L’Observatori d’Habitatge Digna de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE de la Universitat Ramon Llull crea un indicador per mesurar la qualitat de l’habitatge digne a l’Estat espanyol

La manca d’habitatge assequible, la precarietat habitacional i l’escassetat d’alternatives han convertit l’accés a un habitatge digne en un desafiament estructural a tot l’Estat. Però l’habitatge digne no és només un espai físic; és també un entorn que permet a les persones exercir control i autonomia sobre la seva vida. Aquesta capacitat de decisió és clau per reforçar la identitat, el benestar i el desenvolupament integral dels individus. Així ho subratlla l’estudi  “Indicador de l’Observatori de l’Habitatge Digna d’Esade. Habitatge Digna, més enllà d’un sostre”, impulsat per l’Institut d’Innovació Social d’Esade.

L’estudi posa de manifest que 5,6 milions de llars espanyoles (29,5% de les famílies) no tenen un habitatge digne que garanteixi seguretat, assequibilitat, accés a serveis bàsics i qualitat ambiental. D’aquestes llars, 3,2 milions (17,6%) experimenten exclusió residencial severa i 2,3 milions (12,4%) estan en risc de caure-hi. A més, el descontentament amb l’habitatge va assolir el 2024 el nivell més alt des de la crisi del 2008, amb un 62% de la població insatisfeta. Davant d’aquest context, Ignasi Martí, director de l’Observatori d’Habitatge Digna de l’Institut d’Innovació Social d’Esade i coautor de l’informe, afirma que “l’habitatge digne no és només un sostre, sinó la base d’una vida estable i saludable. Sense ella, la desigualtat i l’exclusió social es perpetuen. Per això, és urgent definir què significa un habitatge digne”.

Indicador per mesurar l’habitatge digne

L’Observatori d’Esade ha desenvolupat un Indicador d’Habitatge Digna, una eina integral per avaluar les condicions habitacionals, considerant factors essencials com la seguretat, estabilitat i assequibilitat econòmica, juntament amb aspectes clau per al benestar. Aquest enfocament estableix les bases per avaluar l’habitatge a Espanya i orientar polítiques que garanteixin condicions dignes i sostenibles.

El model classifica els factors en dues categories: imprescindibles, com ara la seguretat a la llar i la comunitat, l’estabilitat residencial, l’assequibilitat econòmica, l’accés a serveis bàsics i la qualitat ambiental; i importants, que milloren la qualitat de vida sense ser determinants, com ara la connexió a internet, les zones verdes, el transport públic eficient i l’adaptació al canvi climàtic.

A diferència de la cèdula d’habitabilitat, aquest indicador analitza quatre nivells. A la llar, la seguretat i l’estabilitat econòmica són essencials, mentre que la privadesa es considera rellevant, però no imprescindible. A l’habitatge, l’accessibilitat i la qualitat ambiental són fonamentals. A la comunitat, la seguretat col·lectiva és clau, i l’entorn veïnal hi influeix, encara que no és determinant. A l’entorn residencial, l’accés a serveis bàsics és essencial, i factors com la mobilitat i les zones verdes milloren la qualitat de vida, però no són imprescindibles.

Legitimació de la precarietat

A l’última dècada, el preu de l’habitatge en compravenda ha augmentat un 63%, mentre que el lloguer a ciutats com Madrid i Barcelona és inabastable per a gran part de la població. En el cas de València, les famílies destinen fins al 50% dels ingressos al lloguer, una situació que agreuja la crisi habitacional. A més, Espanya compta amb menys del 2% de vivenda social, una xifra molt allunyada de països com Àustria (20%) o els Països Baixos (30%).

L’informe adverteix sobre la legitimació de la precarietat: la manca d’alternatives obliga moltes persones a acceptar condicions indignes, com ara habitacions compartides o habitatges sense serveis bàsics. Aquesta vulnerabilitat afecta especialment joves i famílies monoparentals, agreujant la desigualtat i l’exclusió social.

Recomanacions per a una acció urgent

Tot i estar reconeguda a la Constitució Espanyola i a la Declaració Universal de Drets Humans, l’habitatge digne no es tracta com un dret universal a Espanya. El seu impacte va més enllà de l’habitatge en si mateix: l’informe revela que el 40% de les persones en exclusió residencial severa pateixen ansietat o depressió, cosa que subratlla la necessitat d’actuar amb urgència.

L´Observatori proposa l´ampliació del parc d´habitatge social seguint models europeus i la regulació del lloguer per garantir preus assequibles i frenar l´especulació. A més, recomana adoptar l’indicador d’habitatge digne a les polítiques públiques per avaluar millor les condicions habitacionals i desenvolupar respostes eficaces.

Que és l’Observatori de l’Habitatge Digna?

L’Observatori de l’Habitatge Digna, impulsat per l’Institut d’Innovació Social d’Esade en col·laboració amb Fotocasa, Leroy Merlin i Neinor Homes, treballa per generar coneixement i solucions als reptes de l’habitatge a Espanya. La seva missió és promoure el reconeixement de l’habitatge com un dret fonamental, analitzar-ne desafiaments des d’una perspectiva social, internacional i intersectorial, i fomentar el debat i la reflexió per impulsar canvis estructurals al sector.

Estudi “Indicador de l’Observatori de l’Habitatge Digna d’Esade. Habitatge Digna, més enllà d’un sostre” (en espanyol) … clicar aquí