Nou Informe Anual 2024-25 d’AMNISTIA INTERNACIONAL: “La situació dels drets humans al món”, que adverteix d’una crisi global de drets humans davant d’un ‘efecte Trump’ que accelera les tendències destructives
L’informe anual posa de manifest la deriva cap a pràctiques autoritàries i mesures repressives cruels contra la dissidència a tot el món.
Els primers 100 dies del president Trump en el càrrec intensifiquen tendències molt arrelades i passes enrere en el món el 2024.
La inacció global per abordar les desigualtats, el col·lapse climàtic i les transformacions tecnològiques posa en perill les generacions futures.
L’augment de pràctiques autoritàries i la destrucció del dret internacional no són inevitables: la gent resisteix i resistirà els atacs contra els drets humans; els governs poden administrar justícia internacional i han de continuar fent-ho.
A Espanya el dret a la protesta pacífica continua patint retrocessos, amb l’entrada en presó o amenaça de presó de manifestants pacífics, mentre segueixen sense complir-se les promeses de reforma de la Llei Mordassa o el Codi Penal.
A Catalunya preocupen qüestions com l’adquisició de pistoles elèctriques per part de cossos policials, les infiltracions d’agents en moviments socials, el dret a l’habitatge i a la salut i les dificultats que alguns ajuntaments estan posant per obstaculitzar l’accés al padró.
La campanya del govern de Trump contra el reconeixement de drets alimenta tendències nocives ja presents, buidant de contingut les salvaguardes internacionals dels drets humans i posant en perill milers de milions de persones arreu del planeta. Així ho ha advertit avui (29/04/2025) Amnistia Internacional, en presentar el seu Informe anual “La situació dels drets humans al món”.
Aquest “efecte Trump” ha agreujat el mal causat per altres dirigents mundials durant el 2024, llençant per terra dècades de treball minuciós per construir i promoure els drets humans universals per a tothom i accelerant l’ensorrament de la humanitat en una nova era caracteritzada per una combinació de pràctiques autoritàries i cobdícia empresarial, segons ha declarat Amnistia Internacional en la seva avaluació de la situació en 150 països.
“Any rere any, hem advertit dels perills de la regressió dels drets humans. Però els esdeveniments dels últims dotze mesos —especialment el genocidi del poble palestí a Gaza, retransmès en directe, però ignorat— han posat de manifest com d’infernal pot ser el món per a tantes persones quan els estats més poderosos deixen de banda el dret internacional i prescindeixen de les institucions multilaterals. En aquesta cruïlla històrica, en què les lleis i pràctiques autoritàries es multipliquen arreu del món amb l’interès d’una petita minoria, els governs i la societat civil han de treballar urgentment per tornar a portar la humanitat a un terreny segur”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional.
La situació dels drets humans al món documenta la repressió cruel i generalitzada de la dissidència, l’escalada catastròfica dels conflictes armats, els esforços insuficients per abordar el col·lapse climàtic i un retrocés mundial creixent dels drets de les persones migrants i refugiades, dones, nenes i persones LGBTI. A menys que es produeixi un gir dràstic en la situació mundial, tots aquests aspectes empitjoraran encara més en un turbulent 2025.
“Després de 100 dies del seu segon mandat, el president dels Estats Units Donald Trump només ha mostrat un menyspreu absolut pels drets humans universals. El seu govern ha atacat amb rapidesa i intenció iniciatives i institucions nord-americanes i internacionals creades per fer del nostre món un lloc més segur i just. El seu atac implacable als conceptes mateixos de multilateralisme, asil, justícia racial i de gènere, salut global i acció climàtica necessària per salvar vides està agreujant el dany considerable que ja han patit aquests principis i institucions, i encoratjant encara més altres dirigents i moviments contraris al reconeixement de drets a sumar-se a l’envestida”, ha afegit Callamard.
