La Plataforma per la Llengua ens explica: Les discriminacions per parlar en català a Barcelona creixen més d’un 50 %
L’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2024 apunta que els motius de llengua només queden per darrere dels motius racistes i xenòfobs, de gènere, de salut i LGTBIfòbics
Plataforma per la Llengua ha aportat dades per a l’Informe en qualitat de membre de la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació
Les discriminacions denunciades per parlar en català a Barcelona van créixer el 2024 un 52 %. Ho diu l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2024, que s’ha publicat ara i que situa les discriminacions lingüístiques només per darrere de les racistes i xenòfobes (314), les discriminacions per raó de gènere (280), de salut (267), sobretot pel tracte diferenciat cap a persones amb VIH i amb trastorns de salut mental, i LGTBIfòbiques (226). En el cas de les discriminacions per raó de llengua, l’Informe en recull 190 per parlar en català, i 2 per parlar en castellà.
L’informe, que es publica des del 2018, es fa a partir de les dades que proporciona la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació (de la qual forma part Plataforma per la Llengua) i és fruit d’un treball conjunt amb l’Oficina per la No Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona. En el cas de les discriminacions lingüístiques, la majoria de dades han estat aportades per Plataforma per la Llengua. Les discriminacions aportades per Plataforma per la Llengua no són pas totes les queixes registrades per l’entitat a Barcelona, sinó només les discriminacions en què hi ha una exclusió explícita del dret de gaudir d’un servei o un producte bàsic.
Durant el 2024, l’informe apunta que a la ciutat de Barcelona es van comunicar fins a 190 discriminacions per parlar en català. Aquesta xifra suposa un creixement del 52 % respecte de les 125 discriminacions denunciades el 2023, que ja eren més que les 90 del 2022, les 55 del 2021, les 47 del 2020 o les 45 del 2019. En total, l’any passat les discriminacions per parlar en català van suposar un 17,24 % dels 1.102 casos totals denunciats per la Taula d’Entitats, un percentatge lleugerament superior al de l’any anterior.
La majoria d’aquestes discriminacions van ser perpetrades per empreses o entitats privades (120 casos, un 50 % més que l’any anterior) i per administracions públiques (61, un 35,6 % més). En el cas de les empreses i entitats privades, hi ha clíniques privades, supermercats i empreses de missatgeria, entre d’altres. En la majoria de casos, es neguen a oferir el servei o l’alenteixen perquè l’usuari parla en català. Amb relació a l’Administració pública, van ser perpetrades, sobretot, per funcionaris de l’àmbit de la salut. En aquest cas, es detecten situacions en què els professionals sanitaris amenacen els pacients de deixar-los sense atenció si no canvien al castellà, i tampoc se li donen alternatives. Sovint, els usuaris es veuen forçats a canviar de metge o de centre de salut per por dels efectes que la discriminació pot tenir sobre la seva salut.
Una situació generalitzada d’infradenúncia
Cal tenir present que aquestes són només les discriminacions que es denuncien a les entitats, però que és difícil quantificar de manera exacta les discriminacions reals, a causa d’un problema general d’infradenúncia. De fet, segons l’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB), que es va fer el 2024 i s’inclou a l’informe, el 31,69 % de la població barcelonina manifestava haver estat discriminada per algun motiu a la ciutat. Això contrasta, en canvi, amb el nombre de denúncies de discriminacions, que en total només van ser 1.102 el 2024 i 865 el 2023. Segons aquesta enquesta, un 13,40 % de la població deia que havia estat discriminada a causa de la llengua que parla, i aquesta raó era el segon motiu de discriminació més habitual, després del gènere.
Plataforma per la Llengua considera que les dades confirmen la tendència a l’alça de les discriminacions que l’entitat detecta darrerament i que ja ha analitzat en altres informes. Per a l’organització en defensa del català, l’Informe demostra que la discriminació lingüística la pateixen especialment els catalanoparlants, i que la normativa que teòricament n’empara els drets no és efectiva per aturar les discriminacions que pateixen ni la impunitat dels qui les practiquen.
