El “Qüestionari LO CAMPUS DIARI als Sindicats de Catalunya 2025”: Les Respostes de l’Associació Sindical de Professors d’Ensenyament Públic de Catalunya – Sindicat de Professors de Secundària (aspepc·sps)

1. Com analitzeu la situació de l’Educació Escolar a Catalunya?

En aquests moments, podem dir sense cap mena d’exageració que l’educació a Catalunya, molt especialment la pública, es troba en una autèntica situació de col·lapse; i el problema fonamental no és tant aquesta situació, sinó que el col·lapse s’està consolidant, s’està convertint en sistèmic, sense aparent solució de continuïtat. No tant perquè no hi hagi solucions, que n’hi ha, sinó perquè el model educatiu, els propis carreus sobre els quals s’edifica el sistema, es consideren inamovibles per una estricta qüestió de principis i/o interessos.

Si ens referim als principis, diríem que s’ha posat l’alçada moral de les intencions proclamades per davant dels resultats la seva contrastació. Més prosaicament podríem dir que no toquen de peus a terra. Els resultats són pèssims, però només s’està disposat a intervenir-hi amb mesures merament epidèrmiques, en cap cas de fons. I el problema és de fons: és conceptualment erroni des del mateix moment en què no considera que la funció primordial del sistema educatiu sigui la transmissió de coneixements. Un principi pedagògic d’origen rousseaunià i romàntic que ha donat pàbul a teories pedagògiques que, ras i curt, viuen fora de la realitat.

Si parlem dels interessos, no acabaríem. S’ha produït al llarg de les tres últimes dècades una progressiva mercantilització de l’educació; una qüestió, aquesta, que només col·lateralment té a veure amb l’existència d’una doble xarxa, pública/privada (concertada), o amb el fet que l’educació assumeixi, per exemple, les reclamacions de les empreses. Per mercantilització de l’educació no estem entenen que es faci o deixi de fer negoci amb l’educació, cosa que d’una manera o d’altra ha passat des de sempre, sinó que la pròpia educació s’hagi capgirat cap a la producció en exclusiva d’un bé de consum acabat que es posa al mercat: l’alumnat. Altrament dit, una cosa és que amb l’ensenyament de les matemàtiques es pugui fer negoci, una altra de molt diferent és convertir en un negoci (subjecte a les regles de mercat) l’ensenyament de les matemàtiques. Simplement, pensem que l’educació tal com l’entenem, la vella idea d’instrucció pública il·lustrada de l’escola republicana, és incompatible amb la mercantilització. Mentre s’ensenyen les regles del joc, s’ha d’estar fora del joc.

Com deia Hannah Arendt, l’educació ha d’ensenyar com és el món, no l’art de viure-hi (que ja el decidirà lliurement cadascú segons el criteri adquirit al llarg de l’aprenentatge i el coneixement de les seves possibilitats). El contrari seria adoctrinament ideològic, i som docents, no guies espirituals.

Els resultats són, òbviament, els que fóra d’esperar: caiguda de nivells acadèmics, deteriorament de la convivència i la disciplina als centres, excés de burocratisme, desconcert entre el professorat i entre l’alumnat, una nova llei educativa cada cinc o sis anys, canvis continuats als currículum, imposició d’autèntiques ocurrències metodològiques sense contrastar… Els resultats que s’obtenen a les proves internacionals –PISA, PIRLS, TIMMS…- ho acrediten. l estem perseverant cada cop més desesperadament en els errors de base que estem arrossegant des de fa tres dècades, des de la LOGSE.   

2. Ja passats els 100 dies del Govern del President Illa: Nou Govern i nou Departament d’Educació. Quina és la vostra opinió de la seva actual governança?

És encara aviat per pronunciar-se amb uns mínims de solvència. De moment, el que sí que podem afirmar és que el tarannà del nou equip al capdavant del Departament d’Educació ha canviat en positiu. De l’actitud gairebé «xulesca» que havia caracteritzar els anteriors equips, s’ha passat a una actitud més oberta i més procliu a escoltar el col·lectiu docent, que fins ara era el gran menystingut i ignorat, gairebé cancel·lat: el professorat que des de la trinxera del dia a dia de les aules està patint les eixelebrades elucubracions dels pedagòcrates de despatx.

Però també hem de dir que pel que fa als «fets», encara no han fet res en concret. D’una banda sembla que estan adoptant una política continuista; de l’altra, també podem pensar que, en no fer res significatiu per redreçar el desori, són coneixedors del desgavell en què s’ha convertit l’ensenyament i que, abans de dur a terme les ineludibles i contundents mesures que tard o d’hora caldrà adoptar, volen, diguem-ho així, conèixer abans a fons l’autèntica dimensió de la tragèdia, o de la paròdia.

