Save the Children: Nou informe “XARXES que ATRAPEN. L’explotació sexual de la infància i l’adolescència en entorns digitals”

1 de cada 5 joves a l’Estat espanyol afirma haver estat víctima de deepfakes en  la seva infància o adolescència. Utilitzar la Intel·ligència Artificial per mostrar els seus cossos nus i difondre les seves imatges sense el seu consentiment

L’entitat Save the Children ha publicat (08/07/2025) “XARXES que ATRAPEN. L’explotació sexual de la infància i l’adolescència en entorns digitals”, un nou informe que ha realitzat en col·laboració amb l’Associació Europea per a la Transició Digital on analitza les formes d’explotació sexual que afecten la infància i l’adolescència a la xarxa. Així, el document estudia com Internet, les xarxes socials i les tecnologies no només faciliten la captació i l’exposició als riscos relacionats amb l’explotació sexual, sinó que també poden ser el mitjà en què es cometen aquestes violències contra nens i nenes, i en permeten la perpetuació.

Segons les últimes dades oficials del Ministeri de l’Interior, el 2023 es van registrar a Espanya 4.896 denúncies per delictes cibernètics contra nens, nenes i adolescents, dels quals 1.068 corresponien a delictes sexuals. “Aquestes xifres representen només la punta de l’iceberg, ja que la majoria dels casos no arriben a conèixer-se, en part per l’absència de denúncia i en part per les dificultats en la detecció, que augmenta quan aquests fets tenen lloc a l’entorn en línia”, assenyala Catalina Perazzo, directora d’Influència i Desenvolupament Territorial de Save the Children.

De fet, aquest informe, que compta amb una enquesta que s’ha realitzat a més de 1.000 joves d’entre 18 i 21 anys en què se’ls ha preguntat per les seves percepcions i conductes en línia durant l’adolescència, mostra com la pràctica totalitat dels nois i noies enquestades (el 97%) van afirmar haver patit algun tipus de violència sexual en entorns.

L’organització assenyala entre els principals tipus de violència sexual digital el contacte per part de persones adultes amb finalitat sexual (grooming); el sexting sense consentiment o la difusió no autoritzada de contingut íntim; mentre que per altra banda distingeix les formes d’abús i explotació sexual en línia, incloent-hi el consum, la producció i la difusió de material d’abús sexual infantil (la mal anomenada “pornografia infantil”); la sextorsió, en què els nens, nenes i adolescents són coaccionats, xantatgets o amenaçats per enviar material íntim o sexual; l’ús d’eines d’IA per crear aquest tipus de contingut i l’exposició involuntària a continguts sexuals.

“Es tracta d’un fenomen complex ja que les diferents formes de violència o explotació que s’analitzen no constitueixen fenòmens aïllats: en molts casos, estan connectades entre si, formen part d’un mateix procés o es donen alhora, per la qual cosa un nen o una nena pot ser víctima de diverses alhora”, assenyala Perazzo.

Materials d’abús sexual i explotació infantil

A l’informe Save the Children assenyala que, el 2024, la NCMEC (organització mundial líder en la prevenció i la localització de nens i nenes víctimes d’explotació sexual digital) va registrar més de 19,8 milions de denúncies relacionades amb material d’abús sexual infantil a nivell mundial, és a dir, material que representa abús o explotació sexual de nens, nenes.

Aquests continguts es poden generar a partir d’abusos en entorns físics o bé directament a l’entorn digital mitjançant manipulació, enganys, amenaces o extorsió, que indueixen la víctima a produir imatges de contingut sexual.

D’altra banda, l’organització adverteix d’un altre tipus de materials, que inclouen representacions sexualitzades de nens i nenes o en situacions de nuesa parcial o total que, encara que no mostren actes sexuals explícits, presenten la infància des d’una mirada sexualitzada. “Aquests materials es troben moltes vegades en zones grises perquè no arriben als llindars legals per ser considerats delicte en alguns països, però plantegen igualment serioses preocupacions pel seu potencial per normalitzar o trivialitzar la sexualització i l’explotació de nens i nenes”, destaca Perazzo.

En molts casos, poden ser fotografies de la vida quotidiana sense intenció sexual, com ara imatges a la platja o en activitats esportives, que són manipulades o recontextualitzades amb finalitats d’explotació o gratificació sexual per part d’adults.

Ús de la Intel·ligència Artificial

Aquests materials també poden estar creats mitjançant eines digitals a partir d’imatges reals de nenes i nens: són els anomenats deepfakes o ultrafalsificacions. Encara que constitueixen per si sols una forma de violència, a causa del dany que suposen per a la dignitat, el benestar i la seguretat de la infància afectada, prop del 70% dels joves no assenyala com un risc percebut durant la seva infància la manipulació de fotos o vídeos mitjançant IA.

A més, l’organització assenyala que 1 de cada 5 joves afirma que algú ha compartit amb altres persones imatges creades amb IA per mostrar-lo nu, sent menor d’edat, i sense consentiment.

