EDITORIAL / La Universitat “ara es veu, ara s’amaga”: el finançament de Catalunya, del País Valencià i el de les Illes Balears
Aquests dies al món universitari de Catalunya s’han produït dos esdeveniment especials, per una banda el Comunicat institucional de la UdG on expressa que “La Universitat de Girona condemna l’atac militar que ha sofert Veneçuela” i per l’altra banda la Universitat Rovira i Virgili reparteix una llista d’experts de la seva universitat, oferint-los com analistes sobretot als mitjans de comunicació. Això últim, també ho havia fet alguna vegada la Universitat Oberta de Catalunya.
Totes dues coses les veiem bé.
Ens va sobtar que aparegués el Comunicat de la UdG, sobretot la valentia de fer-lo i sobretot adonar-nos de la força que tenen a la UdG els 30 veneçolans que tenen inscrits en els graus, màsters i doctorats. Bravo pel posicionament !
Esperem que aquesta petita comunitat veneçolana instaurada a la “república de Girona”, s’oblida d’allò que a la “meseta” anomenen la “madre patria” i ajudin a reforçar la llengua català.
Un “bravo” també per la URV, ens agrada que cada universitat senti els seus colors i potencií la seva gent.
Però a nosaltres en hagués agradat que s’hagués elaborat un comunicat institucional conjunt de l’ACUP / Associació Catalana d’Universitats Públiques i un altre de la Xarxa Vives d’Universitats.
Sumar unitàriament diferents maneres de ser i fer, en el món universitari i denunciar conjuntament un fet totalment antidemocràtic, no solament té més força, sinó que a més reforça, des del pluralisme, el paper de la universitat, tant pública com privada, a la societat.
L’ACUP ja fa temps que no sap on va Nacionalment i vol destacar Estatalment. (Això es mereixeria una Editorial monogràfic).
També la Xarxa Vives d’Universitats està encallada, havent arribar a fer comunicats públics l’any passat, en els quals alguna universitat de la Xarxa se’n desvinculava del propi comunicat. (L’exemple és el posicionament de la Xarxa Vives d’Universitats en relació a la proposició de “Llei de llibertat educativa” al País Valencià, amb la negativa a la Declaració de les universitats privades confessionals “CEU” de la Xarxa). Una Xarxa que no pot fer comunicats conjunts, fins arribar a discrepar tant internament, que l’ha deixat la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
Com dèiem en el títol d’aquesta Editorial: La Universitat “ara es veu, ara s’amaga” i nosaltres creiem que no potser.
Les universitats -tant públiques com privades- s’han de posicionar sobre el tema estrella actual a casa nostra, que és el finançament de Catalunya, del País Valencià i el de les Illes Balears
De que serveix tanta expertesa ?
No dir res, per no “molestar” a les administracions públiques, amb els seus els governants, no “molestar” als partits polítics i no “molestar” al poder financer, destrueixen la pròpia essència de la Universitat.
Existeix un “trumpisme” amagat, indecent, que cal erradicar.
Opinions: locampusdiari@gmail.com
+++
Fotografia: Fragment de la pintura “La paràbola dels cecs” (1568) de Pieter Brueghel, el vell. Wikiart ©.
