METGES sense FRONTERES ens parla “Gaza: la humanitat està sent aniquilada” / Interpel·lació a nosaltres i Carta oberta als caps d’Estat de la Unió Europea i als presidents de les institucions de la UE

Paraules d’interpel·lació a nosaltres de Metges sense Fronteres:

Hola:

Fa molt de malveure el que està succeint a Gaza. La situació és desesperada i no té precedents.

Israel està convertint la Franja de Gaza en un autèntic infern a la terra, impossibilitant deliberadament les condicions necessàries per a la vida, i incrementant la intensitat i la quantitat dels atacs armats. Les seves autoritats continuen endavant amb la campanya de neteja ètnica, desplaçant forçosament la població de la Franja i privant-la d’aliments, aigua i altres béns bàsics, mentre continuen destruint totes les infraestructures, incloses les instal·lacions mèdiques.

Gaza no és simplement una altra zona de conflicte bèl·lic. És un lloc on l’essència de la humanitat és aniquilada.

Volem que sàpigues que, amb els equips que hi tenim, seguirem donant atenció mèdica a la població de Gaza durant tot el temps que puguem i de la millor manera que puguem.

En els darrers 20 mesos, hem atès prop de 200.000 emergències, dut a terme més de 18.000 cirurgies, assistit més d’11.000 parts i hospitalitzat més de 38.000 pacients. I, si això és possible, és gràcies als nostres socis i sòcies, i als donatius que rebem.

Però, com saps, les necessitats continuen sent enormes. Per això et demanem que si hi pots col·laborar. https://www.msf.es

Carta oberta als caps d’Estat de la Unió Europea i als presidents de les institucions de la UE

Carta oberta de MSF a la Unió Europea, signada pels nostres màxims representants, el president internacional, Dr. Christos Christou, i el secretari general, Christopher Lockyear.

Estimada presidenta de la Comissió Europea, estimat president del Consell Europeu, estimada presidenta del Parlament Europeu, estimats líders europeus.

S’ha permès que la guerra de Gaza es converteixi en una de les guerres més atroces, mortíferes i despietades empreses contra un poble. Les llars, els hospitals, els mercats, les xarxes de subministrament d’aigua, les carreteres i les xarxes elèctriques de Gaza han estat demolides per les forces israelianes, no per negligència, sinó de forma deliberada. El que estem presenciant és l’evisceració calculada dels sistemes que sustenten la vida. Es tracta d’una neteja ètnica, envoltada de la retòrica de la defensa de la seguretat, però executada amb menyspreu per les lleis internacionals humanitàries i de drets humans.

Les atrocitats diàries a Gaza no es desenvolupen a les ombres. Ocorren davant dels nostres ulls. Han descarat a la seva brutalitat.

Durant més de 20 mesos, les autoritats i forces israelianes han infligit una campanya de càstig contra les i els palestins de Gaza. Diàriament, els nostres equips són testimonis de patrons consistents amb el genocidi mitjançant accions deliberades de les forces israelianes incloent assassinats en massa, destrucció d’infraestructures civils vitals i bloquejos que impedeixen l’accés a aliments, aigua, medicines i altres subministraments humanitaris essencials. Israel està destruint sistemàticament les condicions necessàries per a la vida dels palestins.

Un recent estudi retrospectiu de mortalitat realitzat per MSF i el nostre centre de recerca epidemiològica, Epicentre, va mostrar que gairebé el 2% del nostre personal a Gaza i de les seves famílies han mort des del 7 d’octubre del 2023. Tres quartes parts van morir a causa de ferides de guerra. Aquesta proporció coincideix amb les xifres del Ministeri de Salut a Gaza que informa que 55.000 persones han perdut la vida a tota la Franja fins al 4 de juny. A la nostra enquesta, el 40% de les persones que van morir per ferides tenien menys de 10 anys. Aquest menyspreu per la vida dels civils demostra que aquesta guerra dirigida per Israel a Gaza és contra les i els palestins en conjunt.

L’11 de juny, la clínica Al Mawasi, que donem suport, va rebre 32 ferits, tres dels quals van morir en arribar. Havien estat tirotejats quan es dirigien a un centre de distribució d’aliments gestionat per la Fundació Humanitària de Gaza (FHG).

No és un incident aïllat

Tres dies abans, els equips de l’Hospital Nasser van rebre 40 pacients, la majoria amb ferides de bala. Es tracta del principal hospital de referència per a milers de pacients del sud de Gaza i amb prou feines pot continuar funcionant a causa de les repetides ordres d’evacuació i de les restriccions de moviment imposades al personal i als pacients. Les organitzacions humanitàries han creat hospitals de campanya per omplir el buit, però això no pot substituir de cap manera els centres hospitalaris normals. Les darreres setmanes, els nostres equips han ingressat a l’Hospital Nasser més de 500 pacients que necessitaven atenció mèdica i han ajudat el personal mèdic de l’hospital a respondre a la repetida afluència massiva de víctimes dels constants bombardejos i atacs.

