El “Qüestionari LO CAMPUS DIARI als Sindicats de Catalunya 2025”: Les Respostes de la Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya – Federació Sindical de l’Ensenyament de Catalunya
1. Com analitzeu la situació de l’Educació Escolar a Catalunya?
Que l’educació del nostre país està en crisi des de fa molts anys és un fet que ningú posa en dubte. L’anàlisi de les causes que provoquen aquesta crisi és el que genera discrepàncies entre uns i altres i és motiu de debat en diversos àmbits socials, sigui entre les persones que ens hi dediquem en la teoria i en la pràctica o entre qualsevol ciutadà amb ganes d’opinar sobre la matèria.
Mentre uns centren la seva mirada únicament en els resultats acadèmics, les metodologies que s’empren, la mala formació del professorat o les pantalletes, altres anem més enllà qüestionant el gir neoliberal que s’ha produït en les polítiques educatives catalanes en els darrers anys, conseqüència de la submissió dels nostres governants als dictats d’Europa, que alhora responen també de forma submisa als designis de l’organització que s’ha proposat dominar el món en tots els espais que conformen la nostra forma de viure: l’OCDE.
La veritable crisi comença, doncs, quan l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, que vol continuar expandint el seu mercat, entra en l’àmbit que li mancava per completar a la seva col·lecció: l’educació. Així, la seva pretensió és que tots els països assumeixin el seu model de competències, introduint avaluacions i rànquings de resultats, suprimint la democràcia i la llibertat d’ensenyament de la tasca educativa, homogeneïtzant els models educatius i la docència, imposant una línia metodològica concreta… Mentre externalitza serveis i introdueix tots aquells productes que han d’incrementar els guanys econòmics de les multinacionals que integren aquesta organització.
Proves PISA, TIMMS, PIRLS… Són els instruments que avaluen els ítems que l’OCDE i altres organitzacions de la talla han decidit que han de ser la base de l’educació dels nostres infants i adolescents, mentre que en realitat són els instruments per aconseguir ciutadans al servei dels seus interessos econòmics. Els mals resultats, buscats expressament, els serveixen d’excusa per introduir els seus programes educatius com a solució al desastre que ells han creat i per establir quin és el model de docent que necessita l’educació, interferir en la seva formació i, fins i tot, decidir quines han de ser les seves condicions de treball, que passen per la desprofessionalització i la precarització.
I mentre ens ofeguem en debats estèrils que no porten enlloc, es deixa de banda donar resposta als veritables problemes del sistema educatiu: l’anomalia d’una doble xarxa público-concertada que ens converteix en una de les zones d’Europa amb més segregació dins el sistema educatiu, l’infrafinançament endèmic de l’educació pública que no ha aconseguit arribar ni a la meitat del pressupost que marca la llei i que podria resoldre la majoria de les necessitats; l’escola inclusiva que, lluny de ser una realitat i poder esdevenir una riquesa, presenta una gran deficiència de recursos humans i materials per atendre a tot l’alumnat en igualtat de condicions; la pèrdua de democràcia als centres per culpa de decrets que implementen l’autoritarisme, la imposició i la tria a dit del professorat, escombrant el funcionament horitzontal on les decisions pedagògiques i organitzatives es prenen de forma consensuada. I a tot això, el malestar i el desgast dins del personal educatiu, sobrecarregat de feina i burocràcia absurda, menystingut i menyspreat, augmenta a cada passa provocant un abandonament creixent de la professió. Una educació no pot ser de qualitat ni tenir bons resultats amb tantes mancances.
En comptes d’acordar solucions a totes aquestes qüestions amb la comunitat educativa, els nostres governants han deixat de capitanejar el vaixell i han cedit el timó a les lleis del mercat. L’educació del nostre país es transforma a mercè del capital i, en conseqüència, va deixant de ser considerada com l’eina que busca educar els nostres infants, adolescents, adults, en aquells coneixements acadèmics, culturals, en valors, que els permetin formar-se de forma integral, aprenent com funciona i sabent què passa al seu entorn proper i llunyà, fomentant el seu esperit crític i promovent valors de justícia social i equitat, empatia, solidaritat… perquè puguin tenir la seva ideologia i triar lliurement què volen ser en un futur. Una eina que els permeti emancipar-se i transformar el món. I aquesta pèrdua és la veritable crisi educativa.
2. Ja passats els 100 dies del Govern del President Illa: Nou Govern i nou Departament d’Educació. Quina és la vostra opinió de la seva actual governança?
