Universitat Politècnica de Catalunya: Ian Watson, escriptor convidat a l’acte de lliurament del “Premi UPC de Ciència-Ficció Miquel Barceló”, el 17 de setembre

L’escriptor britànic de ciència-ficció Ian Watson oferirà la conferència ‘I have no idea’ el dimecres 17 de setembre, al Campus Diagonal Nord de la UPC, en el marc de l’acte de lliurament del 27è Premi UPC de Ciència-Ficció Miquel Barceló. En aquesta convocatòria, el premi l’han guanyat ‘ex aequo’ els escriptors Miguel Ángel López Muñoz i Raúl Gonzálvez del Águila.

Amb més de 30 novel·les de ciència-ficció, fantasia i terror, 15 llibres de relats i un de poemes, l’escriptor Ian Watson és un referent internacional del gènere de la ciència-ficció. La conferència I have no idea, que oferirà en el marc de l’acte de lliurament del 27è Premi UPC de Ciència-Ficció Miquel Barceló, es farà a la sala d’actes de Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC), el 17 de setembre a les 17:30 h. Per assistir a l’acte, cal inscripció prèvia a través d’aquest formulari.

A més d’Ian Watson, en l’acte intervindran el rector de la UPC, Francesc Torres; la degana de la FIB, Anna Rio; el professor i sotsdirector de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), Jordi José, president del jurat del premi; els guanyadors de l’edició d’enguany, Miguel Ángel López i Raúl David Gonzálvez, i la presidenta del Consell Social, Montserrat Guàrdia, que clourà l’acte.

Ian Watson, mig segle de dedicació a la ciència-ficció

Ian Watson (Anglaterra, 1943) va estudiar Literatura Anglesa al Balliol College, Oxford, on es va graduar amb honors el 1963, i va cursar un postgrau en recerca en literatura anglesa i francesa del segle XIX. Després de treballar com a professor en universitats de Tanzània, el Japó i Anglaterra, es va dedicar plenament a l’escriptura a partir de 1976, arran de l’èxit de la seva primera novel·la The Embedding (1973), guardonada amb el John W. Campbell Memorial Award i el Prix Apollo. També va rebre el British Science Fiction Association Award i el premi Orbit per The Jonah Kit (1975), la seva segona novel·la.

A aquestes dues primeres obres, van seguir nombroses novel·les i antologies de relats de ciència-ficció, fantasia i terror. Algunes de les seves històries van ser finalistes dels premis Hugo i Nebula, i han estat àmpliament antologitzades. 

A partir de finals dels anys 90, va intensificar la seva producció poètica. El 2001 va publicar The Lexicographer’s Love Song, que inclou el poema True Love, guanyador del premi Rhysling el 2002. També va destacar amb la col·lecció The Great Escape (2002), seleccionada pel Washington Post com un dels millors llibres de ciència-ficció i fantasia de l’any.

Watson ha participat com a escriptor convidat en nombrosos festivals i convencions internacionals. És fundador del Northampton Science Fiction Writers Group, d’on va sorgir la NewCon Press. Aquesta editorial ha publicat diverses de les seves obres, entre altres Saving For a Sunny Day (2012) i The Beloved of My Beloved (amb Roberto Quaglia), que va guanyar el British Science Fiction Association Award al millor relat curt del 2009.

El 2021, va publicar la novel·la curta El monstre, la sirena i el doctor Mengele, i, el 2023, el recull de contes La màquina del temps xinesa, seguit el 2024 per la novel·la Noves aventures d’una màquina del temps xinesa. El mateix any, va ser guardonat amb el títol de Gran Mestre Europeu de Ciència-ficció per la Societat Europea de Ciència-ficció. 

Com a guionista, va col·laborar amb Stanley Kubrick en el desenvolupament de la història de la pel·lícula A.I. Intel·ligència artificial, estrenada el 2001 sota la direcció de Steven Spielberg. És fundador de l’editorial electrònica Palabaristas Press juntament amb la seva dona, la traductora Cristina Macía. Actualment viu a Gijón.

Miguel Ángel López i Raúl Gonzálvez, guanyadors ‘ex aequo’

En l’acte del dia 17 de setembre es lliurarà el 27è Premi UPC de Ciència-Ficció als escriptors Miguel Ángel López Muñoz i Raúl Gonzálvez del Águila, que han guanyat el guardó ex aequo per les nove·les La Semana de los Tecnoorgas i Rompenieblas en el abismo, respectivament.

El guardó està dotat amb dos mil euros i suposa l’edició i publicació de les obres guanyadores en format digital i en paper, de forma conjunta entre la UPC i l’editorial Apache Libros, especialitzada en l’edició de novel·les de ciència-ficció, terror i llibres il·lustrats.