La FHG va iniciar les seves activitats el 27 de maig, en el marc del pla nord-americà-israelià que instrumentalitza l’ajuda. Des de llavors, centenars de palestins han estat atesos a hospitals, i desenes han mort, després de ser tirotejats en aquests llocs de distribució d’ajuda mentre esperaven rebre articles de primera necessitat per sobreviure. Un dels nostres col·legues a Gaza va observar que algunes persones tornaven dels llocs de distribució amb una bossa de farina; altres, amb un sudari.

L’ajuda humanitària s’està convertint en una arma. S’utilitza com a palanca per desplaçar la gent per la força, per complir objectius militars o es bloqueja del tot. Lajuda no és una moneda de canvi. És un salvavides. Negar-la és un càstig col·lectiu, un crim de guerra.

Des de l’octubre del 2023, l’atenció sanitària ha patit constants atacs, el nostre personal i els nostres pacients s’han vist obligats a abandonar almenys 18 estructures sanitàries diferents i han patit 50 incidents violents, que inclouen atacs aeris contra hospitals, trets de projectils de tanc contra refugis acordats, ofensives terrestres. 11 dels nostres col·legues han estat assassinats. No som els únics amb aquestes experiències; aquests atacs s’han produït a tot l’espectre humanitari. Formen part d’un menyspreu sistemàtic del dret internacional humanitari (DIH), inclosa la resolució 2286 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre la protecció de la missió mèdica.

MSF, com moltes altres organitzacions, hem demanat reiteradament un alto el foc immediat i incondicional, accés humanitari sense restriccions i respecte del DIH —incloses instal·lacions i personal mèdic— per totes les parts, inclosa Hamàs. Però aquesta envestida militar, contra un poble assetjat, continua fent-se cada dia més brutal.

La Unió Europea (UE) i els Governs europeus disposen de mitjans polítics, econòmics i diplomàtics capaços d’exercir una pressió real sobre Israel perquè aturi aquest assalt i obri els passos fronterers de Gaza a l’ajuda humanitària sense traves. No són instruments teòrics; poden mobilitzar-se eficaçment en defensa del dret internacional i per protegir els civils.

La UE i molts dels seus dirigents han optat recentment per reprendre Israel; no obstant això, aquestes paraules sonen buides, ja que no adopten les mesures substancials necessàries per aturar la matança, i hipòcritament segueixen proporcionant armes a Israel que maten, cremen o incapaciten permanentment les persones que acaben als nostres hospitals. Això ha d’acabar.

Mai va haver-hi temps per a vacil·lacions i dobles rasers inhumans. Les seves paraules i accions posen a prova la credibilitat i el lideratge. Estem davant d’un moment que definirà el seu llegat i determinarà si les lleis destinades a protegir els civils a la guerra conserven algun significat. Requereix valentia política, responsabilitat jurídica i compromís moral. La magnitud del patiment a Gaza exigeix ​​més que la seva retòrica buida.

Tota demora, tot titubeig i tota política que permeti que la maquinària de devastació avanci amb impunitat és un acte de complicitat.

Instem a la Unió Europea i als seus 27 Estats membres que actuïn amb decisió i utilitzin per fi la influència que tenen sobre Israel per:

Aixecar el bloqueig

Bloquejar l’ajuda vital no és una mesura de seguretat legítima, és un crim de guerra. Les al·legacions de desviament de l’ajuda no poden justificar la retenció de l’ajuda a més de dos milions de persones. Això és un càstig col·lectiu. Cada retard costa vides.

Defensar l’acció humanitària

Rebutjar qualsevol mecanisme que instrumentalitzi l’ajuda o utilitzi l’ajuda humanitària com a moneda de canvi. L’ajuda ha de basar-se en les necessitats. Les polítiques que subordinen l’ajuda a l’estratègia militar no són només cíniques; són mortals.

Fets, no paraules

Molts governs europeus han parlat de les atrocitats terribles que veiem que Israel perpetra a Gaza, i no obstant segueixen enviant les armes que maten els nostres pacients i col·legues. Els governs han de posar fi a la seva complicitat en aquesta campanya de neteja ètnica.

Impulsar les evacuacions mèdiques

Actualment, unes 13.000 persones, entre les quals hi ha més de 4.500 nens i nenes, segueixen necessitant urgentment una evacuació mèdica, segons l’Organització Mundial de la Salut, amb dret a tornar a la Franja. Tot i això, malgrat aquestes necessitats i la capacitat demostrada de la UE, només uns centenars de pacients han estat acollits pels Estats membres europeus. Els Estats de la UE han de fer més per demostrar que la solidaritat no són només paraules.

Poden i han d’actuar ara.

Atentament,

Dr Christos Christou, president Internacional de MSF i Christopher Lockyear, secretari general de MSF Internacional.

16/06/2025

+++

Fotografia: Nour Alsaqqa / MSF ©.