El Centre del Carme Cultura Contemporània a València reivindica el disseny a la història de l’art amb l’exposició del 175è aniversari de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició “175 anys al cor de València” que repassa la història de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD) des dels seus orígens, el 1844 al Centre del Carme fins a l’actualitat.
A través de més d’un centenar de peces, l’exposició, produïda pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i l’EASD constitueix una oportunitat per revisar l’evolució i el llegat del disseny valencià, a través de les grans fites, tant en l’àmbit del disseny gràfic, com de la il·lustració, joieria, moda, disseny de producte, d’interiors o fotografia.
L’exposició reuneix obra de creadors consagrats amb premis nacionals i internacionals com Vicent Martínez, Lola Castelló, Nacho Lavernia, Pepe Gimeno en disseny, Paco Roca en il·lustració, Edu Tarín en joieria, Bleda i Rosa en fotografia o Francis Montesinos, en moda, juntament amb els treballs de nombroses firmes importants com Juan Nava de Ibà i emergents com Daniel Redondo.
La mostra ha estat presentada aquest dimarts (03/03/2026) pel director-gerent del CMCV, Nicolás Bugeda; la directora de l’EASD, Maribel Curiel; el comissari de la mostra, Oscar Martínez; a més dels dissenyadors, Pepe Gimeno, Vicent Martínez, Arturo Catalá, Ibán Ramón, Biel Aliño i Daniel Redondo, entre d’altres.
L’Escola de Disseny va néixer al si de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, que tenia la seu al Centre del Carme a mitjans del segle XIX quan es van crear els Estudis Elementals de Dibuix, inici del que, amb el pas del temps, va acabar sent l’Escola d’Arts i Oficis que va romandre aquí durant més de cent anys.
Bugeda ha ressaltat que aquesta exposició “reivindica la importància dels ensenyaments artístics en el seu més ampli espectre, en un espai que mai no ha deixat d’estar lligat a la formació, com podem veure al màster PERMEA, i a les arts en totes les seves manifestacions”.
“Per això, el CCCC havia de ser seu d´aquesta mostra no només per formar part de la seva història sinó també com un lloc que posa en valor totes les arts incloses aquelles que històricament s´han considerat un art menor”, ha afegit.
Com a exemple, ha destacat les exposicions de fotografia de Chema Madoz, el videoart a les mostres d’Ana Esteve, Circuit Tancat o Pepe Beas, el disseny de falles de l’il·lustrador, Paco Camallonga, totes disciplines lligades a l’EASD i finalment el reconeixement al disseny amb aquesta mostra.
Per part seva, la directora de l’EASD ha posat en valor “la importància de l’escola pública i ha destacat que “totes les peces que es mostren són de l’alumnat que ha passat per l’escola en un muntatge que no estableix jerarquies i que vol destacar tant els treballs dels dissenyadors consagrats com els dels més joves”.
Gabinet de meravelles
L’exposició es presenta, segons el comissari, “com si es tractés d’un Wunderkammer o gabinet de meravelles”. La mostra s’inicia amb una selecció de peces conservades per l’Associació Cultural de l´Escola de Disseny de València, entre les quals destaquen les portes de l´antiga secretaria de l´Escola, exemple de la millor artesania que combina la talla en fusta i la vidriera que van formar part del Centre del Carme.
La segona secció està dedicada a treballar algunes de les personalitats més rellevants que han passat per les aules. Destaquen els tres Premis Nacionals de Disseny (Vicent Martínez i Lola Castelló pel seu treball a Punt Mobles el 1997, Nacho Lavernia el 2012 i Pepe Gimeno el 2020), així com els Premis Nacionals de Còmic i Fotografia de 2008, atorgats a Paco Roca ia María Bleda i José María.
Segons Oscar Martínez, “allà apareix el disseny de producte, potser l’origen últim de l’actual concepte de disseny, amb un protagonisme evident de les cadires, però també exemples de lluminàries, embalatges o la primera màquina de suc Z-100 de Zumex, amb noms com els de Jordi Iranzo, Carlos Tíscar o María Ibor”. Destaca aquí també el treball del creador emergent Daniel Redondo, un prototip de carretó-andador que produirà la firma Rolser.
Pel que fa a la joieria cal recordar que l’Escola va ser pionera a nivell nacional a l’ensenyament superior d’aquesta disciplina, destacant peces de José Marín, Beatriz Ruiz o Edu Tarín.
L’especialitat de moda està representada per peces de Francis Montesinos, Tonuca Belloch o Eduardo Contreras, entre d’altres. Per la seva banda, en el disseny d’interiors es mostren projectes recents com el de Jesús Olavarría i Paula García (Nihil Estudio) per al Roig Arena, juntament amb altres exemples de Carmen Baselga, Pepe Cosín, Arturo Catalá, Vicente Navarro o Francisco Sebastián.
El disseny gràfic ha estat clau en el desenvolupament durant l’últim mig segle, i en aquesta exposició hi ha un ampli ventall d’exemples amb marques, cartells, logos i identitats visuals que configuren un univers iconogràfic reconeixible. Als treballs dels Premis Nacionals s’uneixen els de figures reconegudes com Juan Nava, Ibán Ramón o Dídac Ballester.
Des d’alguns dels còmics més reeixits fins a etiquetes de vins populars o pàgines de diaris de tirada estatal, les il·lustracions de persones formades a l’EASD de València sorprenen per la seva vigència. A més de Paco Roca destaquen els treballs de Diego Mir, Paco Tuercas o Lucía Moreno.
La fotografia, la creació audiovisual i el disseny interactiu també tenen el seu paper en aquesta mostra, amb exemples que abasten totes les possibilitats del medi i han aconseguit el reconeixement nacional i internacional, tal com demostren les trajectòries de Jorge López, Biel Aliño, Sergio Belinchón o Eva Máñez.
Per acabar, la imatge en moviment en combinació amb el so i els experiments més avançats en relació amb la gràfica interactiva són mostres de com l’Escola abraça el futur. S’hi exhibeixen els treballs d’Anna Quiles, Omar Hachemi o David Linuesa juntament amb la instal·lació del Màster en Disseny Interactiu.
Data inauguració: dijous, 5 de març de 2026 Hora: 18:00 Lloc: Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC),