En aquesta edició, s’han presentat a concurs 70 obres d’Espanya, Perú, Argentina, Mèxic, Xile, Equador, Colòmbia i Cuba. A més de les dues obres guanyadores, el jurat ha mencionat les novel·les Los últimos días de la Argos, del malagueny Jesús Prieto Sánchez, i Greta y el hipopótamo, del madrileny Pascual Díaz García-Baltasar. El jurat l’han integrat docents de la UPC vinculats al món de la ciència-ficció des de diferents vessants: Lluís Anglada, Josep Casanovas, Carme Gallego, Jordi José, Manuel Moreno i Joan Manel Ortiz.

Un detectiu en un món on tot té vida

Brian Kane és un dur i aspre detectiu privat que rep l’encàrrec incòmode de protegir una dona que creu que la seva vida pot córrer perill a causa de l’exercici de la seva professió. Aquesta podria semblar una novel·la negra més, però hi ha algunes diferències, tal com explica l’autor, Miguel Ángel López Muñoz: “Kane no és un ésser humà, o almenys no del tot, ja que és, com gran part de la població de la Terra, un tecnoorgue, un ésser amb només 23 cromosomes que completa les seves funcions vitals per mitjà d’un exoesquelet tecnològic. En aquest món, vehicles, fanals, televisors, dispositius d’àudio i tota màquina imaginable són tan vius com tu i com jo”. En aquest món, les persones no poden sortir al carrer, només ho fan els tecnoorgues. “Això genera una enorme quantitat de conflictes urbans i socials que dificulten encara més la tasca de Kane en un entorn complex i amb un fort rerefons d’odi a qui és diferent i no es pot comprendre”, afegeix l’autor.

L’escriptor i matemàtic Miguel Ángel López Muñoz (Madrid, 1981) ha publicat deu novel·les i més d’una vuitantena de relats originals de fantasia i ciència-ficció. Entre les seves obres destaquen Los siete secretos del mundo olvidado, Los caidos, The Jammers, El espejo de Ares, Los guardianes errantes i La Perversión Fractal. El seu darrer treball és SSK, la primera antologia de relats del gènere d’horror còsmic ubicats a Madrid.

Ha publicat també al mercat anglosaxó en revistes com Microverses, Bag of Bones i Coffin Bell. I les seves obres s’han traduït a l’alemany, el búlgar i el francès. Va ser, a més, el cantant i lletrista del grup Balamb Garden.

Guanyador del Premi UPC de Ciència-Ficció el 2006 amb la novel·la curta L’informe Cronocorp, Miguel Ángel López ha guanyat també certàmens com el concurs de microrelats Breña Maja Mágica l’any 2023, el concurs de relat hiperbreu Sauzal el 2020, el certamen Realidad incoherente el 2010 o el certamen de narrativa curta Villa de Torrecampo l’any 2009.

Una nau espacial amb consciència

“Trencaclosques és una perforadora, una nau sentint que viatja entre estrelles, la consciència de la qual brolla de les ànimes dels morts codificades als seus cristalls de gnosi”. Així presenta Raúl Gonzálvez del Águila la nau que protagonitza la seva novel·la. L’acció comença amb una missió rutinària de transport de colons, “encara que el seu objectiu és molt més estrany”, explica l’autor. A l’altra banda del nòdul de trànsit els espera el misteriós Jardí: una cinquantena d’estructures alienígenes amagades a prop d’un petit forat negre. La missió es complica amb l’aparició d’una perforadora gegantina que respon al nom de Taladracuernos i que amenaça de trencar el delicat equilibri del Jardí. “Mentrestant, en algun lloc, un home anomenat Victor Orley desperta després d’un somni de cinc mil anys, només per trobar-se envoltat de persones que tenen dues coses en comú: totes tenen la seva cara, i totes volen matar-lo”.

Raúl Gonzálvez del Águila (Almeria, 1977) va començar la seva trajectòria com a escriptor el 2015. Especialitzat en ciència-ficció, ha estat guardonat en dues ocasions amb el primer premi del certamen Alberto Magno de Ciencia Ficción amb Venus elevado a V, el 2009, i La pell del poltre, el 2022. El mateix any, va guanyar el Premi UPC de Ciència-Ficció amb La Caravana de los errantes. Ha autopublicat també les novel·les La balada de Kure-Kagira (2017) i La doncella de Hierro (2019).

Alguns dels seus relats s’inclouen en antologies del gènere, entre les quals destaquen Mi añorada Jerusalén, publicat a Visiones 2018; Nacimiento y muerte de República Popular Socialista Soviética de Florida, publicat a Efeméride, i El viento: una historia de La Frontera, publicat a l’antologia No son molinos, seleccionat com un dels millors relats de l’any i reeditat a l’antologia Fabricantes de sueños 2016-2017.

+++

Fotografia: L’escriptor Ian Watson. Imatge: Cristina Macía / UPC ©.