Nou informe de l’associació de defensa dels drets humans “Amnistia Internacional” que conclou que Israel està cometent GENOCIDI contra la població palestina de Gaza

Després de dur a terme una investigació, Amnistia Internacional ha trobat prou elements per arribar a la conclusió que Israel ha comès i continua cometent genocidi contra la població palestina de la Franja de Gaza ocupada, ha manifestat l’organització en un informe sense precedents publicat avui (05/12/2024).

L’informe “És com si fóssim éssers infrahumans”: El genocidi d’Israel contra la població palestina de Gaza, documenta com, durant l’ofensiva militar que va llançar després dels mortals atacs liderats per Hamàs al sud d’Israel el 7 d’octubre del 2023, Israel ha vingut sumint la població palestina de Gaza en un infern de destrucció sense cap pudor, contínuament i amb absoluta impunitat.

“L’informe d’Amnistia Internacional demostra que Israel ha dut a terme actes prohibits per la Convenció sobre el Genocidi, amb la intenció específica de destruir la població palestina de Gaza. Entre ells figuren: matança de membres de la població palestina de Gaza, lesió greu a la seva integritat física o mental i sotmetiment intencional a condicions d’existència que haurien de portar la seva destrucció física. Mes rere mes, Israel ha tractat la població palestina de Gaza com un grup infrahumà que no mereix drets humans ni dignitat, demostrant així la intenció de causar la seva destrucció física”, ha explicat Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional.

“Les nostres conclusions fulminants han de servir de crida d’atenció a la comunitat internacional: el que està passant és genocidi. Cal posar-hi fi ja”.

“Els Estats que continuïn transferint armes a Israel en aquest moment han de saber que estan incomplint la seva obligació d’impedir el genocidi i s’arrisquen a ser-ne còmplices”. Tots els Estats amb influència sobre Israel, en particular els que subministren armes, com els Estats Units i Alemanya, però també altres Estats membres de la Unió Europea, Regne Unit i altres països, han de prendre ja mesures per posar fi immediatament a les atrocitats de Israel contra la població palestina de Gaza.”

Durant els darrers dos mesos, la crisi s’ha tornat especialment greu a la governació de Gaza del Nord, on una població assetjada s’enfronta a la fam, el desplaçament i l’aniquilació enmig de bombardejos incessants i restriccions sufocants de l’ajuda humanitària vital.

“La nostra investigació revela que durant mesos Israel ha continuat cometent actes genocides, plenament conscient del dany irreparable que estava causat a la població palestina de Gaza. Ho ha fet desafiant incomptables advertiments sobre la catastròfica situació humanitària i en contra de les decisions jurídicament vinculants de la Cort Internacional de Justícia, en què s’ordena a Israel prendre immediatament mesures per possibilitar la prestació d’assistència humanitària a la població civil gazatina” , ha afegit Agnès Callamard.

“Israel ha sostingut reiteradament que les seves accions a Gaza són legítimes i estan justificades pel seu objectiu militar d’erradicar Hamàs. Però la intenció genocida vaig pot coexistir amb les finalitats militars i no ha de ser l’única intenció d’Israel”.

Amnistia Internacional va examinar detingudament i íntegrament els actes d’Israel a Gaza, tenint en compte la seva recurrència i la seva comissió simultània, així com els seus efectes immediats i les seves conseqüències acumulades, cadascuna de les quals agreuja la resta. L’organització va considerar també la magnitud i la gravetat d’aquests actes atenent el nombre de víctimes i el grau de destrucció causats al llarg del temps. Va analitzar, a més, declaracions públiques d’autoritats i va determinar que, sovint, els primers a anunciar els actes prohibits o instigar-los a cometre’ls eren els alts càrrecs responsables de la gestió de la guerra.

“Tenint en compte el context preexistent de despossessió, apartheid i ocupació militar il·lícita en què es van cometre aquests actes, només podíem extreure una conclusió raonable, és a dir: La intenció d’Israel és la destrucció física de la població palestina de Gaza, ja sigui paral·lelament a la consecució de l’objectiu militar d’eliminar Hamàs o com a mitjà per aconseguir-ho”, ha afirmat Agnès Callamard.

“Els crims atroços comesos el 7 d’octubre del 2023 per Hamàs i altres grups armats contra israelians i víctimes d’altres nacionalitats, entre ells homicidis massius deliberats i presa d’ostatges, no poden justificar mai el genocidi d’Israel contra la població palestina gazatina”.

