Universitat de les Illes Balears / Seminari virtual del GRESIB: “Sociolingüística i història de la llengua catalana del primer vuit-cents: entre l’antic règim i el nou ordre liberal” a càrrec d’Eloi Bellés
Divendres, 27 febrer de 2026. 17:00h. En línia. Organitza: El Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) de la Universitat de les Illes Balears.
Presentació:
En la història social de les llengües europees — és a dir, en la història que dona compte dels canvis sociolingüístics, ideològics i actitudinals que han acompanyat el continent al llarg dels segles— hi ha, segons Daniel Baggioni (1997), tres moments fonamentals, que aquest autor ha anomenat “revolucions ecolingüístiques”. Sens dubte, la més rellevant per entendre el món contemporani és la que tingué lloc en el pas de l’antic règim al món liberal —que convencionalment podem situar entre les darreres dècades del segle XVIII i les primeres del segle XIX—, moment en el qual les llengües que no tenen el suport d’un estat passen a un estat de diglòssia i subalternitat, que les durà, irremeiablement (?), a la substitució lingüística.
El català és un cas singular, perquè sense haver participat d’aquesta revolució ecolingüística, va conservar —i recuperar, més tard— alguns àmbits d’ús, en una situació sociolingüística que ha estat qualificada de paradoxa (Bernat 2014). Així i tot, encara no coneixem prou com va ser el complex procés de canvi sociolingüístic del món de l’antic règim al nou ordre liberal. Sense qüestionar la relació diglòssica que s’establí entre el català i el castellà, que al segle XIX canvià tant qualitativament com quantitativament, tot d’aportacions recents han fet èmfasi en la complexitat d’aquest procés, i han constatat que hi ha marge per a conèixer-lo més profundament (vg., per exemple, Ginebra 2022 per a Catalunya, o Calafat 2024 per a alguns exemples de Mallorca i de Menorca).
En aquest seminari em proposo, a partir d’una recerca en curs dels darrers temps, aportar algunes dades noves o poc conegudes que ens ajuden a entendre aquest procés, fruit sobretot de la recerca hemerogràfica i arxivística. Igualment, atès que es tracta d’explicar un procés fonamentalment sociolingüístic, em proposo fer un primer assaig exploratori de fins a quin punt alguns conceptes que s’han emprat en la tradició catalana, com el concepte mateix de diglòssia o lleialtat lingüística, ens són útils per explicar processos sociolingüístics de fa 200 anys.
Accés al seminari … clicar aquí