“Però siguem clars: aquest mal és molt més profund que les accions del president Trump. Fa anys que presenciem la propagació insidiosa de pràctiques autoritàries entre estats d’arreu del món, fomentades per aspirants i dirigents en exercici que actuen deliberadament com a motors de destrucció. Mentre ens arrosseguen cap a una nova era de convulsió i crueltat, totes les persones que creiem en la llibertat i la igualtat hem d’estar preparades per combatre atacs extrems al dret internacional i als drets humans universals.”
La proliferació de lleis, polítiques i pràctiques autoritàries contra la llibertat d’expressió, associació i reunió pacífica que Amnistia Internacional va documentar el 2024 va ser un element fonamental de la regressió global dels drets humans. Governs d’arreu del món van intentar eludir la rendició de comptes, van reforçar el seu poder i van infondre por prohibint mitjans de comunicació, dissolent o suspenent ONG i partits polítics, empresonant per càrrecs infundats de “terrorisme” o “extremisme” a qui els criticava, i criminalitzant defensors i defensores dels drets humans, activistes pel clima, persones que es manifestaven en solidaritat amb Gaza i altres veus dissidents.
Les forces de seguretat de diversos països van utilitzar detencions arbitràries massives, desaparicions forçades i, sovint, força excessiva —de vegades letal— per reprimir la desobediència civil. Les autoritats de Bangladesh van donar ordre de “disparar sense avís previ” contra protestes estudiantils i això va causar gairebé un miler de morts, mentre que les forces de seguretat de Moçambic, després de les controvertides eleccions, van desfermar la pitjor repressió de protestes que s’ha vist en anys, amb un balanç d’almenys 277 morts.
Turquia va imposar prohibicions generals de les protestes i continua utilitzant força il·lícita i indiscriminada contra persones que es manifesten pacíficament, però, en països com Corea del Sud, el poder de la ciutadania va prevaler quan el president Yoon Suk Yeol va suspendre alguns drets humans i va declarar la llei marcial, només per ser després destituït del seu càrrec i veure com aquestes mesures eren anul·lades arran de les protestes públiques massives.
Els conflictes armats posen de manifest errors reiterats
A mesura que els conflictes es multiplicaven o s’intensificaven, les forces estatals i els grups armats actuaven descaradament, cometent crims de guerra i altres violacions greus del dret internacional humanitari que han fet miques la vida de milions de persones. En un informe històric, Amnistia Internacional va documentar el genocidi d’Israel contra la població palestina a Gaza, i el sistema israelià d’apartheid i ocupació il·lícita de Cisjordània es va tornar cada vegada més violent. Mentrestant, Rússia va matar el 2024 més civils ucraïnesos que l’any anterior, i va continuar atacant infraestructures civils i sotmetent persones detingudes a tortura i desaparició forçada.
Les Forces de Suport Ràpid del Sudan van infligir una violència sexual generalitzada contra dones i nenes, que constitueix crims de guerra i possibles crims de lesa humanitat, mentre que el nombre de persones desplaçades internament per la guerra civil de dos anys al Sudan va ascendir a 11 milions: més que en cap altre punt del planeta. Tanmateix, la indiferència cap a aquest conflicte va ser gairebé global; només va despertar interès en actors cínics que van aprofitar l’oportunitat per violar l’embargament d’armes a Darfur.
La comunitat rohingya va continuar patint atacs racistes a Myanmar, que van obligar moltes persones a fugir de casa seva a l’estat de Rakhine. Les retallades massives del govern de Trump a l’ajuda humanitària exterior han agreujat des de llavors la situació, provocant el tancament d’hospitals en camps de refugiats de la veïna Tailàndia, exposant a la deportació defensors i defensores dels drets humans que havien fugit del país, i posant en perill programes que ajuden la població a sobreviure al conflicte.
La suspensió inicial de l’ajuda exterior nord-americana també va afectar els serveis de salut i suport per als nens i nenes separats per la força de les seves famílies en camps de detenció de Síria, i les retallades abruptes han obligat a tancar programes que salvaven vides al Iemen, com ara el tractament contra la malnutrició per a infants, dones embarassades i mares lactants, els refugis per a supervivents de violència de gènere i l’atenció mèdica per a nens i nenes que pateixen còlera i altres malalties.
