Baròmetre de la religiositat a Catalunya: Gairebé la meitat dels catalans preguen, i prop del 40 % parla amb els seus éssers estimats difunts

Les pràctiques religioses no són patrimoni únicament de les persones que s’identifiquen amb una determinada confessió religiosa. Entre els agnòstics i els ateus catalans també són relativament populars pràctiques com practicar ioga o meditació, parlar amb els éssers estimats difunts, encendre una espelma o fer una ofrena. Així ho demostren les dades de la darrera edició del Baròmetre de la religiositat del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

Pràctiques que van més enllà de les creences

El Baròmetre de la religiositat i la gestió de la seva diversitat és una enquesta que recull el posicionament de la població catalana enfront diverses qüestions relacionades amb les creences i la diversitat religiosa del país. Entre d’altres, es pregunta quines pràctiques habitualment relacionades amb conviccions religioses duen a terme els catalans. I els resultats demostren −amb matisos− que cada vegada és més freqüent deslligar aquestes pràctiques d’una determinada identificació religiosa.

En aquest sentit, cal posar de manifest, per exemple, que un 47 % dels catalans declaren haver pregat al llarg del darrer any. Una acció molt més freqüent entre els creients catòlics (47 %), evangèlics (77 %) o musulmans (87 %), però que també confessen haver portat a terme el 21 % dels agnòstics o el 6 % dels ateus.

De fet, es dona la paradoxa que algunes d’aquestes pràctiques són fins i tot més freqüents entre el col·lectiu dels agnòstics i dels ateus que no pas entre les persones que es consideren seguidores d’una tradició religiosa. És el cas, per exemple, de la pràctica del ioga o la meditació. El 36 % dels agnòstics i el 30 % dels ateus afirmen haver dut a terme aquestes pràctiques recentment; molt per damunt dels catòlics (28 %), dels evangèlics (22 %) o dels musulmans (13 %).

Parlar amb els éssers estimats difunts és quelcom que duen a terme el 38 % dels catalans. Tanmateix, novament no és quelcom associat a una única confessió. El 47 % dels catòlics reconeix fer-ho, però també el 35 % dels agnòstics o el 16 % dels ateus. Percentatges, en alguns casos, que superen als dels membres d’algunes tradicions. Només el 19 % dels evangèlics i el 28 % dels musulmans duen a terme aquesta pràctica.

Les pràctiques menys populars

En l’altre extrem, les dades assenyalen que pràctiques com llegir la Bíblia o un altre llibre sagrat (25 %), demanar assistència espiritual (11 %) o participar en un pelegrinatge o trobada espiritual (9 %) són les menys habituals entre els catalans. I a més, en aquests casos, semblen clarament vinculades a determinades creences.

A destacar que entre els evangèlics (72 %) i els musulmans (74 %) és molt habitual llegir els seus respectius llibres sagrats, però molt menys entre els que s’identifiquen com a catòlics; només un 20 % d’aquests ho fan.

Demanar assistència espiritual −per exemple, quan hom està ingressat en un hospital− és una pràctica que només duen a terme l’11 % dels catalans, però que novament és molt més freqüent entre els evangèlics (36 %) i els musulmans (23 %) que entre els catòlics (11 %). I el mateix succeeix quan es tracta de participar en un pelegrinatge o una trobada espiritual. Només un 9 % de la població ho fa, però amb major incidència entre els evangèlics (13 %) i els musulmans (16 %)

Un panorama religiós en transformació

Les dades del Baròmetre de la religiositat assenyalen una emergència progressiva d’allò que els experts han anomenat la “privatització de la religió”. És a dir, una situació en la qual algunes persones configuren el seu propi corpus de creences i de pràctiques religioses sense necessàriament sentir-se lligades a una determinada institució religiosa o amb independència dels criteris que determinen aquestes institucions.