Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València: Model de localització de desapareguts
Un model desenvolupat per Francisco Vallés, investigador de l’IEAMA-UPV, ajuda a determinar zones idònies per a la cerca de persones desaparegudes arrossegades pels rius en episodis torrencials
Francisco Vallés, investigador de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IEAMA) de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha desenvolupat un nou model hidràulic d’ajuda a la localització de persones desaparegudes després d’episodis torrencials com l’originat per la DANA el passat 29 d’octubre a la província de València.
El model permet estudiar la trajectòria que segueix un flux desbordat, des d’un determinat punt fins a la desembocadura, i estimar la velocitat de l’aigua i altura assolida. A partir d’aquesta informació, obté la potència hidràulica del flux desbordat, que indica la capacitat d’arrossegament del corrent, clau d’aquest model.
“Sobreposant la capa d’informació amb la de trajectòries del corrent, és possible fer un seguiment d’aquest fins que perd l’energia suficient per a depositar els elements arrossegats. A aquest efecte, s’ha establit un llindar de potència hidràulica del flux per davall del qual se suposa que el corrent no té capacitat d’arrossegament suficient”, explica Francisco Vallés.
Model hidràulic de la rambla de Poio
L’investigador de la UPV ha desenvolupat un model hidràulic de la rambla de Poio o barranc de Torrent, des de l’encreuament amb l’A3 fins a la desembocadura a l’Albufera, en què analitza diferents paràmetres i variables registrades en la seua conca i estenent l’estudi també a les del Gallego, Horteta, Pozalet i Saleta.
Per a crear el model, Vallés treballà amb la cartografia de la zona, accessible a l’Institut Cartogràfic Valencià; va analitzar també les dades de pluja publicades per AEMET i AVAMET, així com els registres de l’estació d’aforament de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer situada a Riba-roja de Túria, just aigües avall de l’encreuament del llit de la rambla de Poio amb l’autovia A3.
“Amb totes aquestes dades, vaig poder reconstruir l’hidrograma de Poio i analitzar el que es coneix com a taca d’inundació -fins a on arribava l’aigua- i el comportament de la riuada en les altres conques, amb la potència hidràulica com a valor final de referència.
Hi ha un llindar a partir del qual el corrent es frena i deposita tot el que transporta; el model ajuda a determinar aquest llindar i identificar així aquelles àrees idònies per a realitzar intervencions de cerca de persones desaparegudes”, explica Francisco Vallés
Per a generar aquest model, l’investigador de l’IEAMA-UPV va treballar amb una gran quantitat de cel·les de càlcul, en concret 415.000, amb l’objectiu d’aconseguir la delimitació geogràfica més precisa possible de la zona d’inundació.
No obstant això, Vallés incideix que “el model està ideat com a eina de suport. És fruit d’un treball de recopilació de dades i de moltes hores de càlcul, amb dades registrades de la dana del passat 29 d’octubre, però que es podria aplicar en qualsevol altre episodi similar, amb un objectiu: ajudar des del primer moment en la cerca de persones desaparegudes”, conclou l’investigador de la UPV.
Text: Luis Zurano Conches / Àrea de Comunicació UPV (ACOM)
+++
Fotografia: Taca de les inundacions de la DANA, 2024. UPV ©.
