EDITORIAL: Els universitaris no van a classe? La culpa és del professorat

De cop i volta una agència de notícies o un mitjà com TV3 fa “saltar” una notícia i no para de parlar-ne fins a l’avorriment. Doncs de cop, ens diuen que els universitaris catalans no van a classe.

Inevitablement, els mil i un tertulians ens han explicat les mil i una teories i nosaltres creiem que s’han deixat els autèntics culpables: perquè els estudiants no anem a classe pel professorat.

Les classes es donen a l’Aula i el rei o reina del lloc de feina la dirigeix el professor o professora.

Per què el professor o professora perd el control de l’Aula? Perquè no són docents, són o “professors-funcionaris” o investigadors que no saben dominar una Aula o són “professors-subalterns” incapaços d’entusiasmar a ningú. Complicitats zero.

Ehi!, parlem de la tropa-tòxica, la majoria dels professors i professores universitàries, però evidentment hi ha excepcions.

No direm noms, però hi ha professors o professores que la seva Aula no només hi van els inscrits al curs, molts altres alumnes hi van d’oients pel rigor i l’interès docent, didàctic i pedagògic del professor. Hi ha professors que els seus alumnes han recollit voluntàriament el que s’ha dit a l’Aula publicant-ne un llibre. Uns professors i professores que son l’orgull de la universitat.

D’aquest grup d’excel·lència no només hi ha “figures” acadèmiques, o culturals o literàries, hi molt professor i professora excel·lent des de “l’anonimat” i la senzillesa del treball ben fet.

Per altra banda, mai trobareu un professor o una professora  que se l’hagi despatxat de la feina, per donar unes classes infumables, o repetitives, o lectors exclusius a l’Aula de PowerPoints, o lectors d’uns apunts propis de paper ja de color groc de tant antics, o fatxes de gènere en el llenguatge, o analfabets digitals, o barruts que instrumentalitzen equips d’ajudants o alumnes i “s’escaqueixen” de donar classe, o amargats per un sou de merda convertits en uns perdona vides dels estudiants, o fins i tot catanofòbics amb la llengua pròpia del País … i així podrien anar definint les tipologies de la “tropa-tòxica” del professorat universitari a Catalunya.

Recordeu, però, que ni totes les nostres universitats són iguals, ni les Facultats i Escoles segons siguin de ciències o de lletres funcionen iguals, ni si son les universitats públiques o privades son iguales, fins i tot dins les privades, no tot va igual, siguin confessionals o no.

Llàstima que l’agència de notícies i TV3 no hagin lligat la notícia “… de què els universitaris no van a classe” amb el proper “Congrés CIDUI 2025 / Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació” que es celebrarà a Barcelona aquest mes de juliol amb el lema “Docents d’avui per a la universitat del demà”.

Aquest Congrés és l’acte sobre docència universitària més important de l’any. Ja en parlarem com a notícia el seu dia. Però és important citar aquest esdeveniment, perquè molt del professorat universitari no saben de docència, -ni teòricament ni ho porten a la pràctica-. Fins i tot excel·lents investigadors, son molts i molts dolents a l’Aula.

Igual que tertulians o conselleres cagadubtes sobre la importància de les faltes d’ortografies, els professors i professores universitàries exerceixen negligentment com a suposats “líders” d’una Aula i fastiguegen el personal fins l’avorriment.

LO CAMPUS DIARI fem un modest seguiment, dia a dia, del professorat universitari sobre el seu reciclatge en metodologies docents i les experiències d’aprenentatge. (Mirem que llegeixen, com es reciclen, com participen en xarxes de docència, que publiquen etc, etc.), i sincerament no entenem la pobresa dels diferents processos individuals.

Urgentment, necessitem que s’engegui una àmplia Recerca Acadèmica i no només Periodística, per entendre el desenvolupament professional del nostre professorat universitari.

Sobretot perquè hi ha públiques contradiccions, per exemple: l’anomenat informe “Via Universitària” impulsat bàsicament per la Xarxa Vives d’Universitats, en la seva quarta edició (abril del 2025), assegura que “L’estudiantat mostra preferència per metodologies actives i participatives, com el treball individual i l’avaluació contínua. Tot i això, es detecta una reducció del temps dedicat a l’estudi autònom, fet que planteja nous reptes per a la qualitat de l’aprenentatge. L’assistència a classe, però, continua sent alta (88,5 %), desmentint el rumor social que s’ha incrementat l’absentisme a les aules”. (El destacat és nostre).

Els universitaris del País Valencià, els de les Illes, els d’Andorra van més a classe que els universitaris de Catalunya?

+++

Fotografia: Instal·lació “The Matter of Time (1994-2005) de Richard Serra. Exhibida avui al “Guggenheim Bilbao Museoa”. (Foto de visitant / Família Hervada / Guggenheim ©).