Catalunya: El govern Illa decideix definitivament que en el batxillerat hi hagi la fusió de matèries científiques i menys hores d’optatives / El rebuig de la comunitat educativa
Els canvis entraran en vigor el curs 2026-2027
El Departament d’Educació i FP de la Generalitat de Catalunya ha concretat aquest dimecres (16/04/2025) com quedarà el batxillerat a partir del curs 2026-2027 per adaptar el currículum a la llei estatal aprovada el 2020, tal com li demana el ministeri espanyol.
La proposta definitiva no varia respecte del que es va anunciar al gener per reforçar les matèries de modalitat de cada batxillerat en detriment de les optatives. Les matèries comunes mantindran les mateixes hores.
Els canvis afecten principalment les matèries científiques a 1r de batxillerat de ciències i tecnologia. Física i química es fusionaran i tindran 4 hores setmanals, mentre que fins ara sumen per separat 6 hores a la setmana.
Passarà el mateix amb biologia, que es fusionarà amb geologia i ciències ambientals i tindran 4 hores setmanals (ara per separat en sumen 6).
En el nou currículum, totes les matèries de modalitat, com literatura (pròpia del batxillerat d’humanitats i ciències socials) o matemàtiques, passaran de 3 a 4 hores setmanals.
Menys optatives i menys pes del treball de recerca
Per compensar aquests canvis en les assignatures de modalitat, es reduiran les hores de matèries optatives que tria cada estudiant de les 9 hores a la setmana actuals a 6 hores setmanals.
En el cas de les matèries científiques que es fusionen, es crearan optatives que puguin ser complementàries.
Un altre dels canvis afecta el pes del treball de recerca, que passarà de comptar el 10% de la nota global a ser una matèria més.
En el cas del batxillerat d’humanitats i ciències socials, només es podrà cursar l’assignatura de matemàtiques aplicades a les ciències socials, i no les de l’itinerari científic com es podia fer fins ara.
També hi haurà canvi de nom d’algunes assignatures. Llengua i cultura gregues serà grec, i llengua i cultura llatines serà llatí. D’altra banda, Empresa i disseny de models de negoci serà el nom del què fins ara era funcionament de l’empresa i disseny de models de negoci.
Uns canvis amb polèmica
El Departament va fer un primer anunci al desembre per explicar els canvis al batxillerat d’acord amb el que el Ministeri d’Educació li reclama per homogeneïtzar els currículums a tot l’Estat.
En un primer moment, es va dir que literatura catalana i castellana passarien a ser assignatura optativa de primer de batxillerat.
Però la comunitat educativa va alçar la veu i el Departament va fer marxa enrere i les mantindrà com a matèries pròpies a 2n de batxillerat d’humanitats i ciències socials després d’un acord amb el Ministeri d’Educació.
La plataforma de docents “Ciències en perill” ha emès un comunicat en què critica que la conselleria no s’hagi mogut de la seva última proposta i, com a mesura de protesta, han fet una crida a tot el col·lectiu a no corregir els exàmens de la selectivitat.
“Ciència en perill”
La Plataforma “Ciències en Perill” ha assegurat que no corregirà exàmens de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) si el Departament d’Educació no fa marxa enrere en la proposta de fusió de matèries.
Aquesta mobilització ja ve de lluny, recordem la concentració a la plaça Sant Jaume de la setmana passada.
Transcrivim íntegra el Manifest de la plataforma “Ciència en perill”:
Manifest: Sense ciències, no hi haurà PAU
La Plataforma Ciències en Perill denuncia que, tot i l’ampli suport social i científic, i la mobilització del passat 9 d’abril a la Plaça Sant Jaume, el Departament d’Educació ha decidit tirar endavant la modificació del currículum de Batxillerat que suposa la fusió de les matèries científiques i una retallada real d’hores i de qualitat educativa.
Malgrat que el Parlament de Catalunya va acollir dimarts una sessió amb la participació de la plataforma i va rebre el recolzament dels grups parlamentaris i nombrosos experts del món científic i educatiu, i tot i que més de 37 entitats universitàries, científiques, sindicals, de famílies i d’estudiants van convocar una multitudinària concentració, el Departament no ha tingut en compte totes les aportacions que s’han fet, i no s’han mogut ni un mil·límetre.
Tiren endavant la fusió de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals en una sola matèria de 4 hores i la fusió de Física i Química en una altra matèria de 4 hores.
Una vegada més, el Departament ha optat per anunciar els canvis a les portes de les vacances escolars, com ja va fer durant el període de Nadal. Aquesta manera de procedir no és casualitat, sinó una estratègia calculada per minimitzar la resposta de la comunitat educativa i dificultar la capacitat d’organització i reacció dels centres i del professorat.
Tot plegat, sense presentar públicament el requeriment ministerial que suposadament ho justifica, i sense haver volgut obrir un veritable procés de debat amb la comunitat educativa.
El consens no és dins dels despatxos del Departament. El consens el tenim nosaltres.
Està als claustres, a les facultats de ciències, als laboratoris, a les famílies i entre l’estudiantat que reclama una formació científica digna i equitativa.
Davant d’aquesta situació, des de Ciències en Perill afirmem que no es pot aplicar un currículum que no compta amb el suport del professorat ni del món científic, i anunciem que, si no es rectifica, no es podrà garantir la normalitat de la Prova d’Accés a la Universitat (PAU) en les matèries científiques.
Sense ciències, no hi haurà PAU.
L’educació científica és essencial per a un país que vulgui formar ciutadania crítica, professionals qualificats i un futur amb capacitat d’innovació. No acceptarem una reforma imposada, regressiva i que augmenta la desigualtat entre centres i entre alumnes.
Seguirem mobilitzades, dins i fora de les aules, per defensar una educació científica de qualitat per a tothom.