“Amnistia Internacional fa molt de temps que adverteix de la doble vara de mesurar que soscava l’ordre internacional basat en regles. L’impacte d’aquest retrocés, imparable fins ara, va assolir noves cotes el 2024, des de Gaza fins a la República Democràtica del Congo. La comunitat internacional, que havia aplanat el camí cap a aquest caos en no defensar universalment l’Estat de dret, ha d’assumir ara la seva responsabilitat”, ha manifestat Agnès Callamard.
“El cost d’aquests incompliments és descomunal; per exemple, la pèrdua de salvaguardes vitals per protegir la humanitat després dels horrors de l’Holocaust i la Segona Guerra Mundial. Malgrat les seves múltiples imperfeccions, el desmantellament del sistema multilateral no és la resposta. Cal reforçar-lo i replantejar-lo. Tanmateix, després de veure com el 2024 se li infligien més danys, ara el govern de Trump sembla tenir la intenció de fer miques les restes de la cooperació multilateral per remodelar el nostre món amb una doctrina transaccional impregnada de cobdícia, egoisme cruel i domini per part d’una minoria.”
Els governs estan abandonant les generacions futures
La situació dels drets humans al món presenta proves clares que el món està condemnant les generacions futures a una existència cada vegada més penosa per la inacció col·lectiva per abordar la crisi climàtica, revertir les desigualtats cada vegada més profundes i restringir el poder de les empreses.
La COP29 va ser una catàstrofe, amb una quantitat rècord de grups de pressió en favor dels combustibles fòssils que van inhibir el progrés cap a una eliminació progressiva i justa d’aquests combustibles, mentre els països més rics assetjaven les nacions de baixos ingressos perquè acceptessin uns acords de finançament climàtic irrisoris. La temerària decisió del president Trump d’abandonar l’Acord de París i el seu mantra de “perforarem i perforarem” no han fet més que agreujar aquesta inacció i podrien animar altres a seguir-ne l’exemple.
“L’any 2024 va ser el més càlid des que es tenen registres, i el primer que va superar el llindar d’1,5°C d’escalfament respecte als nivells preindustrials. Les inundacions que van devastar el sud d’Àsia i Europa, les sequeres que van assolar l’Àfrica Austral, els incendis que van arrasar franges de la selva amazònica i els huracans que van causar estralls als Estats Units van deixar clar el cost humà immens de l’escalfament global, fins i tot als nivells actuals. Amb un escalfament previst de 3°C per a finals de segle, les nacions més riques saben que no són immunes a desastres no naturals cada cop més extrems, com es va veure clarament amb els recents incendis de Califòrnia, però… actuaran?”, ha manifestat Agnès Callamard.
El 2024, la pobresa extrema i la desigualtat dins dels Estats i entre ells van continuar intensificant-se a causa de la inflació generalitzada, l’escassa regulació de les empreses, els abusos fiscals generalitzats i els deutes nacionals creixents. Tot i això, molts governs i moviments polítics van fer servir una retòrica racista i xenòfoba per culpar les persones migrants i refugiades de la delinqüència i l’estancament econòmic. Mentrestant, el nombre i la riquesa de les grans fortunes van augmentar, tot i que el Banc Mundial va advertir de ”una dècada perduda” en la reducció global de la pobresa.
El futur es presenta molt més fosc per a nombroses dones, nenes i persones LGBTI, amb atacs cada cop més intensos contra la igualtat i la identitat de gènere. Els talibans van imposar restriccions encara més draconianes a l’existència pública de les dones a l’Afganistan, mentre que les autoritats iranianes van intensificar la seva brutal repressió contra les dones i nenes que desafiaven l’ús obligatori del vel. Els grups de dones que busquen éssers estimats desapareguts a Mèxic i Colòmbia van patir tota mena d’amenaces i atacs.