Lucía López, educadora de Save the Children a Alacant, va detectar un cas d’aquest tipus en els programes que l’organització desenvolupa a la ciutat: “Una adolescent de 12 anys em va comentar que estava sent amenaçada per una persona que li deia que, si no reenviava a tots els seus contactes un vídeo amb contingut sexual que li havia arribat al telèfon, publicaria unes fotos de la Arti. Assegurava que mai no havia reenviat fotos seves amb aquest tipus de contingut, però sentia que ella havia propiciat aquesta situació i que era culpa seva”.

Material autogenerat

Aquests continguts són produïts pels mateixos nens, nenes i adolescents, que pot ser voluntari o es pot donar per coacció o manipulació, mostrant-se en posicions sexualitzades, o en conductes més explícites en allò que es coneix com a sexting, o intercanvi de material sexualment explícit a través de les tecnologies. Un 27% dels nois i noies enquestades van enviar missatges, fotos o vídeos íntims o sexuals seus voluntàriament durant la infància o l’adolescència.

“Fins i tot quan es realitzen de forma voluntària, aquestes conductes plantegen riscos, ja que un cop compartit el contingut escapa al control de qui el genera, obrint la porta a múltiples formes de victimització. Poden ser redistribuïts sense consentiment, utilitzats per persones adultes amb fins sexuals, utilitzats per a la sextorsió…”, adverteix Perazzo.

Així, més del 65% no perceben com un risc l’enviament o el reenviament d’imatges sense el consentiment de la persona menor d’edat representada. Quan se’ls pregunta pels motius pels quals van compartir imatges o vídeos íntims o sexuals de si mateixos: gairebé la meitat no sabien que podia ser perillós (48%), el 46% creu que és normal o que no té conseqüències negatives, el 42% buscava atenció, afecte o validació, mentre que 4 de cada 10 esperava guanyar.

Dinàmiques de captació per a l’explotació sexual a la xarxa

La investigació de Save the Children també aborda quines són les formes principals de captació a la infància i l’adolescència amb finalitats d’explotació sexual. Entre elles hi ha el grooming que, basant-se en la manipulació, l’engany i la coacció, busca obtenir materials digitals de contingut sexual, generar trobades sexuals en l’àmbit digital o físic, o involucrar el nen o nena víctima en xarxes d’explotació.

El 2023, el Ministeri de l’Interior va registrar 525 denúncies per fets relacionats amb el grooming, fet que suposa un increment significatiu respecte a les 408 denúncies registrades l’any anterior. Tot i això, i d’acord amb la nostra enquesta, les xifres són molt més preocupants: el 33% dels i les joves havien tingut contacte amb una persona adulta amb fins sexuals a l’entorn digital, sent més les noies (36%) que els nois (26%) els qui havien tingut aquest contacte.

L’enquesta confirma també la varietat de vies de contacte utilitzades pels explotadors: a través de xarxes socials com Instagram (68%) o X (44%), aplicacions de missatgeria com WhatsApp (48%). Cal destacar també el contacte a través de jocs en línia i streaming (44%). La meitat dels joves considera que un dels principals riscos a l’entorn digital era el contacte amb persones desconegudes amb possibles males intencions, però només 1 de cada 3 veu com a risc l’enviament consentit d’imatges íntimes a persones adultes. A més, destaca també la manca de coneixement sobre el grooming: només el 24% de participants va manifestar conèixer què era, i només el 17% va identificar correctament totes les conductes que se li poden atribuir.

L’intercanvi de material també pot derivar en formes de coacció o xantatge. A l’enquesta, un 26% de joves van indicar que, sent menors d’edat, van ser pressionats per enviar contingut íntim o sexual; un 20% va patir amenaces o xantatges per mostrar contingut eròtic o sexual; i gairebé el mateix percentatge va ser amenaçat o xantatge amb la difusió de materials de contingut sexual en què apareixien. Per gènere, les noies van reportar més sovint haver estat pressionades per enviar aquest tipus de contingut: un 28,5%, en comparació amb un 18,4% dels nois.

Pel que fa al perfil dels agressors, Save the Children assenyala que, encara que no hi ha un perfil únic, sí que es poden trobar patrons comuns: la majoria són homes (el 93,4% dels detinguts i investigats per delictes de grooming el 2023 a Espanya, segons dades del Ministeri de l’Interior); la franja d’edat més comuna va ser de 18 a 25 anys (amb una mitjana de 28 anys); poden actuar només a l’entorn digital (anàlisi oficials indiquen que només el 34% busca trobades presencials); no amaguen la seva identitat, cosa que pot generar una falsa sensació de confiança; i no sempre són persones desconegudes (el 35% dels casos pertanyen a l’entorn proper del nen, nena o adolescent).

INFORME complet … http://locampusdiari.com/wp-content/uploads/2025/07/Xarxes_que_atrapen.pdf