Informe TIMSS / Trends in International Mathematics and Science Study: “A Catalunya les competències en matemàtiques i ciències dels alumnes de quart de primària empitjoren”

Què és el TIMSS?

Promogut per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), avalua l’Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències (TIMSS) les competències cognitives en aquestes matèries dels alumnes de 4t de Primària i 2n de la ESO des de l’any 1995. Aquell any Espanya va participar per primera vegada a l’estudi l’aplicació del qual es va dur a terme als cursos de 7è i 8è d’EGB Actualment A L’Estat espanyol, l’estudi TIMSS es realitza únicament entre l’alumnat de 4t d’Educació. Primària.

TIMSS utilitza el currículum com a concepte principal en l’organització de les oportunitats educatives que es proporcionen a l’alumnat, així com els factors que influeixen en com els estudiants usen aquestes oportunitats. El model de currículum de TIMSS presenta tres elements diferenciats: el currículum programat ( context nacional, social i educatiu), el currículum aplicat (context de centre, professorat i aula) i el currículum aconseguit (resultats i característiques de l’alumnat).

TIMSS avalua el rendiment en matemàtiques i ciències en una sola prova amb una part clarament diferenciada per a cada àrea. disseny i característiques de cada part de la prova. En matemàtiques, el seu marc teòric recull com a dominis de contingut a avaluar els números, les mesures i geometria i les dades. ciències es distingeixen les ciències de la vida, les ciències físiques i les ciències de la Terra. L’estudi es completa amb qüestionaris de context i l’Enciclopèdia. i promouen l’aprenentatge de les matemàtiques i les ciències.

El TIMSS a Catalunya

Les competències en matemàtiques i ciències dels alumnes catalans de quart de primària empitjoren, i se situen per sota de la mitjana d’Espanya i de l’OCDE. Ho constata l’informe TIMS, elaborat per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) i que, en l’edició del 2023, hi han participat una seixantena de països.

A Catalunya, la caiguda ha estat lleugerament més forta que a la mitjana dels països de l’OCDE, però s’ha notat una mica menys que a Espanya, en part perquè es partia d’uns nivells més baixos. En el conjunt d’Espanya, el rendiment en matemàtiques i ciències està en descens des del 2015.

En l’àmbit internacional, Catalunya es posiciona, en matemàtiques, al nivell de països com Nova Zelanda i Bèlgica, i en ciències obté uns resultats lleugerament per sobre de Bèlgica, França i Xipre.

Tot i això, l’informe assenyala, com a apunt positiu, que l’alumnat mostra una bona actitud per aprendre tant matemàtiques com ciències, similar a la de països amb millors resultats.

La bretxa de gènere s’eixampla a favor dels nois

Si bé el descens en els resultats és poc acusat respecte al 2019 cinc punts en matemàtiques i dos punts en ciències, un dels aspectes que més preocupa és la bretxa de gènere en matemàtiques, que s’eixampla a favor dels nois.

A Catalunya, ells obtenen 17 punts més que elles. A Espanya aquesta diferència és de 18 punts i, al conjunt de l’OCDE, de 16 punts.

Pel que fa a les causes, el director de l’IEA, Thierry Rocher, ho atribueix, sobretot, a qüestions culturals. Es refereix a “com les nenes perceben les matemàtiques i com n’han integrat els estereotips”. “És un fenomen molt complex i que va més enllà de l’escola”, assegura.

Catalunya, a la cua de l’Estat

9 comunitats autònomes d’Espanya van demanar una mostra ampliada de l’estudi per obtenir-ne dades representatives. Catalunya està a la cua d’aquestes comunitats i per sota de la mitjana del conjunt de l’Estat.

En matemàtiques, els alumnes catalans de quart de primària han obtingut 489 punts, i la mitjana d’Espanya es troba 9 punts per sobre, amb 498 punts, i la de l’OCDE s’allunya fins als 525 punts. Encapçalen la llista espanyola Castella i Lleó, Astúries, Madrid i Navarra. Uns resultats similars als de l’informe PISA, que ja van situar Catalunya per sota de la mitjana espanyola. Només avança en resultats les Canàries i les Balears.

En ciències, les diferències són menors. Catalunya obté 502 punts, dos per sota de la mitjana d’Espanya, amb 504 punts, i a 24 punts de la mitjana de l’OCDE, amb 526 punts. De nou, Astúries, Galícia, Castella i Lleó i Madrid estan als primers llocs del rànquing espanyol, i Catalunya obté més bons resultats que les Canàries, Andalusia i les Balears.

1 de cada 10 estudiants catalans té un nivell molt baix

Només un 20,5% dels estudiants catalans tenen un domini alt o molt alt en matemàtiques, un percentatge per sota de la mitjana del conjunt de l’estat espanyol (on arriben el 25,2% de l’alumnat) i dels països analitzats (que s’enfila fins al 40,4%).

Per contra, un 11,9% tenen un nivell molt baix, per sobre del 9,8% en el cas d’Espanya i del 7,9% de la mitjana de l’OCDE.

El gran gruix dels estudiants demostren un nivell bàsic i mitjà. En matemàtiques, això es tradueix en el fet que la majoria poden fer càlculs amb nombres enters de fins a tres dígits en situacions senzilles. En canvi, tenen més dificultats en problemes mé complexos, així com a l’hora de justificar com han arribat a una solució.

TIMSS 2023 / Informe espanyol … clicar aquí