Tampoc podem perdre de vista que hi ha al mateix Departament, i a les seves rodalies, autèntics lobbies d’interessos, un autèntic búnquer educatiu, entre pedagocràtic i crematístic, que estan fent l’agost i que els va molt bé que la pública estigui desballestada com està. Aquests lobbies, arribat el cas, podrien constituir-se en oposició de bloqueig, i disposen d’una nodrida munió de «tontos útils» que si el Departament optés per apostar pel sentit comú, el podrien posar en un destret.

Des d’aquest supòsit, doncs, seria força lògic que actuïn amb cautela i esperin que cadascú es vagi definint. Tenen l’enemic a dins i a fora, vaja, o l’amic, és clar. Això dependrà de què facin. Sí són amics, com sembla ara per ara, o si són enemics. En el primer cas, estaríem davant dura mera teatralització del continuisme; en el segons amb un model sostingudament rupturista.

3. Quines són les vostres propostes com a Sindicat a curt, mitjà i llarg termini?

A curt termini:

• -Convocatòria de totes les places vacants reals a concurs general de trasllats en els propers dos anys. Derogació del decret de plantilles, d’autonomia de centres i de direccions.
• -Recuperació del poder adquisitiu perdut del professorat amb les retallades i equiparació salarial amb la resta de funcionaris del mateix nivell professional de la resta d’Administracions.
• -Convocatòria de concurs d’accés al cos de catedràtics de secundària. Una qüestió prioritària per tal com es tracta d’un cos especialista i acadèmic, i cal promoure l’enfocament primordialment acadèmic dels instituts.
• -Reforma del model d’oposicions d’accés als cossos docents en el sentit de prioritzar els aspectes que acreditin el coneixement de l’especialitat, actualment devaluats.
• -Reducció de la càrrega de burocràcia dels docents.
• -Centrar l’objectiu de l’ensenyament en la transmissió de coneixements. Retorn a l’instrucció directa com activitat central del docent.
• -Establiment de proves externes i publicació dels resultats per centres.
• -Organització dels instituts de secundària a partir de departaments didàctics segons criteris d’especialitat acadèmica.
• -Elaboració de currículums estructurats fonamentats en el coneixement.
• -Llibres de text homologats per institucions acadèmiques d’especialistes en la matèria objecte d’homologació.
• -Avaluació quantitativa –amb notes numèriques-
• -Elaboració de normativa que garanteixi el manteniment de la convivència i la disciplina als instituts i escoles. Adopció de les mesures necessàries per tal d’erradicar dels centres d’ensenyament la violència, l’assetjament i les conductes disruptives.
• -Replantejament del model d’escola comprensiva. Instrucció directa centrada en la transmissió de coneixements.
• -Establiment d’itineraris acadèmics, amb plans d’estudis concrets, a partir dels cursos 3r i 4t d’ESO.

A mig termini:

• -Modificació del pla d’estudis: allargament del batxillerat fins a, com a  mínim, tres anys.
• -Allargament de la Formació Professional en termes anàlegs.
• -Establiment d’itineraris acadèmics a partir del tercer curs d’ESO, certament intertransitables segons els procesos de l’alumnat, però sense perdre el rigor acadèmic.
• -Pacte educatiu d’estat que garanteixi estabilitat i seguretat jurídica al sistema educatiu.
• -Derogació dels decrets de plantilles, de direccions i d’autonomia de centres.

A llarg termini:

Elaboració de noves lleis educatives a Catalunya i a Espanya, que reforcin i recuperin la funció primordial de transmissió de coneixements i l’exigència acadèmica, per tal de garantir una educación de qualitat i fonamentada en el principi de la igualtat d’oportunitats, no com a punt d’arribada (el famós perfil de sortida), sinó como a punt de partida d’un recorregut al llarg del qual l’alumne trobi el suport necessari per aconseguir arribar fins allí on pugui i vulgui. Altrament dit, que la condició socioeconómica no sigui el topall amb què, tal com passa avui en dia, els alumnes de sectors socioeconòmics i culturals més desafavorits en surtin malaguanyats per la trampa d’una igualtat d’oportunitats mal entesa.

Fem nostra la divisa del personatge d’Antonio Machado, Juan de Mairena: volem una escola popular de saviesa superior, no una escola superior de saviesa popular.

4. D’una manera breu: Ens podríeu definir el vostre Sindicat?

Som un sindicat format per docents de secundària pública, que es preocupa per igual de les condicions i drets laborals del col·lectiu al qual representa, com dels les professionals propis de la nostra especialitat docent, que es la que ens correspon impartir i que dominem. En aquest sentit, tenim una concepció clara de quina és la nostra funció i quina ha de ser en el marc d’un sistema educatiu que volem efectiu, públic i de qualitat.

Defensem la condició d’especialista del professorat, la llibertat de càtedra i la de funcionaris públics, garantia i vacuna contra les intromissions polítiques i ideològiques que pretenen convertir l’Administració pública educativa en un model clientelista més propi d’una república bananera que d’una societat democràtica i un Estat de dret.

Xavier Massó Aguadé. Secretari General de Professors de Secundària (aspepc·sps)