Article del Secretari General de la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU): Reflexions personals del Prof. Kurt Deketelaere sobre el proper Programa Marc de R+I / “The Day After…”

Article: “The Day After…”

El dimarts 11 de març de 2025 va ser un dia important per a la política de Recerca i Innovació (R+I) de la UE. El Parlament Europeu (PE) i el Consell de Competitivitat van deixar clara la seva posició a la Comissió Europea (CE):

-Volen un Programa Marc de R+I 2028-2034 autònom i finançat adequadament (FP10).

-Rebutgen la idea d’absorbir la política i el finançament de R+I de la UE en un Fons Europeu de Competitivitat (ECF) que encara no existeix.

L’aprovació de la Declaració de Varsòvia per part del Consell i l’adopció de l’informe Horizon Europe & FP10 per part del Parlament van suposar un gran cop a l’equip de direcció de la CE (president i vicepresidents executius), que fins ara ha mantingut un silenci eixordador sobre l’FP10.

Des que va prendre possessió el desembre de 2024, la CE ha ignorat completament les discussions sobre un nou Programa Marc de R+I, fins i tot ignorant la recerca bàsica. Quan s’esmenta la investigació, és només en el context de la recerca aplicada, amb un enfocament en la innovació, les startups i les scaleups.

Aquest enfocament contradiu les directrius polítiques de juliol de 2024 del president von der Leyen, que es comprometien a posar la R+I al centre de les polítiques de la nova Comissió.

Fins ara, només una comissària, la Sra Ekaterina Zaharieva, ha parlat obertament sobre l’FP10 i s’ha compromès a redactar-lo. No obstant això, ella i la seva administració, la DG R+I, s’han deixat de banda en debats clau sobre competitivitat. Tot i que ella mateixa potser no ho ha dit explícitament, el seu personal i funcionaris ho han confirmat en diverses ocasions.

Des del moment en què vaig llegir les directrius polítiques de la CE el juliol de 2024, que deien que el proper Marc Financer Plurianual (MFP) es basaria en polítiques i no en programes, vaig tenir por que les coses anaven malament. Aquests temors es van confirmar quan les cartes de la missió de desembre de 2024 per als comissaris van ometre qualsevol menció del 10è PM, seguit dels documents de la CE sobre la brúixola de la competitivitat, el proper MFP i altres polítiques clau, que van reforçar la idea que:

-Aquesta direcció de la CE no té la intenció d’establir un FP10 autònom i ben finançat.

-No es prioritza la recerca bàsica, sinó que es centra exclusivament en la recerca aplicada i la innovació a curt termini.

Durant els últims mesos, molts líders i xarxes d’R+I s’han oposat a aquest enfocament estret de la R+I. Esperàvem que els informes Letta, Draghi i Heitor fos suficient per convèncer la direcció de la CE que estaven soscavant els mateixos fonaments de R&I, però això era ingenu, per ser sincer. Advocar per un enfocament equilibrat que inclogui la investigació bàsica, la investigació aplicada i la innovació, alhora que impulsar reduccions massives de la burocràcia, ha estat un veritable repte.

Per descomptat, vaig ser prou realista per saber que, com a organitzacions de parts interessades, no podríem guanyar aquesta batalla contra el lideratge de la CE pel nostre compte. L’única manera viable d’obligar la CE a canviar de rumb era assegurar-se que el PE i el Consell de Competitivitat rebutgessin el seu enfocament i s’alineessin amb nosaltres.

La col·laboració amb el PE i el Consell de Competitivitat ha estat i segueix sent essencial. Gràcies al fort lideratge de l’eurodiputat Christian Ehler i als esforços destacats de la Presidència polonesa de la UE, vam aconseguir exactament el que es necessitava ahir:

-Una situació on el PE i el Consell de Competitivitat estan alineats, mentre que la CE està aïllada.

-Una aliança clara de parts interessades-PE-Consell que impulsa un FP10 autònom, en oposició directa a la posició actual de la CE.

Només en aquesta situació es pot forçar la CE a canviar la seva posició, avançant cap a un FP10 autònom i ben finançat, en lloc de permetre que la política i el finançament d’R+I s’absorbeixin a l’ECF (encara hipotètic).

Tal com va subratllar l’eurodiputat Christian Ehler en la seva roda de premsa després de la votació del ple del PE sobre el seu informe FP10:

-La CE no decideix, el seu paper és només proposar.

-El PE i el Consell poden rebutjar qualsevol proposta de la CE.

-Si la CE tira endavant absorbint la R+I a l’ECF, el PE i el Consell poden dir simplement que no.

-Això pot semblar obvi, però sembla que la direcció de la CE ho ha oblidat.

Què passa després?

-La CE podria optar per ignorar els desenvolupaments d’ahir i continuar amb la seva estratègia fet consumat: absorbint la política d’R+I i el finançament al futur ECF. Si ho fa, veurem un enfrontament institucional a gran escala entre les institucions de la UE, amb el PE disposat a lluitar durament, com ja ha deixat clar Christian Ehler.

-Com a alternativa, la CE podria reconèixer el resultat d’ahir i iniciar consultes amb el Parlament, els Estats membres i les organitzacions de parts interessades per desenvolupar un FP10 autònom i equilibrat.

-Això també demostraria el respecte a l’article 182 del Tractat de Funcionament de la UE, que exigeix ​​explícitament l’elaboració i l’adopció d’un Programa Marc. Pel que sabem, la direcció de la CE encara no ha reescrit el Tractat.

Prof. Dr Kurt Deketelaere, Secretari general de la “League of European Research Universities” (LERU), Hèlsinki, 12 de març de 2025

Text originalment en anglès. La traducció és de la redacció de LO CAMPUS DIARI.

+++

Fotografia: Prof. Dr Kurt Deketelaere / LERU ©.