Estratègia de Preparació de la Unió Europea per prevenir les amenaces i crisis emergents i reaccionar-hi
La Comissió Europea i l’Alta Representant han posat en marxa avui l’Estratègia de Preparació de la Unió per donar suport als estats membres i millorar la capacitat d’Europa a l’hora de prevenir i respondre a les amenaces emergents.
Aquesta iniciativa arriba en un moment en què la Unió Europea s’enfronta a crisis i reptes creixents que no es poden passar per alt. Des de les tensions i conflictes geopolítics creixents, les amenaces híbrides i en matèria de ciberseguretat, o la manipulació de la informació i ingerència per part d’agents estrangers, fins al canvi climàtic i la proliferació de desastres naturals, la UE ha d’estar preparada per protegir la seva ciutadania i les funcions socials bàsiques que són crucials per a la democràcia i la vida quotidiana.
Concretament, l’Estratègia conté trenta mesures clau i un pla d’acció detallat per avançar en els objectius de la Unió de la Preparació, així com generar una «cultura de la preparació des de la concepció» en totes les polítiques de la UE.
La presidenta Ursula von der Leyen ha declarat: «Les noves realitats exigeixen un nou nivell de preparació a Europa. Cal que els nostres ciutadans, estats membres i empreses disposin de les eines adequades tant per prevenir les crisis com per respondre-hi ràpidament quan s’esdevé alguna desgràcia. Les famílies que viuen en zones inundables han de saber què fer quan hi ha una crescuda. Els sistemes d’alerta ràpida poden evitar que les regions afectades per incendis forestals perdin un temps valuosíssim. Europa està disposada a donar suport als estats membres i als socis de confiança del veïnatge per salvar vides i mitjans de subsistència».
Els objectius i accions clau de l’Estratègia inclouen:
Protecció de les funcions socials essencials d’Europa:
-Desenvolupar criteris mínims de preparació per a serveis essencials com hospitals, escoles, transport i telecomunicacions.
-Millorar l’emmagatzematge d’equips i materials crítics.
-Millorar l’adaptació al clima i la disponibilitat de recursos naturals crítics com l’aigua.
Promoció de la preparació de la població:
-Encoratjar la ciutadania a adoptar mesures pràctiques, com ara mantenir els subministraments imprescindibles durant un mínim de 72 hores en cas d’emergència.
-Integrar les lliçons de preparació als currículums escolars i introduir un Dia de Preparació de la UE.
Millorar la coordinació de la resposta a la crisi:
-Establir un centre de crisi de la UE per millorar la integració entre les estructures de crisi de la UE existents.
Enfortiment de la cooperació civil-militar:
-Realitzar periòdicament exercicis de preparació a tota la UE, unint forces armades, protecció civil, policia, seguretat, treballadors sanitaris i bombers.
-Facilitar les inversions de doble ús.
Reforçar les capacitats de previsió i anticipació:
-Desenvolupar una avaluació integral de riscos i amenaces a nivell de la UE, que ajudi a prevenir crisis com ara desastres naturals o amenaces híbrides.
Augment de la cooperació públic-privada:
-Crear un grup de treball de preparació públic-privat.
-Formular protocols d’emergència amb les empreses per garantir la ràpida disponibilitat de materials, béns i serveis essencials i assegurar les línies de producció crítiques.
Millorar la cooperació amb socis externs:
-Treballar amb socis estratègics com l’OTAN en mobilitat militar, clima i seguretat, tecnologies emergents, cibernètica, espai i indústria de defensa.
En general, adoptant un enfocament proactiu de la preparació, la UE pretén construir un continent més resilient i segur, millor equipat per afrontar els reptes del segle XXI.
Fons
L’Informe Niinistö sobre Preparació i Preparació de la UE va concloure que enfortir la preparació civil i militar d’Europa i la preparació per fer front als reptes de seguretat creixents actuals (en salut, migració, seguretat tecnològica, clima, defensa o economia) és una qüestió d’urgència. L’informe demanava un canvi profund de mentalitat i un canvi en la manera d’entendre i prioritzar la preparació a tota la Unió Europea. També va reconèixer que la preparació no és només una responsabilitat nacional, sinó un esforç europeu compartit que requereix un paper més fort per a la Unió en la coordinació i el suport dels Estats membres en aquest àmbit.
Per tant, l’estratègia se centra en un enfocament integrat de tots els perills, un enfocament de tot el govern, que reuneix tots els actors rellevants, a tots els nivells de govern (local, regional, nacional i de la UE) i un enfocament de tota la societat, que reuneix els ciutadans, les comunitats locals i la societat civil, les empreses i els interlocutors socials, així com les comunitats científiques i acadèmiques.
A més, treballant estretament amb els estats membres, la Unió té la capacitat d’afrontar futures crisis i pot oferir solucions substancials i efectives per als ciutadans i les societats. Els esdeveniments i riscos pels quals ha passat la Unió Europea en els darrers anys, i la resposta contundent i eficient a la pandèmia de la COVID-19, van demostrar com l’estreta cooperació entre la Unió Europea i els Estats membres permet obtenir millors resultats per a les persones i les societats.
+++
IMATGE: Gestió crisis. (Komunika-Latam ©).