Malawi, Mali i Uganda van prendre mesures per tipificar com a delicte o prohibir les relacions consentides entre persones adultes del mateix sexe, mentre que Geòrgia i Bulgària van seguir l’exemple de Rússia pel que fa a la repressió de la suposada “propaganda LGBTI”. El govern de Trump està impulsant el retrocés mundial de la justícia de gènere en desmantellar les iniciatives que aborden la discriminació, atacar implacablement els drets de les persones transgènere i posar fi al finançament dels programes de salut, educació i altres qüestions que donaven suport a dones i nenes arreu del món.
Els governs estan perjudicant encara més les generacions actuals i futures en no regular adequadament les noves tecnologies, abusar de les eines de vigilància i consolidar la discriminació i les desigualtats mitjançant l’ús creixent de la intel·ligència artificial.
Les empreses tecnològiques fa temps que faciliten pràctiques discriminatòries i autoritàries, però el president Trump ha agreujat aquesta tendència en engrescar les empreses de xarxes socials a retirar proteccions —inclosa l’eliminació per part de Meta de la verificació de dades per part de tercers— i redoblar l’aposta per un model de negoci que permeti la propagació de contingut violent i d’odi. L’alineament entre el govern de Trump i els multimilionaris tecnològics també amenaça d’obrir la porta a una era de corrupció descontrolada, desinformació, impunitat i captura del poder de l’Estat per part de les empreses.
“Des de fer asseure multimilionaris tecnològics en llocs destacats en la seva cerimònia d’investidura fins a atorgar a l’home més ric del món un accés sense precedents a l’aparell governamental nord-americà, sembla que el president Trump permetrà als seus aliats empresarials, que actuen guiats pels seus propis interessos, anar al seu aire, sense la més petita consideració pels drets humans o fins i tot per l’Estat de dret”, ha manifestat Agnès Callamard.
Esforços decisius per defensar la justícia internacional
Tot i l’oposició creixent dels Estats poderosos —agreujada aquest any per les vergonyoses sancions del govern de Trump contra el fiscal del Tribunal Penal Internacional (TPI)—, la justícia internacional i els òrgans multilaterals han continuat pressionant perquè es rendeixin comptes al més alt nivell, i hi ha hagut governs del Sud Global que han liderat iniciatives importants.
El TPI va dictar ordres de detenció contra alts càrrecs estatals i dirigents de grups armats d’Israel, Gaza, Líbia, Myanmar i Rússia. L’ONU va fer un pas important per negociar un tractat, molt necessari, sobre els crims de lesa humanitat, i les Filipines van assolir una altra fita en detenir el mes passat l’expresident Rodrigo Duterte en aplicació d’una ordre del TPI pel crim de lesa humanitat d’assassinat.
El Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) va dictar tres conjunts d’ordres de mesures cautelars en la causa que Sud-àfrica va presentar contra Israel en virtut de la Convenció sobre el Genocidi, i va emetre una opinió consultiva en què declarava que l’ocupació israeliana de territori palestí, inclosa Jerusalem Est, és il·lícita. L’Assemblea General de l’ONU també va aprovar una resolució en què demanava que Israel posés fi a la seva ocupació, i el gener de 2025 vuit Estats del Sud Global van formar el Grup de La Haia, un col·lectiu compromès amb impedir les transferències d’armes a Israel i fer que aquest país rendeixi comptes per les violacions del dret internacional que ha comès.
“Aplaudim els esforços que duen a terme nacions com Sud-àfrica i els òrgans de justícia internacional per plantar cara a Estats poderosos decidits a soscavar el dret internacional. En una situació d’impunitat tan complicada, aquestes nacions i aquests òrgans constitueixen exemples que el món sencer hauria de seguir. Els atacs creixents que hem presenciat contra el TPI en els darrers mesos suggereixen que aquest àmbit està emergint com un gran camp de batalla el 2025. Tots els governs han de fer tot el possible per donar suport a la justícia internacional, fer retre comptes als perpetradors i protegir el TPI i el seu personal davant de les sancions”, ha manifestat Agnès Callamard.
