Publicades les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població a l’Aran 2023

La “Enquèsta d’usatges lingüistics dera populacion en Aran 2023” s’emmarca en un context demogràfic en transformació, especialment visible entre 2018 i 2023, anys en què la Val d’Aran ha vist un augment notable de la població procedent de fora de l’Estat. En aquest període, els nascuts a l’Aran es mantenen estables al voltant del 35%, la població nascuda a Catalunya continua prop del 20%, mentre que els nascuts a la resta de l’Estat descendeixen fins al 19,3% i els nascuts a l’estranger augmenten fins al 24,5%, reflectint el pes creixent de la nova immigració. Entre 2018 i 2023, les entrades migratòries sumen 1.367 persones, amb 2022 i 2023 com els anys de màxim volum d’arribades. Les persones arribades de fora de l’Aran són especialment nombroses en les franges de 30 a 65 anys.

Aquestes dinàmiques demogràfiques influeixen en la situació de la llengua, tot i que altres factors, com ara l’escola, contribueixen a modular-les. Així, els percentatges de persones que saben l’aranès es mantenen relativament alts, especialment entre la població de més edat, però, gràcies al sistema educatiu, també entre els joves. En xifres rodones són uns 6.800 els qui diuen entendre’l, 5.200 els qui diuen que el saben parlar, 5.700 els qui diuen que el saben llegir, i 3.900 els qui diuen saber-lo escriure.

Pel que fa a l’ús, una mica més del 42% de la població de més de 65 anys diu tenir-lo com a llengua habitual. El percentatge cau al 21 % en el grup d’entre 45 i 64 anys i se situa en un 15 % entre la població de 30 i 44 anys. Entre els menors de 30 anys, el percentatge de parlants habituals puja fins a un 23%de la població.

Els termes evolutius, tot i que fluctuen en funció de la composició demogràfica, els percentatges de coneixement i ús mostren una relativa estabilitat. Així, l’any 2013, l’aranès comptava amb un 23% de parlants inicials, un 24,8% el 2018, i un 23,5% el 2023. Com a llengua habitual, un 21,4%, un 26,6% i un 23,4% respectivament. I com a llengua d’identificació, un 23,2%, un 28,7% i un 29,5% respectivament. En nombres absoluts, tot i les fluctuacions, es confirma un manteniment del conjunt de parlants d’aranès, tant en llengua inicial i com d’ús habitual: a l’entorn de 2200 persones, pràcticament el mateix nombre que en enquestes anteriors.

El lloc de naixement és determinant per entendre les dinàmiques sociolingüístiques de l’Aran. És important destacar que quasi dos terços de la població nascuda a l’Aran té l’aranès com a llengua inicial (63,5%). En canvi, pel que fa als nascuts a Catalunya però fora de l’Aran, l’aranès és llengua inicial d’un 15%, i hi ha també un petit percentatge entre els nascuts a la resta de l’Estat i a l’estranger. Quant a llengua habitual, els percentatges són similars: un 60,4% per als nascuts a l’Aran i a l’entorn d’un 12% per als nascuts a Catalunya però fora de l’Aran. I quant a llengua d’identificació, tres quartes parts dels nascuts a l’Aran el declaren la seva llengua (76,3%), igual com un 19,6% dels nascuts a Catalunya. L’aranès, per tant, es manté com la llengua inicial i habitual de dos terços de la població nascuda a l’Aran, i compta amb una valoració alta, dins d’aquest grup, com a llengua d’identificació.

Aquesta adhesió a la llengua de la població nascuda a l’Aran comporta que la transmissió intergeneracional no retrocedeixi. De fet, hi ha més persones que parlen només l’aranès amb els fills, ja sigui sol (20,8%) o acompanyat d’altres llengües (7,9%) que no pas amb els pares (15% sol i 5,6% acompanyat d’altres llengües). 

De fet, la combinació de l’aranès amb altres llengües sembla créixer entre els joves respecte de les generacions precedents pel que fa a la llengua d’identificació, que sembla atreure joves de primera llengua no aranesa. En canvi, pel que fa a la llengua habitual, l’ús de l’aranès sol o acompanyat és inferior al percentatge de joves aranesoparlants inicials.

L’anàlisi dels usos per àmbits mostra que, per raons diferents en cada cas, l’aranès manté percentatges baixos en el gran comerç, el sistema sanitari i les administracions no locals.

Reptes i línies d’actuació

Per reforçar la presència social de l’aranès davant els canvis del període 2018-2023, el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran s’emplacen a facilitar l’aprenentatge de l’aranès a la població que arriba de fora de l’Aran, especialment en famílies amb infants en edat escolar, i impulsar l’ús de l’aranès en tots els sectors professionals, des dels serveis sociosanitaris fins al gran comerç, àmbits on la llengua encara té poca presència.

És important també promoure la presència de l’aranès entre el jovent, ja sigui dins o a l’entorn del context educatiu, o en l’espai digital i de les xarxes socials. En aquest sentit, la identificació amb la llengua de les noves generacions és un punt de partida esperançador. Revertir la situació social de la llengua és un compromís col·lectiu d’ambdues administracions, ja que l’aranès és un element central de la singularitat del territori, i per preservar-lo cal reforçar el vincle entre llengua i país en un moment de canvis demogràfics profunds. Això implica també modificar hàbits i pràctiques que dificulten que l’aranès s’estengui més enllà del grup de persones nascudes a la vall.

Síntesi:

Coneixements de l’aranès

1. El 2023, el 79,7% de la població de 15 anys o més de l’Aran declara que entén l’aranès, el 63,7% el sap llegir, el 53,6% el sap parlar i el 39,4% el sap escriure. 

Llengua inicial, llengua habitual i llengua d’identificació

1. L’any 2023, l’aranès (de forma exclusiva o combinada amb altres llengües) és la llengua que declaren com a inicial el 23,5% de la població de 15 anys o més de l’Aran. 
2. L’aranès és la llengua habitual declarada pel 23,4% i la llengua d’identificació pel 29,5%.

“Enquèsta d’usatges lingüistics dera populacion en Aran 2023” (en aranès) … clicar aquí