MONDADORI EDUCATION / Conferència en línia i en italià “El significat de les paraules en el pensament llatí medieval” per Luisa Valente (Dilluns 11 de maig)
“Il significato delle parole nel pensiero medievale latino”
Dilluns, 11 de maig de 2026. D’entre 18:30 – 19:30h. (hora catalana). On line. Gratuït. Llengua italiana
Aquesta conferència pretén abordar les reflexions dels pensadors llatins medievals sobre el significat i la significació de les paraules. Examinarà, a tall d’exemple i no exhaustiu, filòsofs dels segles V al XIV i obres de diversos gèneres i disciplines literàries: en particular, les tres arts del trivi —gramàtica, lògica i retòrica— i la teologia.
Es tractarà el següent:
-Els tres vèrtexs del triangle semàntic segons el “Dell’interpretazione”d’Aristòtil. La tríada paraula-concepte-cosa és un marc per a les teories del significat des dels orígens fins al final de l’Edat Mitjana: la tesi dominant és que el concepte juga un paper mediador en la relació entre paraula i cosa. La transició del nivell de les paraules al de les coses, per tant, no es veu com a immediata: per comprendre completament el significat d’un discurs, el receptor l’ha de “interpretar” per captar primer el “concepte pretès per l’autor” i després jutjar la realitat a partir d’aquí. Per a alguns (Gilbert de Poitiers, m. 1154), aquest és un camí circular i potencialment infinit.
-Les llengües com a sistemes de signes segons la Doctrina cristiana d’Agustí. A la seva obra titulada Doctrina cristiana, Agustí desenvolupa una teoria completa de les llengües com a sistemes de signes. En particular, per a Agustí, el llenguatge bíblic i teològic és intrínsecament impropi i, en conseqüència, l’exegesi escriptural s’estructura segons “múltiples significats” més enllà del literal. La tradició grega de la “teologia negativa” es mou en una direcció similar.
-La “paraula al cor” i la “parla a la ment”. La contribució d’Agustí i Boeci a la reflexió medieval sobre el llenguatge interior. L’Edat Mitjana, en diversos períodes i contextos, presenta reflexions similars sobre el pensament representat com un “discurs dins de l’ànima”. Aquest enfocament, desenvolupat especialment al segle XIV per Guillem d’Ockham, s’origina tant en la reflexió teològica (Agustí, Anselm d’Aosta, Abelard) com en la tradició lògica (comentaris sobre la Interpretació d’Aristòtil des de Boeci).
-Els diferents “modes de significar” i el paper de l’atenció segons Pere Abelard. Al segle XII, Pere Abelard va elaborar una acurada distinció entre les diferents maneres en què utilitzem les paraules per significar i, per tant, els diferents significats de la paraula “significar” en si mateixa. De tots aquests, per a aquest mestre, el significat és central en el sentit de donar lloc a conceptes, “generar-los” i fer-los sorgir a la ment de l’oient. En aquest sentit, Abelard atribueix un paper important a la dimensió pragmàtica de parlar i a la voluntat i “atenció” de l’oient perquè el missatge arribi realment al seu destí.
-Les propietats dels termes en la “lògica moderna” i la “suposició” i els modes de significació entre els “modistes”. Mentre que la lògica medieval s’havia basat fonamentalment en la recepció de les obres de l’Organon d’Aristòtil, cap a mitjans del segle XIII van començar a circular tractats que intentaven abordar temes no presents a Aristòtil, en particular les diverses “propietats” dels termes (que representaven, expressaven una qualitat de, etc.). Al mateix temps, un corrent gramatical anomenat “modisme” guanyava terreny a París, basant l’anàlisi del llenguatge en la distinció entre “significat” i “modes de significat”.
La ponent
Luisa Valente ensenya Història de la Filosofia Medieval a la Universitat Sapienza de Roma des del 1999. La seva recerca se centra en el pensament llatí del segle XII: per exemple, en el discurs teològic com a discurs metafòric, en els substantius transcendentals “ésser, un, cosa, alguna cosa” i en la tríada de tipus humans “conjugat, governant, contemplatiu”. Els seus autors de referència són Pere Abelard i Gilbert de Poitiers. Ha publicat un text important d’aquest últim, un comentari sobre De Trinitat de Boeci, en una traducció italiana amb comentari, disponible en accés obert (Concreti e dividui, 2022). El 2023, va publicar amb Le Monnier Università, en col·laboració amb Massimiliano Lenzi, Filosofies de l’Edat Mitjana. Ésser, Felicitat, Llenguatge.
Moderador
Matteo Tasca de Redazione Università e saggistica de Mondadori Education.
S.O.F.I.A.
La conferència forma part de la plataforma S.O.F.I.A – Sistema Operatiu per a Iniciatives de Formació i Actualització- que és l’eina oficial en línia del Ministeri d’Educació i Mèrit (MIM) italià, dedicada a la formació contínua del professorat.
