EDITORIAL: ¿Un “Pacte Nacional per la Llengua” sense l’oposició majoritària independentista, sense el sindicat majoritari de l’ensenyament, sense les universitats públiques i privades …. i sense el PP?
Sembla mentida, però és veritat, el Departament d’Educació i Formació Professional del Govern Català dirigit per la consellera Esther Niubó continua impermeable als sindicats catalans d’educació. En la mateixa línia que el nefast conseller González Cambray i la consellera Anna Simó, del no menys nefast govern Aragonès, no saben dialogar i crear complicitats amb els sindicats.
El menyspreu és una constant que un “Pacte per la Llengua de veritat”, no es pot permetre. Llegint el que diuen Junts per Catalunya, per una banda, sobre el Pacte i, per una altra banda, el sindicat USTEC, no s’entén aquest afany de fer veure que és un “Pacte Nacional”, quan és un pacte típic de Tripartit de legislatura amb els acompanyats, de tota mena, de la seva corda política i ideològica.
No cal President Illa, voler guanyar constantment a l’oposició política amb un 10 a 0.
Tenir l’oposició “menystinguda” en temes com la llengua, que és identitat, li passarà factura President. Pot arribar a trencar les relacions personals i de convivència.
Malgrat tot, des de LO CAMPUS DIARI celebrem aquest primer pas cap al Pacte Nacional per la Llengua Catalana, i celebrem que per una vegada el President Illa justificant el “Pacte”, es tregui l’americana espanyolista i parli de nació catalana. Per una vegada sembla que el “nacional” del Pacte, es refereix a la nació catalana i no a l’Estat espanyol.
La defensa de la Llengua Catalana és l’única singularitat cultural que cal anar-hi amb els reaccionaris, si cal. És més important acostar al “Pacte” del català al tòxic PP, que a la Plataforma per la Llengua, un dels “convençuts”.
Com nosaltres sabem diferenciar un govern genocida com el del criminal Netanyahu, d’un poble gentil i demòcrata israelita, que existeix, no tenim cap inconvenient de dir com a exemple, que si no potenciem el català a través d’una enorme campanya de voluntats per potenciar una llengua, com va fer Israel amb l’hebreu, no ens en sortirem. És una qüestió de compromís personal i de comunitat, amb la llegua pròpia.
President Illa, n’està segur que el seu “Pacte”, crea aquesta il·lusió i compromís?
La recuperació del català no es pot fer com si Catalunya fos una enorme “Acadèmia de llengües” i el poder públic els hi pagui la matrícula dels cursos. El compromís polític és l’arquitectura del compromís per una llengua.
I sobretot recordem que la via irlandesa i l’escocesa, carregada de poder: independent i autonòmic respectivament, i de molts diners invertits en llengua durant anys, ha descarrilat definitivament amb el gaèlic.
Reflexionem-hi.
+++
IMATGE: Taula “La paràbola dels cecs” (1568) de Pieter Brueghel, el vell.
