MANIFEST del 1er de Maig 2026 del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana : Per la pau, la defensa dels drets laborals i la justícia social
De la gran quantitat de Manifestos sorgits per diferents entitats sindicals, polítiques i culturals dels Països Catalans al voltant del 1er de Maig 2026, a LO CAMPUS DIARI en recollim el Manifest del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana, perquè explícitament està focalitzat amb un clar “No a la guerra”.
MANIFEST: Per la pau, la defensa dels drets laborals i la justícia social
En el Dia de la Classe Treballadora, diem no a la guerra perquè sempre és la classe obrera qui en paga les conseqüències.
Primer Palestina, després el Líban i Veneçuela, i ara l’Iran. En el Dia de la Classe Treballadora cridem ben alt: No a la guerra! Perquè sempre ens toca pagar a nosaltres els beneficis d’uns pocs. Ja siga amb la vida o amb les nostres butxaques. D’una manera o d’una altra, la classe treballadora és la que s’emporta la pitjor part en els conflictes armats.
Enfront de les guerres imperialistes de Trump, nosaltres prioritzem uns altres objectius: posar fi a la precarietat, recuperar el poder adquisitiu i acabar amb els salaris de misèria, defensar els serveis públics i el sistema de protecció social, tant pel que fa als subsidis d’atur com a les pensions, que han de ser públiques i dignes. Ja és hora que acabe la discriminació que pateixen les dones en l’accés a la renda, així com la precarietat laboral i la manca de reconeixement i retribució tant de les feines productives com de les reproductives. També volem que acabe la discriminació que sofreixen les persones racialitzades, amb assetjament policial i més problemes en l’accés a l’habitatge.
Malauradament, l’accés a l’habitatge és un problema global. Set de cada deu joves de 16 a 30 anys continuen vivint amb els pares. Un percentatge que se situa en el 54% per a la gent jove major de 25 anys. La precarietat laboral i la manca de polítiques públiques d’habitatge o de control de preus en són la causa evident.
És l’hora de mobilitzar-nos
Els drets laborals que encara tenim no han caigut del cel. Han calgut moltes dècades de lluita. Per desgràcia, en els darrers 40 anys (per la pau social i la concertació ) hem patit molts retrocessos: la precarització del món laboral, la manca d’estabilitat en la contractació o la modificació de les condicions de treball i de la negociació col·lectiva. A banda de provocar una pèrdua de drets per a la classe treballadora, han debilitat la representació sindical, que han fet possible l’objectiu principal: la reducció dels salaris.
És el moment de passar a l’ofensiva i mobilitzar-se, com ho estan fent les treballadores i els treballadors de l’ensenyament.
Les nostres demandes són clares:
-La recuperació del poder adquisitiu perdut.
-Uns serveis públics de qualitat.
-Pensions públiques i dignes garantides per polítiques laborals que augmenten els salaris, amb més estabilitat laboral, reducció de la desocupació i del treball a temps parcial. Si cal, finançades pels pressupostos generals.
-Una renda universal garantida.
-La jornada laboral de 32 hores sense reducció de salari amb limitació d’hores extres.
-Un marc valencià de relacions laborals que garantisca la nul·litat dels acomiadaments improcedents.
-Un salari mínim autonòmic que no puga estar per sota de l’estatal.
-Garantir el dret a l’habitatge i frenar l’especulació immobiliària i la turistificació.
-La creació d’un parc públic d’habitatges amb lloguers assequibles.
Visca la lluita de la classe treballadora! Visca el Primer de Maig!
Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana
