visca el periodisme i visca els Països Catalans!
28/11/2024
+++
Fotografia: Enric Borràs, president del Grup de periodistes Ramon Barnils. Foto: Arnau Carbonell / Media.cat ©
