Nou llibre del Memorial Democràtic: “Pierre Vilar i Catalunya. L’ofici d’historiador com a Compromís”
Llibres GenCat presenta el llibre:
El desembre de 2023 es complien vint anys del decés de Pierre Vilar (1906-2003). Atesa la transcendència cívica i social que l’historiador havia tingut a Catalunya durant les darreres dècades del segle XX, el Memorial Democràtic va organitzar un petit i intens homenatge que va comptar amb Rosa Congost, catedràtica d’Història Econòmica i experta en l’obra de Pierre Vilar, i amb Enric Pujol, historiador que ha dedicat bona part de la seva tasca investigadora a l’anàlisi de la historiografia catalana. Aquest llibre recull les intervencions d’ambdós i, a més, inclou vint-i-una cartes inèdites que Pierre Vilar va escriure durant les seves primeres estades a Catalunya entre el 1927 i el 1931, una etapa que serà decisiva en la seva formació com a historiador.
Tal com afirma a la presentació de l’obra Jordi Font (director del Memorial Democràtic) Pierre Vilar, a banda de ser un mestre eminent de l’ofici d’historiador, durant les darreres dècades del segle XX havia esdevingut a Catalunya un referent que transcendia els cercles universitaris. En aquest sentit, la publicació en català entre el 1964 i el 1969 de la seva tesi doctoral sobre la Catalunya del segle XVIII, va tenir un impacte remarcable en una societat que majoritàriament desconeixia la seva pròpia història a causa de l’erm cultural que va establir la dictadura franquista.
Aquesta tesi es va convertir en una obra historiogràfica que consolidà Pierre Vilar com a referent acadèmic. En paral·lel, l’influx de les seves recerques anirà més enllà dels murs de les aules universitàries i arrelarà en la represa cultural, cívica i política del país durant els anys del tardofranquisme, la transició a la democràcia i les dues dècades que la seguiren. Quan ja s’enceta el segon quart del segle XXI, aquest volum també planteja un balanç a l’entorn de la vigència d’aquest llegat intel·lectual i historiogràfic, que anys enrere va gaudir d’una preeminència considerable i que, en conseqüència, va tenir, fins i tot, un paper rellevant en la mateixa conformació de l’imaginari col·lectiu del país.
