El Secretari General de la Lliga d’Universitats de Recerca Europees professor Kurt Deketelaere es posiciona sobre la nova situació a Hongria: “Les històriques eleccions hongareses ofereixen un camí de retorn a la llibertat acadèmica”
“Hongria té l’oportunitat de recuperar les seves universitats i la seva posició europea”, diu el professor Kurt Deketelaere, Secretari General de la “League of European Research Universities” (LERU).
El resultat de les eleccions hongareses del cap de setmana passat marca un punt d’inflexió que pocs esperaven realment. La victòria de Péter Magyar no és només un canvi en el lideratge polític; representa un despertar social més ampli. Durant anys, el domini de Viktor Orbán i la seva xarxa política va semblar estructuralment arrelat, reforçat per redissenys institucionals que es van estendre molt més enllà dels cicles electorals. Que aquest sistema pogués ser desafiat, i superat decisivament amb una majoria parlamentària de dos terços, demostra que la resiliència democràtica, tot i que sovint subestimada, pot perdurar fins i tot sota una pressió sostinguda.
Aquesta supermajoria canvia fonamentalment l’horitzó del que és políticament possible. En l’actual marc constitucional d’Hongria, una majoria de dos terços no és només avantatjosa; és essencial per dur a terme reformes estructurals profundes. Amb aquest mandat, el govern hongarès ara pot anar més enllà del canvi incremental i iniciar una reconfiguració integral de les institucions estatals clau. Entre les àrees més urgents i conseqüents per a la reforma hi ha el sector de l’educació superior.
En els darrers anys, moltes universitats hongareses han estat transferides a les anomenades fundacions d’interès públic. Tot i que formalment eren independents, aquests organismes a la pràctica han estat governats per consells estretament alineats amb el govern anterior. El resultat ha estat un sistema en què l’autonomia institucional està restringida i la llibertat acadèmica, tant en la docència com en la recerca, està subtilment però significativament limitada. Les estructures de governança han desdibuixat la línia entre la responsabilitat pública i la influència política, creant condicions que són difícils de conciliar amb els estàndards europeus.
Restablir la transparència
Magyar s’ha compromès a desmantellar o reformar fonamentalment aquests acords de fundació, i amb una majoria de dos terços, aquesta promesa ara es pot fer realitat. Desfer aquestes estructures no serà simplement un exercici administratiu; serà una declaració profunda sobre el paper de les universitats en una societat democràtica. Restablir una governança transparent, garantir una autonomia institucional genuïna i salvaguardar la independència de la investigació acadèmica són passos essencials per reconstruir la confiança dins del sector.
Les implicacions s’estenen molt més enllà de les fronteres d’Hongria. La decisió de la Comissió Europea d’excloure les universitats hongareses governades per fundacions de programes clau com Horitzó Europa i Erasmus+ ha estat un dels senyals més clars de preocupació pel que fa a aquests acords de governança. Aquesta exclusió ha aïllat els investigadors i estudiants hongaresos de xarxes i oportunitats europees vitals, debilitant tant la capacitat nacional com la col·laboració internacional.
Una reforma creïble i decisiva de la governança universitària, ara a l’abast, obriria la porta a la restauració de la participació en aquests programes. Més important encara, significaria una renovada alineació amb els valors fonamentals que sustenten l’Espai Europeu de Recerca. La propera Llei de l’ERA, que busca integrar principis com la llibertat acadèmica, l’autonomia institucional i la ciència oberta en el teixit de la cooperació europea, proporciona un context important. Sota Orbán, s’esperava que Hongria resistís aquestes iniciatives. Sota Magyar, hi ha una oportunitat real no només de donar-los suport, sinó d’ajudar a donar forma a la seva implementació.
No s’ha de passar per alt la importància simbòlica d’aquest moment. La sortida forçada del país de la Universitat Centre Europea continua sent un episodi definitori en la història acadèmica recent d’Hongria. Es va convertir en emblemàtic de les tensions entre les opcions polítiques nacionals i els marcs legals i normatius europeus. La sentència posterior del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va afirmar els principis de llibertat d’establiment, lliure circulació de serveis i protecció de la llibertat acadèmica, va ser un punt de referència. Tanmateix, el seu impacte pràctic dins d’Hongria va seguir sent limitat en aquell moment.
Oportunitats per restaurar la reputació
Ara, però, hi ha una oportunitat real per passar pàgina. En restaurar les condicions en què les universitats puguin operar lliurement, els acadèmics poden dur a terme investigacions sense interferències polítiques i les institucions internacionals poden participar sense obstruccions. Hongria pot començar a reparar tant el seu entorn acadèmic nacional com la seva posició internacional.
Els resultats potencials són substancials. El restabliment de l’accés a Horitzó Europa i Erasmus+ reconnectaria el món acadèmic hongarès amb els fluxos de finançament essencials i les xarxes de col·laboració. Una política nacional de recerca i innovació reorientada podria fomentar l’excel·lència, la competitivitat i l’obertura. I un compromís renovat amb la llibertat acadèmica enfortiria el teixit democràtic més ampli de la societat hongaresa.
El que fa que aquesta transformació sigui particularment sorprenent és com d’inesperada va ser. Tan recentment com a finals de març de 2026, durant una visita a una universitat hongaresa, es van dur a terme converses amb els líders acadèmics que van transmetre un sentiment generalitzat de cautela i unes expectatives limitades de canvi polític ràpid. Pocs preveien que un resultat electoral tan decisiu es materialitzaria en qüestió de setmanes. Tornaré a Hongria en les properes setmanes per visitar una altra universitat, i el contrast d’atmosfera probablement serà profund, marcat per un renovat sentiment de possibilitat i direcció.
En definitiva, aquestes eleccions demostren que les forces democràtiques poden perdurar, fins i tot en els sistemes més arrelats. Amb el lideratge adequat, un mandat clar i el suport del públic, el canvi estructural és assolible. El repte ara és traduir aquesta oportunitat històrica en una reforma eficaç i reflexiva. Si la restauració de la llibertat acadèmica procedeix amb determinació i cura, Hongria té el potencial no només de recuperar-se, sinó de florir, restablint-se com un membre vibrant i respectat de la comunitat acadèmica i política europea.
+++
Fotografia: Universitat Eötvös Loránd /ELTE. (Budapest / Hongria). Autor: Thaler Tamas ©
