Què és la COP30?
Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC)
La Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (United Nations Framework Convention on Climate Change/UNFCCC) i oberta a la signatura a la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i el Desenvolupament (Riu-92). Aquesta convenció va establir el règim multilateral per respondre a l’escalfament global.
Seguint el principi de les “responsabilitats comunes però diferenciades”, el règim reconeix l’obligació que els països desenvolupats han de liderar els esforços per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i proporcionar recursos financers, tecnològics i de capacitació per a accions de mitigació i adaptació als països en desenvolupament.
El règim es basa en cinc pilars: mitigació, adaptació, finançament, tecnologia i capacitació. A més d’aquests, altres temes han guanyat rellevància en els debats, com ara pèrdues i danys, transicions justes, gènere, pobles indígenes, joves, agricultura i oceans.
Què és la COP?
La Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC, per les sigles en anglès) va crear la Conferència de les Parts (COP) com l’òrgan encarregat de prendre les decisions necessàries per implementar els compromisos assumits pels països en la lluita contra el canvi climàtic. La COP està formada per tots els països que han signat i ratificat la Convenció. Actualment, 198 països formen part de la UNFCCC, cosa que la converteix en un dels majors organismes multilaterals del sistema de les Nacions Unides (ONU).
La COP compta amb el suport d’un Òrgan Subsidiari d’Implementació (SBI) i un altre d’Assessorament Científic i Tecnològic (Subsidiary Body for Scientific and Technological Advice/SBSTA). A més, la COP també actua com a Reunió de les Parts al Protocol de Kyoto (CMP, per les sigles en anglès) ia l’Acord de París (CMA, per les sigles en anglès).
El que comunament es coneix com a “COP” són els cims anuals sobre el canvi climàtic, que solen celebrar-se al novembre o desembre.
Què és la COP30?
Aquest 2025, Brasil és l’amfitrió de la 30a Conferència de les Parts (COP30), que es celebra a la població de Belém, a l’Estat de Pará.
La COP30 es durà a terme del 10 al 21 de novembre del 2025
Com a país amfitrió, el Brasil està compromès amb l’enfortiment del multilateralisme i la implementació de l’Acord de París.
Protocol de Kyoto
En el marc de la UNFCCC, el 1997 es va adoptar el Protocol de Kyoto, que va establir objectius quantitatius individuals de reducció d’emissions per als països desenvolupats. El Protocol va establir l’obligació que aquests països reduïssin les seves emissions en un 5% entre el 2008 i el 2012, en comparació dels nivells del 1990.
Un dels elements clau del Protocol va ser la creació de mecanismes de mercat per al compliment dels compromisos assumits. Entre aquests, es destaca el Mecanisme de Desenvolupament Net (MDL), que va permetre el desenvolupament de projectes rendibles de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI), garantint beneficis de mitigació i creant incentius per a una economia sostenible.
Acord de París
L’Acord de París, adoptat el desembre de 2015 durant la 21a Conferència de les Parts (COP21), va reforçar la centralitat de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), a la qual està vinculat.
L’Acord va reforçar els principis de la UNFCCC i va introduir tres objectius:
-mantenir l’augment de la temperatura global per sota de 2 ºC, amb esforços per limitar-lo a 1,5 ºC;
-incrementar les capacitats d’adaptació i de resiliència; i
-alinear els fluxos financers amb els altres objectius de l’Acord.
L’Acord de París també va innovar en establir l’obligació que tots els països, tant desenvolupats com en desenvolupament, presentin periòdicament les seves “Contribucions Determinades a Nivell Nacional” (NDC, per les sigles en anglès). A les NDC, cada país presenta les accions que pretén fer per respondre al canvi climàtic. La implementació d’aquestes accions és supervisada mitjançant un règim reforçat de transparència.
Atès que les NDC són definides per cada país, respecten la realitat nacional i la sobirania de cada nació.
Panell sobre el Canvi Climàtic
El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès) va ser creat el 1988 pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) amb l’objectiu de proporcionar als responsables de la formulació de polítiques avaluacions científiques periòdiques sobre el canvi climàtic. adaptació i mitigació. Actualment, l’IPCC compta amb 195 països membres, entre els quals hi ha Brasil.
A través de les seves avaluacions, l’IPCC determina l’estat del coneixement sobre el canvi climàtic, identifica temes de consens dins de la comunitat científica i assenyala a quines àrees calen més investigacions. Els informes resultants de les avaluacions de l’IPCC constitueixen insums fonamentals per a les negociacions internacionals dirigides a enfrontar el canvi climàtic.
Grups de Treball i Grup Especial
Les avaluacions i els informes especials de l’IPCC són preparats per tres Grups de Treball, cadascun enfocat en un aspecte diferent de la ciència relacionada amb el canvi climàtic:
Grup de Treball I (Base de la Ciència Física),
Grup de Treball II (Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat) i
Grup de Treball III (Mitigació del Canvi Climàtic).
L’IPCC també compta amb un Grup Especial sobre els Inventaris Nacionals de Gasos d’Efecte Hivernacle, que té com a objectiu principal desenvolupar i perfeccionar la metodologia per al càlcul i la notificació de les emissions i absorcions nacionals de gasos d’efecte hivernacle.
Els Grups de Treball i el Grup Especial són responsables de la preparació dels informes, seleccionant i gestionant els experts que hi treballen com a autors.
Tot això és recolzat per Unitats de Suport Tècnic, que guien la producció dels informes d’avaluació del IPCC i altres productes.
+++
Fotografia: Victoria Jones/Shutterstock ©.
