Trump congela 1.900 milions d’euros a la Harvard University, que s’ha negat a acatar les seves demandes

El govern dels Estats Units havia exigit a Harvard l’eliminació de polítiques de diversitat i més control sobre l’activisme

El govern dels Estats Units ha informat la prestigiosa Universitat Harvard de la congelació de 2.200 milions de dòlars (1.900 milions d’euros) en subvencions plurianuals i 60 milions de dòlars (53 milions d’euros) en contractes plurianuals.

La decisió arriba després que la universitat es negués a acceptar les demandes que l’administració de Donald Trump li havia traslladat per “mantenir la relació econòmica” del govern amb la institució educativa.

A les peticions s’hi incloïa l’eliminació de programes de diversitat, igualtat i inclusió, canvis en la política de contractació i d’admissió i limitar les persones “més implicades en l’activisme que en l’ensenyament”.

El rector de la Harvard University, Alan M. Garber, hi va respondre que “cap govern, independentment del partit que sigui al poder, hauria de dictar què poden ensenyar les universitats privades, a qui poden admetre i contractar i quines àrees d’estudi poden seguir”.

Acusacions d’antisemitisme per les protestes contra la guerra a Gaza

L’anunci de la mesura s’ha fet a través del comunicat d’un grup de treball del govern per combatre l’antisemitisme, creat després de l’arribada de Trump al poder.

El comunicat considera que “la interrupció de l’aprenentatge que ha afectat els campus els darrers anys és inacceptable” i que “l’assetjament als estudiants jueus és inacceptable”.

Aquestes afirmacions fan referència a les protestes d’estudiants contra l’ofensiva d’Israel a Gaza que s’han registrat a diverses universitats dels Estats Units.

Tot i la negativa a cedir a les exigències del govern nord-americà, el rector de la Harvard University ha assegurat que la institució treballa en diverses iniciatives per combatre l’antisemitisme.

La Harvard University escriu a través d’Alvin Powell:

Harvard no complirà les demandes de l’administració de Trump

Els canvis impulsats pel govern estant “deslligats de la llei”, diu Garber. “La Universitat no renunciarà a la seva independència ni renunciarà als seus drets constitucionals”.

Harvard University va rebutjar dilluns les demandes de l’administració Trump que amenacen amb 9.000 milions de dòlars en finançament de la investigació, argumentant que els canvis impulsats pel govern superen la seva autoritat legal i infringeixen tant la independència de la Universitat com els seus drets constitucionals.

“La Universitat no renunciarà a la seva independència ni renunciarà als seus drets constitucionals”, va escriure el president de Harvard, Alan Garber, en un missatge a la comunitat. Va afegir: “Cap govern, independentment de quin partit estigui al poder, hauria de dictar què poden ensenyar les universitats privades, a qui poden admetre i contractar i quines àrees d’estudi i investigació poden seguir”.

El missatge de Garber era una resposta a una carta enviada divendres a la tarda per l’administració de Trump on es descriu les demandes que Harvard hauria de satisfer per mantenir la seva relació de finançament amb el govern federal. Aquestes demandes inclouen “auditories” dels programes i departaments acadèmics, juntament amb els punts de vista dels estudiants, el professorat i el personal, i els canvis en l’estructura de govern i les pràctiques de contractació de la Universitat.

Els 9.000 milions de dòlars revisats pel govern inclouen 256 milions de dòlars en suport a la investigació per a Harvard més 8.700 milions de dòlars en compromisos futurs amb la Universitat i diversos hospitals de renom, entre ells Mass General, el Dana-Farber Cancer Institute i Boston Children’s. Dilluns a última hora, l’administració de Trump va anunciar que es movia per congelar 2.200 milions de dòlars en subvencions i 60 milions de dòlars en contractes a Harvard.

L’administració de Trump ha estat crítica amb la gestió per part de Harvard de les protestes estudiantils relacionades amb la guerra de Gaza. Ha acusat la Universitat de no protegir adequadament els estudiants jueus del campus de la discriminació i l’assetjament antisemites, en violació del títol VI de la Llei de drets civils de 1964.

Garber va subratllar que Harvard continua compromesa amb la lluita contra l’antisemitisme, fins i tot mitjançant una sèrie de mesures del campus implementades durant els últims 15 mesos. A més, va dir, la Universitat ha complert la decisió del Tribunal Suprem que va acabar amb les admissions conscients de la raça i ha treballat per ampliar la diversitat intel·lectual i de punts de vista a Harvard.