La jurisprudència internacional reconeix que no cal que el perpetrador tingui èxit en els seus intents de destruir el grup protegit, ja sigui totalment o parcialment, per determinar que s’ha comès genocidi. La comissió d’actes prohibits amb la intenció de destruir el grup, com a tal, és suficient.

Amnistia Internacional analitza detingudament al seu informe les violacions del dret internacional humanitari i dels drets humans comeses per Israel a Gaza en el període de més de nou mesos comprès entre el 7 d’octubre del 2023 i principis del juliol del 2024. L’organització va entrevistar 212 persones , entre elles víctimes i testimonis palestins, autoritats locals gazatíes i personal sanitari; va dur a terme treball de camp, i va analitzar una àmplia varietat de dades visuals i digitals, incloses imatges de satèl·lit. Va analitzar també declaracions d’alts càrrecs governamentals i militars i òrgans oficials israelians. Moltes vegades Amnistia Internacional va compartir les seves conclusions amb les autoritats israelianes, però en el moment de la publicació de l’informe no havia rebut cap resposta substantiva.

Escala i magnitud sense precedents

Les accions empreses per Israel arran dels mortals atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 han posat la població gazatina a la vora del col·lapse. L’octubre del 2024, la brutal ofensiva militar israeliana havia matat més de 42.000 persones palestines, entre elles més de 13.300 nens i nenes, i ferit més de 97.000, en molts casos en atacs directes o deliberadament indiscriminats, que sovint van aniquilar famílies senceres formades per diverses generacions. Ha causat una destrucció sense precedents, que es va produir, segons especialistes en la matèria, a una escala i una rapidesa mai vistes i es va dur a terme arrasant ciutats senceres i destruint infraestructura essencial, terrenys agrícoles i llocs de caràcter cultural i religiós. A causa d’això, grans extensions de Gaza van quedar inhabitables.

Mohammed, que va fugir amb la seva família a Rafah des de la ciutat de Gaza el març del 2024 i es va veure desplaçat de nou el maig del 2024, va descriure així els seus esforços per sobreviure en condicions terribles:

“A Deir al Balah estem com en una apocalipsi. No hi ha lloc per plantar una botiga, has de posar-la a prop del mar […] Has de protegir la teva família dels insectes, de la calor, i no hi ha aigua neta ni lavabos, i tota l’estona sense que cessi mai el bombardeig . És com si fóssim éssers infrahumans”.

Israel va imposar a Gaza unes condicions d’existència que van generar una barreja mortal de desnutrició, gana i malalties i van deixar la població palestina exposada a patir una mort lenta i calculada. També va sotmetre centenars de gazatis a detenció en règim d’incomunicació, tortura i altres maltractaments

Considerats aïlladament, alguns dels actes investigats per Amnistia Internacional constitueixen violacions greus del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari. Però en examinar més en general la campanya militar d’Israel i els efectes acumulats de les seves polítiques i els seus actes, l’única conclusió raonable que cal extreure és que hi ha intenció genocida.

Intenció de destruir

Per determinar la intenció específica israeliana de destruir físicament la població palestina de Gaza, com a tal, Amnistia Internacional va analitzar el patró general de conducta d’Israel a Gaza; va examinar declaracions deshumanitzadores i genocides d’autoritats israelianes del govern i militars, en particular les fetes pels càrrecs més alts, i va considerar el context del sistema d’apartheid d’Israel, el seu bloqueig inhumà de Gaza i els 57 anys d’ocupació militar il·lícita del territori palestí .

Abans d’arribar a la conclusió, l’organització va examinar l’afirmació d’Israel que, a tot Gaza, el seu exèrcit havia atacat Hamàs i altres grups armats de manera legítima i que la destrucció sense precedents i la negació d’ajuda humanitària consegüents eren resultat de conductes il·lícites de Hamàs i altres grups armats, com ara ubicar combatents entre la població civil o desviar l’ajuda. Amnistia Internacional va concloure que aquesta afirmació no és creïble. La presència de Hamàs a prop o dins de zones densament poblades no eximeix Israel de la seva obligació de prendre totes les precaucions possibles per no danyar civils i evitar els atacs indiscriminats o desproporcionats. La seva investigació va determinar que Israel havia incomplert reiteradament aquesta obligació i comès nombrosos crims de dret internacional per als quals no hi pot haver cap justificació basada en les accions de Hamàs. Així mateix, Amnistia Internacional no va trobar elements que demostressin que la desviació de l’ajuda podia explicar les restriccions extremes i deliberades imposades per Israel a l’entrada d’ajuda humanitària vital.

