Nou informe “OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2025: Driving Change in a Shifting Landscape”/ “Perspectives de Ciència, Tecnologia i Innovació de l’OCDE 2025: Impulsant el canvi en un panorama canviant”

L’informe sobre les perspectives de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (CTI) 2025 explora com es poden mobilitzar la ciència, la tecnologia i la innovació per donar suport a un canvi transformador en l’economia i la societat.

Examina com la cooperació científica està sent remodelada per la geopolítica i com els propis sistemes científics s’han d’adaptar a les noves demandes.

L’informe analitza la convergència de les tecnologies emergents i els enfocaments ecosistèmics en la política industrial, mostrant com la intel·ligència estratègica i l’experimentació política poden ampliar els beneficis de la CTI, fer avançar les tecnologies de frontera, enfortir la resiliència i ajudar els governs a mantenir-se àgils en temps d’incertesa.

RESUM EXECUTIU

Impulsant el canvi en un panorama canviant

Els reptes globals, les creixents preocupacions per la seguretat econòmica i les tecnologies emergents i convergents disruptives signifiquen un nou context per a la política de Ciència, la Tecnologia i la Innovació (CTI). Assegurar que la política de CTI segueixi sent adequada al seu propòsit en aquest entorn nou i ràpidament canviant requereix reformes estructurals fonamentals que puguin millorar l’eficàcia i l’eficiència de les intervencions polítiques, així com una atenció contínua a la millora de la base de proves. Les Perspectives de Ciència, Tecnologia i Innovació de l’OCDE 2025 analitza el panorama canviant i les seves implicacions per als sistemes de CTI, proporcionant recomanacions en set capítols que exposen les reformes de polítiques de CTI necessàries per impulsar un canvi ambiciós.

Aprofitant les complementarietats polítiques per augmentar l’eficiència

Les agendes polítiques ambicioses, juntament amb les creixents restriccions de recursos, destaquen la importància de millorar l’eficiència de les polítiques de CTI. Amb les assignacions governamentals anuals per a R+D caient un 1,9% el 2024 a la zona de l’OCDE, les polítiques de CTI han d’aprofitar intencionadament les sinergies i mitigar els compromisos entre les diferents prioritats polítiques, de manera que el suport de la CTI a la competitivitat nacional, per exemple, també pugui contribuir a les transicions de sostenibilitat. Els governs també han d’equilibrar i explotar les sinergies entre les seves mesures de suport directe i indirecte (per exemple, incentius fiscals) a la R+D, ja que ambdues poden ajudar a accelerar el canvi transformador de maneres complementàries. També s’hauria de reforçar la coordinació entre les àrees polítiques de CTI i les que no són de CTI.

Fer que la seguretat de la recerca sigui proporcionada, precisa i configurada amb els socis

Les creixents tensions geopolítiques i la competència estratègica en tecnologies emergents estan contribuint a una creixent securitització de la CTI que està reconfigurant les col·laboracions internacionals de CTI. Els sistemes de recerca públics es veuen cada cop més afectats, ja que els governs busquen simultàniament: promoure capacitats avançades i autonomia estratègica en camps tecnològics crítics; protegir el coneixement sensible mitjançant mesures de seguretat de la recerca; i projectar els interessos nacionals mitjançant associacions selectives i diplomàcia científica. La protecció de la recerca sensible o de les col·laboracions acadèmiques es pot fer de maneres que no comprometin la qualitat de la recerca, soscavin la innovació i fragmentin la cooperació en els reptes globals compartits. Per fer-ho, les polítiques de seguretat de la recerca han de ser proporcionades, precises i desenvolupades en estreta col·laboració amb científics, empreses i altres parts del govern.

Ampliació dels beneficis mitjançant una major difusió

Les activitats d’innovació solen agrupar-se entre empreses, sectors i regions líders a causa de les economies d’escala i la transferència de coneixement. Aquesta agrupació pot conduir a la concentració de beneficis econòmics i socials en àrees geogràfiques limitades. Per ampliar l’impacte, les polítiques de CTI han de posar més èmfasi en les polítiques i inversions per promoure la difusió i traduir les innovacions en guanys de productivitat i beneficis socials per a tota l’economia. Ampliar la participació en la innovació és una palanca clau per ampliar els seus beneficis, ja que pot millorar tant la qualitat com la rellevància social del desenvolupament tecnològic. Les polítiques de CTI orientades a les fronteres també haurien de considerar com es poden integrar les polítiques de difusió i adopció en els esforços de desenvolupament que impulsen la frontera tecnològica.