De moment, el nou govern no ha aportat res de nou en la millora de l’educació de Catalunya i podríem pensar que només han passat sis mesos i que és aviat per poder fer una valoració acurada. Però la seva primera passa, la retallada sorpresa en el currículum de les àrees de ciències de secundària que respon a aquesta lògica neoliberal que ens impregna i que és l’essència de la LOMLOE, no ha estat ben acollida. Ens mostrem també decebuts pel que fa al seu posicionament respecte al català i la immersió lingüística: tot i les bones paraules rebudes pel part del conseller de política lingüística en diverses reunions mantingudes amb ell i amb la consellera d’educació, el PSC no ha dubtat en votar en contra de la vehicularitat exclusiva del català (que és la única mesura demostrable que assegura que tot l’alumnat aprèn i fa ús del català sense que això afecti en el coneixement i ús de la llengua castellana) i en contra de no fer efectiva la sentència del 25% del castellà, un fet que ens preocupa considerablement. I no podem tampoc aplaudir la seva reacció poc dialogant quan, en resposta a una acció com tantes altres s’han dut i durem a terme per reclamar millores en els nostres drets laborals i de l’educació pública del nostre país, ens envien als mossos d’esquadra i ens desallotgen a la força sense voler acordar una data de reunió, que era únic que volíem aconseguir amb aquesta mobilització.
No ens cansarem de dir que el que ens cal d’un govern són fets més enllà de les bones paraules. Expressar que volen ser dialogants i predicar el contrari no ens transmet confiança. No estem fent avenços i l’educació d’aquest país no pot esperar més: necessitem compromisos que es facin realitat. Compromisos amb l’augment de la inversió, amb l’escola inclusiva, amb la millora de les condicions laborals del personal educatiu, amb el retorn de la democràcia als centres, amb la llengua, amb la qualitat de l’educació, amb l’escola pública, que és la única xarxa universal. I aquests compromisos no s’han d’adquirir amb cap organisme internacional econòmic aliè a la realitat del nostre país i de l’educació en general: s’han d’adquirir amb la comunitat educativa.
3.Quines són les vostres propostes com a Sindicat a curt, mitjà i llarg termini?
Tornar a instaurar els principis d’objectivitat i la transparència a l’hora de cobrir els llocs de treball en els centres educatius que, en el cas del professorat, es vulneren a causa de la tria a dit amb criteris subjectius per part de les direccions, seria un objectiu a curt termini ara que se celebra el concurs de trasllats estatal on l’administració reserva places per poder preservar el xiringuito dels perfils i les propostes de centre de les adjudicacions d’estiu. És també una necessitat a curt termini retornar la democràcia als centres a l’hora de prendre decisions pedagògiques i organitzatives per millorar la qualitat de l’educació però, sobretot, per no perdre més personal educatiu que, fruït del malestar que pateix als centres on treballa causat en gran mesura per aquesta verticalitat imposada i la toxicitat en l’ambient de treball que es genera, prefereix dedicar-se a una altra cosa. Necessitem ambients saludables de treball amb lideratges positius que promoguin les preses de decisions consensuades per part de tot el personal educatiu.
L’objectiu que enguany ens hem marcat a curt i mitjà termini és la millora de les nostres condicions laborals, amb la clara intencionalitat de posar en relleu la importància de la nostra tasca docent i la valorització que ens mereixem. I és que no només nosaltres ens hem d’estimar la nostra professió, sinó que els professionals que portem a terme la tasca d’educar hem de tenir la consideració i el reconeixement social que ens mereixem. Ens embranquem sense complexes en una campanya per demanar la recuperació del poder adquisitiu i altres pèrdues de sou que cal recuperar (com el retorn del deute de la retallada dels estadis), per defensar la nostra professionalitat, per recuperar la nostra llibertat d’ensenyament i la nostra participació en la presa de decisions, per descarregar-nos de burocràcia i tasques inassumibles i per, en definitiva, tenir unes condicions laborals dignes.
A llarg termini, hem d’aconseguir fer única la pública, en català, ben finançada, amb els recursos necessaris perquè l’escola inclusiva sigui una realitat, amb un funcionament democràtic, amb uns professionals valorats i estimats. Aquest llarg termini, però, no pot ser molt llunyà perquè l’educació porta ja masses anys en precari i no es pot perllongar més la seva agonia: calen fets per aconseguir aquestes fites, perquè l’alumnat del nostre país es mereix ser educat en qualitat i igualtat per tal que, avui i demà, tingui les mateixes oportunitats.
4.D’una manera breu: Ens podríeu definir el vostre Sindicat?
Som un conjunt de treballadores i treballadors de l’educació organitzats en la defensa de les nostres condicions laborals, posant en valor la nostra tasca educativa i lluitant per què el sistema educatiu sigui únicament públic, de qualitat i en català, on l’educació sigui una eina d’emancipació i de transformació social. A la nostra organització hi ha una pluralitat política que ens enriqueix i les decisions les prenem de forma democràtica i horitzontal, com ens agradaria que fos als nostres centres educatius. No rebem subvencions perquè no volem mercadejar amb les nostres condicions laborals ni volem tenir condicionaments de cap mena. Volem ser i actuar de forma lliure.
Iolanda Segura. Portaveu Nacional del sindicat USTEC·STEs(IAC)
