Facultat de Música de la Universitat d’Oxford: Sessió en línia “No hi ha dos llibres iguals: Interaccions amb la música impresa primerenca i les persones que hi ha darrere”
Dijous 12 de març de 2026. De les 18h. a les 20 h. (hora catalana). Esdeveniment híbrid : presencial i on line. Gratuït. Llengua anglesa.
Dels seminaris “All Souls Seminars in Medieval and Renaissance Music” de la Facultat de Medicina de la University of Oxford, s’ha programat una sessió denominada “No two books are the same: Interactions with early printed music and the people behind them” amb els investigadors del Programa DORMEME que són Elisabeth Giselbrecht, Louisa Hunter-Bradley i Katie McKeogh del King’s College London.
El projecte DORMEME ( Dissemination, Ownership, and Reading of Music in Early Modern Europe) investiga com els propietaris, lectors i usuaris de l’època moderna van interactuar amb llibres de música polifònica impresos, centrant-se en el període 1500-1545, quan la impressió musical va introduir nous modes de circulació juntament amb la transmissió manuscrita i oral. Aquest canvi tecnològic va ampliar i va remodelat la manera com els individus interactuaven amb els llibres de música: com a eines per a la interpretació i l’ensenyament, com a objectes de col·lecció i com a llocs de negociació confessional. El projecte realitza un estudi basat en còpies de llibres polifònics impresos supervivents a través de col·leccions europees i nord-americanes, documentant marques d’ús i desenvolupant estudis de casos que revelen com es van utilitzar, alterar i entendre aquests llibres.
Aquest text presenta els primers resultats sintètics del projecte. Descrivim una taxonomia d’intervencions (textuals, musicals, materials i paratextuals) i les considerem en relació amb les motivacions dels usuaris, com ara la correcció, la facilitació de la interpretació, l’adaptació confessional, l’educació, la personalització i la correcció de proves. A partir d’exemples detallats, examinem els canvis textuals en motets religiosos, anotacions musicals com ara creus, números, custodis i ratlles semblants a les barres de compàs, i patrons de personalització que il·lustren diferents tipus de propietaris i usuaris. També abordem el paper distintiu del corrector com a “primer lector”, les intervencions del qual uneixen la producció i l’ús. Juntes, aquestes troballes mostren com les anotacions poden remodelar la nostra comprensió de la pràctica musical i la cultura del llibre de l’època moderna.
Registre … clicar aquí
Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb la invitació de Zoom.
