Nou informe del sindicat CCOO sobre el finançament i el model universitari públic català: El pinyol de la recerca destaca un “infrafinançament estructural” del sistema universitari públic de Catalunya
CCOO Educació ha alertat que existeix un “infrafinançament estructural” del sistema universitari català i això malgrat que la inversió en aquest àmbit ha anat augmentant els darrers anys. El sindicat afirma que el que s’inverteix en les universitats catalanes ha passat de representar el 0,56% del PIB el 2010 a menys del 0,4% el 2023, que és la data de l’últim pressupost aprovat.
A més, l’organisme afirma que tot i que s’ha produït una recuperació pressupostària, això no s’ha traduït en una despesa més gran per alumne, que va passar de 9.249 euros el 2010 a 8.276 el 2023.
En aquesta línia, CCOO ha explicat que el cost que s’ha deixat de cobrir amb despesa pública s’ha anat desplaçant “progressivament” cap a l’alumnat i cap al personal universitari. El sindicat ha denunciat que la universitat pública “és avui més barata per a l’administració, però no per a qui hi estudia ni per a qui hi treballa”.
Segons les dades recollides pel sindicat a l’Informe sobre el finançament i el model universitari públic català, el 2010 es van invertir 1165,4 milions d’euros en despeses corrents i despeses estructurals. Això amb un PIB de 208.346 milions, equival a una inversió d’aquests dos capítols del 0,56% del PIB. Aquesta inversió va assolir un mínim del 0,38% el 2022, dins del període analitzat (2010-2023). Aquesta proporció d’inversió continua sent menor que abans de la crisi, situa CCOO.
Pel que fa a l’evolució de la despesa pública mitjana per alumne a les universitats públiques en el mateix període, el sindicat afirma que el 2010 aquesta era de 9.249 euros, mentre que el 2023 va ser de 8.276 euros. En concret, s’observa una “forta caiguda” entre 2010 i 2013, seguida d’una recuperació “incompleta”.
En el conjunt del període, s’observa una reducció superior al 10%, però que des del sindicat situen en aproximadament un 40% si es té en compte la inflació. Afirmen que aquesta situació s’ha produït en un moment en què els estudiants han augmentat, hi ha major pressió docent, necessitat de recerca competitiva i responsabilitats creixents en transferència de coneixement.
Els efectes d’aquesta situació són diversos, segons el sindicat, i entre aquests ha destacat la cronificació de la temporalitat del Personal Docent i Investigador (PDI), les dificultats per estabilitzar carreres acadèmiques, la “sobrecàrrega” del Personal d’Administració i Serveis (PAS) i el deteriorament de la capacitat de planificació a mitjà termini.
Recuperar com a mínim la inversió prèvia a les retallades
Per tot plegat, ha reclamat un gir en la política universitària, que inclogui l’establiment d’objectius explícits de despesa en relació amb el PIB. CCOO ha defensat que això passa per un increment estructural de la inversió en transferències corrents del finançament universitari per tal de, com a mínim, compensar la inflació acumulada i recuperar el nivell de despesa pública per alumne previ a les retallades. Ha afegit que això ha d’anar acompanyat d’una política d’inversió sostinguda en transferències de capital, que garanteixi la renovació d’infraestructures i equipaments.
El responsable de Polítiques Universitàries de CCOO Educació, Juan Montesinos, ha recordat que existeix el “compromís” explícit del Govern d’arribar a aquest 1% i per això ha exigit un “full de ruta” per fer-ho viable. “Que es posin les piles”, ha manifestat.
El secretari general d’Educació, Edu Núñez, ha afegit que són conscients que això no és pot aconseguir d’un dia per l’altre i per això ha insistit en la idea de començar a fixar objectius que portin a l’assoliment d’aquesta fita. A més, ha insistit en la necessitat que Catalunya tingui nous pressupostos aquest any, per tal d’incloure també aquests reclamacions en l’àmbit universitari.
Aposta per un pacte nacional per la universitat
Més enllà del finançament, CCOO situa que altres problemes que ha d’afrontar el sistema són la pèrdua de l’autonomia universitària i la precarització, amb cada cop més temporal personal i condicions contractuals precàries. Apunta també a un “desprestigi” de l’activitat docent.
Per pal·liar aquestes situacions, el sindicat ha proposat treballar per un acord col·lectiu que defineixi el model d’universitats públiques catalanes i fer de la universitat pública “una peça clau de la societat del coneixement”.
La professora del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i ponent de l’informe del sindicat, Olga Alcaraz, ha plantejat la necessitat d’assolir “un pacte nacional per la universitat”.
INFORME sobre el finançament i el model universitari públic català … clicar aquí