“Tot i els enormes desafiaments, la destrucció dels drets humans no és inevitable. La història és plena d’exemples de persones valentes que han derrotat pràctiques autoritàries. El 2024, la població de diverses nacions va rebutjar a les urnes dirigents contraris al reconeixement de drets, mentre que milions de persones d’arreu del món van alçar la veu contra la injustícia. Així que parlem clar. Tant se val qui s’interposi en el nostre camí: hem de continuar —i ho farem— oposant resistència als implacables règims basats en el poder i els beneficis que intenten privar la gent dels seus drets humans. El nostre moviment immens i indestructible estarà sempre unit al voltant de la nostra creença comuna en la dignitat i els drets humans inherents a totes les persones d’aquest planeta.”
Els drets humans a l’Estat espayol
Amnistia Internacional destaca en el seu informe anual que el dret a la protesta pacífica a Espanya continua patint retrocessos, amb l’entrada a la presó o amenaça de presó a manifestants pacífics, mentre segueixen sense complir-se les promeses de reforma de la Llei Mordassa o el Codi Penal. És el cas de Javitxu, per exemple, que fa gairebé un any que és a la presó per participar en una manifestació el 2019, després de ser declarat culpable de desordres públics i atemptat contra l’autoritat; o d’activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); així com de desenes d’activistes pel clima que continuen sent objecte d’investigació per organització criminal a causa de la seva participació en accions directes no violentes en nom de Futuro Vegetal; entre altres casos.
Alhora, l’organització assenyala que la protecció dels drets econòmics, socials i ambientals continua sense estar garantida a Espanya. “Com en altres països, si aquests drets no es protegeixen de manera adequada, Espanya continuarà posant en risc a les generacions futures, especialment en matèria del dret a l’habitatge, amb uns preus dels lloguers que han augmentat de manera desproporcionada en comparació amb el salari mitjà. La Llei pel Dret a l’Habitatge, va resultar ser un pas endavant en drets humans, però la seva aplicació no garanteix la protecció requerida segons les normes internacionals, sobretot després que tan sols dues comunitats autònomes, Catalunya i, de manera inicial, el País Basc, hagin aplicat la fórmula establerta per aquesta llei per a limitar els preus dels lloguers”, assenyala Esteban Beltrán, director de l’organització a Espanya.
“També ens preocupa la política migratòria. En línies generals les autoritats mantenen un discurs d’acolliment i respecte a les persones migrants. Un fet necessari en un moment d’excessiva crispació i polarització, tal com va assenyalar la mateixa Fiscalia General de l’Estat en la memòria de 2023. Però aquests discursos han de transformar-se en accions: els més de 5.000 nens i nenes migrants no acompanyats a les Illes Canàries encara no estan protegits de manera adequada. Això és, sense que es millorin, malgrat els compromisos acordats, les condicions d’amuntegament que pateixen aquests nens o nenes a vegades, compartint centres amb adults; sense que es realitzin estudis individualitzats de tots els nens i nenes garantint l’interès superior del menor; i sense que es duguin a terme inspeccions periòdiques i adequades dels centres d’acolliment per a combatre possibles situacions de violència i abusos contra ells, com ha denunciat Amnistia Internacional”, indica Beltrán.
En política exterior, el Govern espanyol va destacar per prendre mesures positives en relació amb Gaza, com l’anunci per a sumar-se al procediment iniciat per Sud-àfrica contra Israel en el Tribunal Internacional de Justícia per presumpte genocidi a Gaza, el suport a UNRWA o la suspensió de l’aprovació de noves llicències de transferències d’armes a Israel. No obstant això, Amnistia Internacional espera que es facin passos per a reconèixer, per part del Govern espanyol, la pràctica del genocidi a Gaza i, per tant, en el marc bilateral i de la Unió Europea, s’actuï en conseqüència.
Informe Anual 2024-25 d’AMNISTIA INTERNACIONAL: “La situació dels drets humans al món”
Versió completa en espanyol … clicar aquí
Versió completa en anglès … clicar aquí
