EDITORIAL: La gran decepció
Semblava increïble que hores abans de reunir-se la Mesa Sectorial d’Educació Escolar de Catalunya, on el govern de la Generalitat i els sindicats del ram amb representació, havien de discutir les seves diferencies laborals i arribar a acords; dos sindicats: CCOO i UGT arribessin a un acord bilateral fora de la Mesa amb el Departament d’Educació i Formació Professional.
A partir d’aquí el Govern Illa va començar una campanya mediàtica potent, qualificant l’acord amb els sindicats minoritaris com “d’acord històric” i “Acord de país per l’educació”.
Ni el sindicat majoritari com la USTEC·STEs (IAC), ni Professors de Secundària (aspepc·sps), ni la CGT, ni la Intersindical s’han sumat a l’acord.
Hi ha hagut paraules gruixudes dels sindicats menystinguts i enredats, sobretot les males paraules han estat contra els sindicats CCOO i UGT. Des del “pacte de la vergonya” del sindicat Professors de Secundària fins la perla “CCOO i UGT són uns traïdors. Ens han venut per quatre gambes” de la Intersindical.
Evidentment també s’ha criticat el govern i tots plegats n’hem tret una lliçó sobre quin és el model de negociació del govern Illa i del PSC (PSC-PSOE), perquè tant a les institucions com al partit, funcionen igual.
El patró és clar: quan el PSC del President Illa negocia amb un col·lectiu, funciona tot a la baixa i fent promeses.
Quan la discussió s’encalla, busca del col·lectiu que negocia, la baula més feble o més a fi políticament i/o ideològicament i “construeix” fora de la dinàmica unitària uns acords mínims.
I presenta a la resta de negociadors la proposta de manera tancada i donant per finalitzada la negociació. A més, tot ho envolten amb una campanya mediàtica, qualificant els que queden fora de l’acord com a irresponsables, o més benèvolament com “no pragmàtics”.
Això és el que han fet en l’acord laboral educatiu que ens “venen”.
L’acció unitària dels sindicats és un valuós patrimoni, que “el govern de tothom” ha intentat dinamitat i per unes hores ho havien aconseguit.
La resposta intel·ligent ha arribat per part del sindicat majoritari USTEC·STEs (IAC) i també del sindicat Professors de Secundària, de la CGT i de la Intensindical, que han portat a votació en una consulta oberta al conjunt de docents de l’educació pública de Catalunya, l’acord del govern Illa i dels dos sindicats estatals minoritaris en el sector de l’ensenyament escolar a Catalunya.
Els resultats han estat clars: el 94,9% dels docents han dit No a l’acord.
Han respost 42.965 persones. D’aquestes, només 2.185 avalen l’acord signat pel Departament amb CCOO i UGT, mentre 40.780 el rebutgen i es comprometen a participar de les pròximes vagues.
La consulta ha tingut totes les garanties democràtiques i tècniques, amb un sistema de resposta associat al correu corporatiu, que garantia una única resposta per treballador/a.
Que han fet?
Potenciar la unitat sindical (amb els que la vulguin), democratitzar les decisions (la consulta), negociar amb transparència i seguir cridant a les mobilitzacions, com a eines de protesta i reforçament de les negociacions.
Però atenció, una reflexió de les famílies, que també ens fem nostre:
El govern Illa ha de tornar a la Mesa de negociacions i haurien d’evitar-nos les vagues. És d’irresponsables no fer res per evitar vagues i mobilitzacions, un govern democràtic ha d’intentar revertir la crisi social. Creure que ja compleix instaurant uns draconians serveis mínims durant les vagues, és una imprudència i una falta de respecte.
El Govern català ha de corregir la seva nefasta actitud de piròman en la negociació amb els docents.
