L’entitat “Plataforma per la Llengua” analitza els resultats de “l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023” de la Generalitat de Catalunya

Plataforma per la Llengua considera que l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya (EULP) 2023 constata que la situació d’emergència lingüística empitjora i ho atribueix a sis grans factors: l’estructura jurídica lingüísticament discriminatòria de l’Estat espanyol, l’hàbit dels catalanoparlants d’amagar la llengua, les transformacions demogràfiques profundes, el fracàs del sistema educatiu, la manca de referents audiovisuals i de lleure en català i el setge permanent de l’espanyolisme polític. L’entitat defensa que, per revertir la situació, les institucions han de tenir un compromís real amb la llengua, s’han de crear més espais de socialització en català, cal generar més contingut i referents en català, s’ha de fer complir i reforçar el sistema d’immersió lingüística i tant la societat com les institucions s’han de comprometre amb una identitat col·lectiva explícitament oberta i lligada a la llengua. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua ha presentat avui una nova campanya, “Decantem la balança pel català”, per implicar tothom en la defensa de la llengua.

“Les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics publicades avui per la Generalitat de Catalunya són un crit d’alerta pel que fa a la situació del català, tal com era previsible”, ha defensat Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, en una  roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, al costat de Mireia Plana, vicepresidenta de l’entitat. “Però aquestes dades també han de ser una oportunitat perquè la societat catalana s’impliqui decididament a favor de la restitució de la seva llengua”, ha afegit.

Mireia Plana ha estat l’encarregada de valorar els resultats de l’EULP 2023. La vicepresidenta de l’entitat ha fet dues consideracions prèvies. Un dels problemes més greus que ha remarcat és la creació de dues noves categories de parlants: els primaris i els secundaris. “Aquestes categories, més enllà d’arbitràries, no les hem trobat en cap altre estudi sociolingüístic o acadèmic similar. Mentre que els primaris són presentats com aquells que parlen català el 50 % del temps o més, els secundaris són els que el parlen entre l’1% i el 50% del temps. Això desdibuixa la categoria de parlant habitual. Algú que parla el català l’1 % del temps és un parlant secundari?”, s’ha qüestionat. En segon lloc, les dades presentades avui són de 2023: “Han passat pràcticament dos anys i, per tant, ja podrien estar obsoletes. És com si haguéssim d’operar un pacient amb un diagnòstic que ja no és actual. Pensem que la publicació de l’EULP no hauria de ser cada cinc anys sinó com a màxim cada dos o tres, per poder tenir una radiografia actualitzada i més comparable a la situació immediata dels fluxos demogràfics”.

Plana ha destacat que “el més important és la caiguda en l’ús habitual del català, que, malgrat la recuperació lleugera del 2018, ha caigut progressivament del 50,7 % el 2003 al 42 %  d’aquesta enquesta”. En aquest sentit, també és preocupant que “l’ús habitual del català descendeixi, en general, amb cada franja d’edat, i que, entre els joves d’entre 15 i 29 anys, només el 38,6 % tinguin el català com a llengua habitual”. A més, “de manera molt preocupant, l’Enquesta de 2023 també revela que les persones que consideren que el català és la seva llengua en exclusiva, és a dir, la d’identificació, hagin baixat del 36,3 % al 30 %”, ha afegit.

Per últim, un altre element greu és que “hi ha una forta bilingüització dels catalanoparlants: els que parlen en exclusiva el català de manera habitual ja només són el 32,6 %”, ha recordat la vicepresidenta de l’entitat. En aquest sentit, Plana ha apuntat, a més, que la bilingüització és molt més forta entre els catalanoparlants que no pas entre els castellanoparlants: “una enquesta del Síndic de Greuges sobre els drets dels infants i els adolescents ja apuntava que els alumnes catalanoparlants de tercer d’ESO són bilingües habituals en una mesura molt més gran que no pas els castellanoparlants.” Un altre aspecte que ha destacat Plana és “el nombre de mantenidors del català, és a dir, les persones que parlen sempre o pràcticament sempre en català per defecte”. La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua ha assenyalat que “en 10 anys, malgrat l’increment de població, la xifra que no ha augmentat, sinó que s’ha estabilitzat en 330.000 parlants: només puja al milió a partir del moment en què fan renúncies a parlar-la en entre una i dues vegades de cada 10 situacions”.  

Per a Plataforma per la Llengua, hi ha sis grans factors que expliquen, quan es combinen, la situació preocupant de la llengua catalana: l’ordenament jurídic discriminatori, les actituds dels catalanoparlants, els canvis demogràfics, el fracàs parcial del sistema educatiu, les transformacions en l’audiovisual i el lleure i la politització i les campanyes d’odi promogudes per l’espanyolisme. D’entrada, Mireia Plana ha recordat que “l’Estat espanyol, influït per un nacionalisme supremacista, s’identifica amb el castellà i li dona privilegis legals”: la Constitució espanyola és discriminatòria, però, a més, la legislació reforça de manera constant el castellà. Tanmateix, “tampoc hi ha una voluntat decidida de la Generalitat de fer servir el poder que té per normalitzar la llengua: s’ha apel·lat massa sovint a la pedagogia i s’ha renunciat a fer servir el poder coercitiu”, ha criticat la vicepresidenta de l’entitat.

Pel que fa a l’actitud dels catalanoparlants, Mireia Plana ha denunciat que “l’hàbit que tenen d’amagar la llengua amb les persones que sospiten que no són catalanoparlants inicials és molt perjudicial per al català”. Per a Plana, “si els parlants de català l’amaguen, difícilment els que no el parlen habitualment ho faran”. En relació amb els canvis demogràfics, la vicepresidenta ha contextualitzat que “cal tenir en compte la població ha crescut a Catalunya un 25 % des del 2003” i que la “immigració que ve és, en bona part, població flotant que ve i se’n va”. En aquest sentit, “en un context en què la llengua està minoritzada, la legislació ha fet que sigui redundant i els catalanoparlants canvien al castellà a la mínima, és difícil que els immigrants s’hi familiaritzin, el dominin i el facin servir habitualment”, ha afegit. Per això, Plana ha fet una crida a evitar “receptes simplistes”.

El quart factor que l’entitat identifica com a explicatiu de la situació és el fracàs parcial del sistema educatiu. “Tot i que l’escola hagi universalitzat el coneixement de la llengua, és sobretot un coneixement passiu, no actiu, i, en qualsevol cas, no ha aconseguit que la llengua es faci servir fora dels seus recintes ni dins mateix de les escoles”, ha denunciat Mireia Plana. A més, “el fet que al català li costi generar i traduir continguts audiovisuals fa que es perdi un altre factor de socialització de primer ordre”, ha lamentat la vicepresidenta. En darrer lloc, el sisè factor que contribueix a explicar l’emergència lingüística del català és de caràcter polític. “La llengua es troba en un setge permanent per part de l’espanyolisme polític. S’acusa, per exemple, els defensors de la normalització lingüística de coses com el nazisme”, ha recordat Mireia Plana. “Això pot reforçar la militància lingüística d’alguns catalanoparlants, però també genera por i distanciament en potencials parlants”, ha conclòs.

L’entitat “Plataforma per la Llengua” fa una crida a l’acció i  llença la campanya “Decantem la balança pel català“, una campanya per mobilitzar tota la població en defensa de la llengua.