Els objectius de la Universitat en la lluita contra l’antisemitisme “no s’aconseguiran mitjançant afirmacions de poder, deslligada de la llei, per controlar l’ensenyament i l’aprenentatge a Harvard i per dictar com operem”, va dir Garber. “La feina d’abordar les nostres mancances, complir els nostres compromisos i encarnar els nostres valors és la nostra per definir i emprendre com a comunitat”.

Harvard és només una de les desenes d’escoles objectiu de l’administració Trump durant les últimes setmanes. El mes passat, el Departament d’Educació va enviar cartes a 60 universitats, incloses Columbia, Northwestern, la Universitat de Michigan i Tufts, amenaçant amb mesures d’aplicació per incompliment de les disposicions antidiscriminació de la Llei de drets civils de 1964. L’administració ha fet el pas addicional de congelar el finançament de la investigació a diverses institucions.

Les sòlides associacions de recerca i innovació entre universitats, el govern federal i la indústria privada daten de la Segona Guerra Mundial. La investigació recolzada pel govern realitzada a escoles de tot el país ha donat lloc a innombrables descobriments, dispositius, tractaments i altres avenços que han ajudat a donar forma al món modern. Els ordinadors, la robòtica, la intel·ligència artificial, les vacunes i els tractaments per a malalties devastadores han sorgit de la investigació finançada pel govern que passa des de laboratoris i biblioteques a la indústria, creant nous productes, empreses i llocs de treball.

Al març, un informe de l’organització sense ànim de lucre United for Medical Research va mostrar que cada dòlar d’investigació finançat pels Instituts Nacionals de Salut -el finançador més gran de la investigació biomèdica del país- genera 2,56 dòlars en activitat econòmica. Només el 2024, el NIH va atorgar 36.900 milions de dòlars en subvencions de recerca, generant 94.500 milions de dòlars en activitat econòmica i donant suport a 408.000 llocs de treball, segons l’informe.

En una entrevista dilluns, Daniel P. Gross, professor associat d’administració d’empreses a la Universitat de Duke i coautor d’un recent document de treball de NBER sobre la col·laboració de dècades entre el govern dels Estats Units i l’edificació superior, va dir que la retirada del finançament de la investigació de les universitats seria “catastròfica” per a la innovació nord-americana.

“Les universitats són una part tan integral del modern sistema d’innovació dels Estats Units que no es mantindria sense elles”, va dir Gross, que va ensenyar a la Harvard Business School abans de traslladar-se a Duke.

George Q. Daley, degà de la Facultat de Medicina de Harvard, va dir que la biomedicina depèn durant molt de temps d’una sòlida associació amb el govern federal, que ha donat els seus fruits als nord-americans en els avenços que salvaven vides. Aquest mateix mes, va assenyalar, Joel Habener de la Facultat de Medicina va ser reconegut amb un Premi Breakthrough pel seu treball sobre GLP-1, que ha provocat diabetis i fàrmacs contra l’obesitat. Daley també va citar el treball transformador en salut cardiovascular, immunoteràpia contra el càncer i una sèrie d’altres condicions.

“Quan mirem enrere durant els 70 anys d’aquesta associació, ha tornat brillantment les inversions que ha fet el govern”, va dir. “El fet que tinguem Harvard, el MIT i tots aquests hospitals extraordinaris, ha estat un imant per a la inversió de capital risc i ara tenim la infraestructura de recerca farmacèutica que s’està incorporant a la nostra comunitat. Tot això és una joia a la corona de la biociència nord-americana”.

L’amenaça per a aquesta ciència és un problema encara més gran en una època de competència intensificada amb la Xina, va afegir.

“Sembla autodestructiu i perjudicial per a l’economia i el lideratge dels Estats Units en biotecnologia i productes farmacèutics”, va dir Daley. “Sembla que el martell ha baixat d’una manera que amenaça una cosa que és intrínseca al lideratge dels Estats Units i, en definitiva, a la nostra competitivitat econòmica amb llocs com la Xina, que estan invertint molt, moltíssim en biotecnologia”.

En el seu missatge a la comunitat, Garber va destacar les contribucions de la investigació universitària al progrés científic i mèdic alhora que va subratllar la importància del pensament i l’estudi independents.

“La llibertat de pensament i d’investigació, juntament amb el compromís de llarga data del govern de respectar-la i protegir-la, ha permès a les universitats contribuir de manera vital a una societat lliure i a una vida més sana i pròspera per a la gent de tot arreu”, va dir. “Tots compartim un interès a salvaguardar aquesta llibertat”.

+++

Fotografies:  1. Una protesta contra la ingerència del govern a Harvard dissabte, amb missatges de “traieu les mans de Harvard”  (Reuters / Nicholas Pfosi ©). 2. Harvard University (HU ©).