Adaptació dels sistemes de ciència pública

També calen reformes estructurals per permetre que el sistema científic nacional respongui millor al context polític canviant i millori les seves contribucions als principals reptes socials. La clau d’aquestes reformes és habilitar i valorar la recerca multidisciplinària que pugui generar solucions a reptes socioeconòmics complexos que traspassen disciplines i sectors. També calen reformes per desenvolupar una varietat de trajectòries professionals transparents que reconeguin i permetin la mobilitat entre el món acadèmic i altres sectors. Les infraestructures de recerca necessiten mecanismes de suport i governança més flexibles que els permetin operar juntes per abordar objectius compartits i promoure un canvi transformador. La recerca acadèmica també ha d’adoptar una major implicació directa amb la societat mitjançant mesures de comunicació millorades i programes de ciència ciutadana. Per garantir que aquestes reformes estructurals arrelin, l’avaluació del rendiment i les estructures d’incentius han de reconèixer millor la varietat de contribucions i resultats de la ciència que són necessaris per promoure la innovació. Al mateix temps, els governs han de continuar garantint la llibertat i l’autonomia de la recerca, avançar en la ciència oberta i promoure la confiança pública en la ciència.

Aprofitant la convergència tecnològica

Promoure la recerca multidisciplinària i intersectorial esdevé encara més important a mesura que la convergència de tecnologies impulsa la innovació. Quatre àrees tecnològiques importants (biologia sintètica, neurotecnologia, tecnologies quàntiques i observació de la Terra des de l’espai) il·lustren aquests processos. Per exemple, la intel·ligència artificial permet el disseny de proteïnes per crear molècules amb propietats innovadores amb el potencial de permetre teràpies personalitzades, mentre que la seva convergència amb tecnologies immersives ofereix oportunitats per tractar malalties mentals. La convergència és un procés d’integració que implica diferents disciplines i comunitats. Els governs poden millorar la convergència donant suport als “espais de convergència”, que són infraestructures i plataformes físiques, digitals i tecnològiques que poden fomentar formes profundes de recerca, enginyeria i innovació interdisciplinàries.

Adopció d’un enfocament d’ecosistemes

Adoptar una perspectiva d’ecosistema industrial que vagi més enllà dels límits sectorials per considerar tant les indústries aigües amunt com aigües avall pot contribuir a dissenyar polítiques industrials més efectives. També pot ajudar els governs a identificar tota la gamma de parts interessades rellevants, incloses empreses, startups, treballadors, inversors, proveïdors i socis comercials, per dissenyar polítiques que reflecteixin millor la veritable complexitat del panorama industrial. Tanmateix, l’ús d’aquest enfocament implica desenvolupar una infraestructura de dades robusta que reuneixi dades granulars de múltiples fonts per capturar la complexitat de l’ecosistema.

Impulsant l’agilitat política mitjançant la intel·ligència estratègica i l’experimentació

Per impulsar el canvi en un panorama canviant, la formulació de polítiques de CTI ha de ser cada cop més anticipativa i àgil en condicions d’alta incertesa. Pràctiques com la previsió estratègica, l’avaluació tecnològica i l’avaluació de polítiques poden proporcionar informació oportuna mitjançant la producció d’evidències anticipatives i en temps real, mentre que l’experimentació política pot permetre provar noves idees i avaluar críticament els impactes de les polítiques. Junts, aquests enfocaments donen suport a la formulació de polítiques basades en l’evidència i impulsen l’agilitat política. Fomentar el seu ús entre els responsables polítics requereix integrar-los en programes i marcs nacionals, augmentar la flexibilitat i l’adaptabilitat dins de les estructures burocràtiques i invertir en programes de formació per a funcionaris del sector públic. També és clau garantir que hi hagi una via clara per ampliar les intervencions que tinguin èxit o reduir gradualment les que fracassen.

A través d’aquestes reformes, els sistemes de CTI poden ajudar a impulsar un canvi ambiciós

Aquestes reformes polítiques enfortiran els sistemes nacionals d’innovació, ajudant-los a impulsar un canvi que respongui al panorama polític canviant i abordi els reptes futurs.

OECD (2025), OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2025: Driving Change in a Shifting Landscape, OECD Publishing, Paris.

Informe complet  “OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2025: Driving Change in a Shifting Landscape” … clicar aquí