EDITORIAL: La lluita unitària antifranquista explicada a l’Aula
Fa uns anys que s’han provat diferents projectes i diferents activitats puntuals per portar a l’educació de Catalunya l’anomenada Memòria Democràtica.
Des de la política i l’administració, passant per grups de professorats, fins entitats memorialístiques, han organitzat actes i sobretot s’ha començar a crear un cos de teoria de com explicar la Memòria Democràtica a l’Aula.
En concret, ara circula el programa “Educació i Memòria Democràtica a Catalunya / Programa Educatiu 2025-2026” potenciat pel Memorial Democràtic, el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, entre altres entitats. I encara que no ho especifiquin, en realitat també hi ha el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.
Recordem que el Memorial Democràtic i el Departament d’Educació potencien els grups DEMD, que és una xarxa de docents d’arreu de Catalunya compromesos amb el foment i la transmissió de la Memòria Democràtica.
A més, hi ha en funcionament un grup interdepartamental del Govern de Catalunya que impulsa la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador com a punt d’inflexió en el camí de recuperació de drets i llibertats democràtiques a Catalunya.
I així podríem anar presentant tota l’estructura de la xarxa organitzativa, que tenim darrera el foment de la Memòria Democràcia.
Però a nosaltres el que ens preocupa, no com s’organitzen, sinó el contingut del que expliquen. Del que expliquem al professorat, als alumnes i al públic en general.
En concret, sobre la lluita unitària antifranquista s’expliquen continguts amb un biaix ideològic escandalós.
Sobre els partits antifranquistes, sobre la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya , sobre l’Assemblea de Catalunya, sobre el Consell de Forces polítiques de Catalunya, per citar els estaments més importants, els “propagandistes” s’han passat 50 anys tergiversant els fets, amb un biaix politic tendenciós i lligat a les diferents correlacions de forces que s’han anat donat a l’arena política catalana.
Cada data commemorativa durant aquests 50 anys ha estat celebrada amb una barra descomunal, amb una pràctica típica estalinista, que és fer desaparèixer de la història compartida a sectors sencer, com per exemple els independentistes catalans.
¿Sinó hi ha consens de com explicar la lluita unitària antifranquista d’un manera honesta i precisament “unitària” sense exclusions, que explicarem a l’Aula?
I això ho fan els suposats demòcrates, ara només ens faltava la dreta i l’extrema-dreta que ens acaben dient que el franquisme no era una dictadura.
+++
Fotografia: Exposició permanent del Museu Memorial de l’Exili a la Jonquera. MUME ©.