En la seva anàlisi, l’organització també va considerar arguments alternatius segons els quals Israel estava actuant de manera irreflexiva o, simplement, volia eliminar Hamàs i no li importava si en el procés havia de destruir la població palestina, cosa que seria indicativa d’un cruel menyspreu per les vides palestines, més que no pas d’intenció genocida.

Tot i això, amb independència que Israel consideri la destrucció de la població palestina com un mitjà per eliminar Hamàs o com un resultat indirecte de tal fi, aquesta forma de veure les persones palestines com a éssers d’un sol ús que no mereixen tenir-se en compte és en si mateixa prova d’intenció genocida.

Molts dels actes il·lícits documentats per Amnistia Internacional van estar precedits de declaracions d’autoritats en què s’instava a fer-los. L’organització va examinar 102 declaracions fetes per autoritats del govern, comandaments militars i altres entitats israelianes entre el 7 d’octubre del 2023 i el 30 de juny del 2024, en què deshumanitzava la població palestina i s’instava a cometre actes genocides o altres crims contra ella o se’ls justificava.

Entre elles, Amnistia Internacional va identificar 22 en què alts càrrecs responsables de la gestió de l’ofensiva semblaven instar a cometre actes genocides o els justificaven, cosa que constituiria una prova directa de la intenció genocida. Aquest llenguatge solia trobar ressò, fins i tot entre els soldats sobre el terreny, com van posar de manifest continguts audiovisuals verificats per l’organització que mostraven soldats fent crides a esborrar Gaza o fer-la inhabitable i celebrant la destrucció d’habitatges, mesquites, escoles i universitats palestines.

Matança i lesió greu a la integritat física o mental

Amnistia Internacional va documentar els actes de genocidi de matança de membres de la població palestina de Gaza i lesió greu a la seva integritat física o mental, examinant els resultats d’investigacions que havia dut a terme sobre 15 atacs aeris efectuats entre el 7 d’octubre del 2023 i el 20 d’abril del 2024 i que van matar almenys 334 civils, entre ells 141 nens i nenes, i van ferir centenars més. L’organització no va trobar elements que indiquessin que algun d’aquests atacs estigués dirigit contra un objectiu militar.

En un cas il·lustratiu del 20 d’abril del 2024, un atac aeri israelià va destruir la casa de la família palestina Abdelal al barri d’Al-Jneinah de l’est de Rafah i en va matar membres de tres generacions, inclosos 16 nens i nenes, mentre dormien.

Tot i que aquests atacs només representen una fracció del nombre total de bombardejos israelians, són indicatius d’un patró més general d’atacs reiterats contra civils i béns de caràcter civil o deliberadament indiscriminats. Els atacs també es van dur a terme de maneres que tenien per objecte causar un nombre molt alt de víctimes mortals i lesions entre la població civil.

Submissió intencional a condicions d’existència que hagin de portar destrucció física

L’informe documenta com Israel va sotmetre deliberadament la població palestina de Gaza a condicions d’existència que tenien per objecte causar-ne la destrucció. Aquestes condicions es van imposar per mitjà de tres patrons d’actuació simultanis, cadascun dels quals va agreujar reiteradament els devastadors efectes dels altres. Consistien a: causar danys i destrucció en infraestructures vitals i altres béns indispensables per a la supervivència de la població civil; dictar reiteradament ordres d’evacuació d’aplicació general, arbitràries i equívoques per sotmetre a desplaçament forçat gairebé tota la població gazatí, i no autoritzar i obstaculitzar l’entrada i la distribució de serveis essencials, assistència humanitària i altres subministraments vitals a Gaza.

Després del 7 d’octubre del 2023, Israel va imposar un setge total a Gaza i va tallar el subministrament d’electricitat, aigua i combustible. En el període de nous mesos examinat en aquest informe, Israel va mantenir un bloqueig il·lícit sufocant, va exercir un control estricte de l’accés a fonts d’energia, no va facilitar un accés humanitari significatiu dins de Gaza i va obstaculitzar la importació i distribució de productes essencials i ajuda humanitària, especialment a les zones situades al nord de Wadi Gaza. A causa d’això es va agreujar la crisi humanitària ja existent. Aquestes mesures, sumades als extensos danys causats a habitatges, hospitals, sistemes d’abastament d’aigua i de sanejament i terrenys agrícoles gazatíes, així com al desplaçament forçat massiu, van fer que la gana arribés a extrems catastròfics i que les malalties es propaguessin a un ritme alarmant. Els efectes es van fer sentir especialment entre els nens i nenes de poca edat i les dones embarassades i lactants, amb conseqüències previsibles per a la seva salut a llarg termini.

