Institut d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona: Seminari “Natura narrada: veus del Cinema i la Literatura a les Humanitats ambientals”
El proper divendres 7 de març a les 10.00 h del matí, l’Institut d’Història de la Ciència (iHC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) realitzarà el Seminari “Natura narrada: veus del Cinema i la Literatura a les Humanitats ambientals”.
Aquest Seminari explora les narratives ambientals coproduïdes a través del cinema i de la literatura per veure com aquestes fonts contribueixen a la recerca acadèmica en humanitats ambientals. De quina manera el cinema i la literatura ens serveixen per problematitzar la Naturalesa? A través de les intervencions de Rafel Andúgar (UB), Marco Armiero (iHC-UAB), Marta Puxan-Oliva (UIB) i Carlos Tabernero (iHC-UAB) analitzarem els canvis en les narratives ambientals ocorreguts al llarg de les últimes dècades i reflexionarem sobre la rellevància actual de les fonts cinematogràfiques i literàries a l’acadèmia.
El Seminari serà impartit en català, castellà i anglès, i de cara al torn de preguntes i discussió final, es donarà prioritat a les intervencions de dones i de persones que estiguin en estadis inicials de la seva carrera acadèmica. A més, es limitarà el temps d’intervenció per afavorir la pluralitat de veus en la discussió.
Programa
10.00 h – 10.45 h / Carlos Tabernero (iHC): “Cine, historia y narrativas sobre la naturaleza”
10.45 h – 11.30 h / Rafael Andúgar (UB): “De la literatura de viajes al eco-noir: paisajes materiales,extractivismo y tensiones postcoloniales en Un episodio en la vida del pintor viajero de César Aira y Lituma en los Andes de Mario Vargas Llosa”
11.30 h – 12.00 h / Pausa
12.00 h – 12.45 h / Marta Puxan-Oliva (UIB): “La nostra mar, el nostre planeta: Narratives del nosaltres i el canvi climàtic a la mar”
12.45 h – 13.30 h / Marco Armiero: cloenda i discussió
Continguts
10.00 h – 10.45 h / Carlos Tabernero (iHC): “Cine, historia y narrativas sobre la naturaleza”
El cinema, al llarg de la seva història, ofereix una gran quantitat de conceptualitzacions de la natura i del medi ambient. Els relats cinematogràfics en què allò (tan ampli, tan divers) que anomenem naturalesa forma part de la trama principal, o és d’alguna manera essencial per al seu desenvolupament, estan inequívocament arrelats en una àmplia gamma de representacions del món que precedeixen i se superposen a la pròpia història del cinema. D’altra banda, vivim en un món de cruïlles mediambientals on la producció audiovisual, a través de les xarxes socials i les plataformes de continguts, s’ha consolidat com el mitjà de comunicació predominant.
La imatge (particularment en moviment) és, en aquest context, un poderós vector tant de conscienciació com de negació de la crisi ecosocial a què ens enfrontem. Per això, és essencial comprendre històricament els processos de generació, circulació i gestió de narratives audiovisuals sobre la naturalesa, així com caracteritzar els principals atributs (tècnics, sintàctics, simbòlics, intertextuals) d’aquestes narratives fílmiques. L’objectiu és contribuir a l’entesa dels processos de construcció d’espais socioculturals audiovisuals per allò (tan imprecís, tan esmunyedís) que anomenem naturalesa a les societats contemporànies i, en concret, en el període que comprèn la història del cinema.
Mitjançant uns breus exemples pràctics, aquesta xerrada oferirà una aproximació històrica i analítica a aquestes narratives, i en què el cinema, acompanyat d’una cartografia detallada i comparativa dels seus contextos de producció, distribució, consum i resignificació, és una eina clau per estudiar les complexes confluències d’imaginaris socioculturals, polític-econòmics i científico-acadèmics. la natura al llarg del darrer segle i mig.
10.45 h – 11.30 h / Rafael Andúgar (UB): “De la literatura de viajes al eco-noir: paisajes materiales, extractivismo y tensiones postcoloniales en Un episodio en la vida del pintor viajero de César Aira y Lituma en los Andes de Mario Vargas Llosa”
La narració de la naturalesa a Amèrica Llatina està estretament relacionada amb una història de colonització, violència i extractivisme. Aquestes connexions són molt presents en allò que anomeno l’eco-noir, un arxiu de novel·les en què la ficció criminal es relacionen amb problemes mediambientals perquè la investigació detectivesca viatja a regions fora de la ciutat i es troba amb una sèrie de paisatges en crisi. En primer lloc, buscaré els orígens de l’econoir i examinar la rellevància del paisatge en la literatura de viatges. L’extractivisme dels recursos naturals i la seva representació literària mitjançant la forma del paisatge té els seus orígens a la colonització del continent per les potències europees. Així, usant l’exemple d’Un episodi a la vida del pintor viatger de César Aira, on es narra la trobada del pintor alemany Johann Moritz Rugendas que va viatjar als Andes amb el desafiament de representar artísticament la naturalesa i els habitants del continent, mostraré com els pintors viatgers van convertir el paisatge artístic en una mercaderia material per a la catalogació i els espectacles. En segon lloc, interrogaré com la representació de problemes mediambientals relacionats amb l’extracció de recursos deixa de ser un problema que apareix a través de la forma del paisatge en el gènere de la literatura de viatges per convertir-se en un tema de la literatura neopolicial a través del cas de Lituma als Andes de Mario Vargas Llosa. En aquesta novel·la, el polèmic autor presenta una sèrie d’esdeveniments violents històrics relacionats amb el terrorisme de Sendero Luminoso i la violència diària de les comunitats andines, connectant-los amb el misteri i la investigació de les forces de l’ordre de crims ambientats a zones rurals que estan en transformació mitjançant processos d’extracció de mineria.
12.00 h – 12.45 h / Marta Puxan-Oliva (UIB): “La nostra mar, el nostre planeta: Narratives del nosaltres i el canvi climàtic a la mar”
Aquesta presentació para atenció a la narrativa del nosaltres (we narrative, en anglès) en relació amb les narratives del canvi climàtic a la mar. A aquests efectes tractarà les maneres com s’empra aquesta modalitat de veu narrativa a l’hora de parlar de la pujada de les aigües i de la recerca científica sobre la mar. Poc estudiada encara des de la narratologia, la narrativa del nosaltres és prou ambivalent i permet uns jocs i unes jerarquies molt riques a l’hora d’articular i significar els discursos. Analitzarem el cas de la novel·la de ciència-ficció Diatomea, de Núria Perpinyà, i la comparem amb diversos informes científics que parlen sobre el canvi climàtic a la mar. Aquesta presentació s’emmarca dins de la recerca del projecte ERC CoG “Ocean Crime Narratives: A Polyhedral Assessment of Hegemonic Discourse on Environmental Crime and Harm at Sea (1982-present) – OCN”.