Una vegada i una altra, Israel va tenir l’oportunitat de millorar la situació humanitària a Gaza; no obstant això, fa més d’un any que es nega a prendre mesures que estan clarament al seu abast, com ara obrir suficients punts d’accés a Gaza o eliminar les estrictes restriccions imposades al que pot entrar al territori o els obstacles a la distribució de l’ajuda en ell, i mentrestant la situació s’ha anat agreujant cada cop més.

Per mitjà de les seves reiterades ordres d’evacuació, Israel va obligar gairebé 1,9 milions de persones –el 90% de població gazatina– a desplaçar-se en condicions inhumanes a reductes insegurs i cada vegada més petits, en alguns casos fins a 10 vegades. Aquestes múltiples onades de desplaçament forçat van deixar gran nombre de gazatíes sense feina i amb profunds traumes, especialment perquè un 70% de les persones que viuen a Gaza són refugiades o descendents de famílies refugiades les ciutats i pobles de les quals van ser sotmesos per Israel a una neteja ètnica durant la Nakba de 1948.

Tot i la rapidesa amb què les condicions anaven deixant de ser aptes per a la vida humana, les autoritats israelianes es van negar a adoptar mesures que haurien protegit la població civil desplaçada i garantit la satisfacció de les seves necessitats bàsiques, posant així de manifest que les seves accions eren deliberades.

Es van negar a permetre el retorn de les persones desplaçades a casa seva al nord de Gaza o a reubicar-les temporalment en altres parts del Territori Palestí Ocupat o a Israel, negant contínuament a moltes d’elles el seu dret a tornar, d’acord amb el dret internacional, a les zones de les quals van ser desplaçades el 1948. Ho van fer sabent que per a la població palestina de Gaza no n’hi havia cap lloc segur on fugir.

Rendició de comptes per genocidi

“La inacció absoluta i vergonyosa que ha donat mostres la comunitat internacional durant més d’un any a l’hora de pressionar Israel perquè posi fi a les seves atrocitats a Gaza —primerament, amb la tardança a demanar un alto el foc, i després , amb les contínues transferències d’armes— és i continuarà sent una taca que entela la nostra consciència col·lectiva”, ha manifestat Agnès Callamard.

Els governs han de deixar de fingir que són impotents per posar fi a aquest genocidi, que ha estat possible cometre gràcies a decennis d’impunitat de les violacions israelianes del dret internacional. Els Estats han de deixar de limitar-se a expressar el seu pesar o consternació i passar a l’acció amb mesures internacionals enèrgiques i continuades, per més que la conclusió que s’ha comès genocidi pugui incomodar alguns dels aliats d’Israel”.

“Les ordres de detenció que la Cort Penal Internacional va dictar el mes passat contra el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i l’exministre de Defensa, Yoav Gallant, d’Israel per crims de guerra i crims de lesa humanitat ofereixen veritables esperances de fer per fi justícia les víctimes. Els Estats han de demostrar el seu respecte per la decisió de la Cort Penal Internacional i pels principis universals del dret internacional aturant i lliurant les persones requerides per la Cort”.

“Demanem a la Fiscalia de la Cort que es plantegi amb urgència afegir el genocidi a la llista de crims que està investigant i instem tots els Estats a utilitzar totes les vies legals possibles per portar els perpetradors davant la justícia. No s’ha de permetre ningú cometre genocidi i quedar impune”.

Amnistia Internacional demana també que s’alliberi sense condicions totes les persones civils preses com a ostatges i es faci rendir comptes a Hamàs i els altres grups armats palestins responsables dels crims comesos el 7 d’octubre del 2023.

L’organització insta, a més, el Consell de Seguretat de l’ONU que imposi sancions selectives a les autoritats israelianes i de Hamàs especialment implicades en crims de dret internacional.

Informe complet (en anglès) … clicar aquí

Resum Executiu (en espanyol) … clicar aquí

Fotografia: Una dona va pels enderrocs al barri de Zahra a la Franja de Gaza. 19 d’octubre del 2023. (Photo by Mustafa Hassona/Anadolu / Amnesty International ©).