EDITORIAL: El “Model Trapero” contamina tota la política governamental autonòmica
Ja en un titular d’una notícia que nosaltres publicàvem dèiem: El “Model Trapero” es vol imposar a escoles i instituts de Catalunya: “Els Mossos d’Esquadra de paisà als centres conflictius”.
En els nostres comptes de la Xarxa X, de Bluesky i de Xiuxiuejar, on cada dia introduïm les noticies publicades en aquest digital LO CAMPUS DIARI, alguns comentaris de lectors no enteníem perquè involucràvem al senyor Trapero, “l’heroi” d’alguns independentistes despistats.
El senyor Josep Lluís Trapero, avui Director General de la Policia al Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya, va ser el Major dels Mossos d’Esquadra, la categoria jeràrquica més alta del cos.
El Major Trapero passarà a la història per haver preparat voluntàriament i preventivament la detenció del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i del seu Honorable Govern.
A tots els demòcrates catalans se’n va refredar la sang, quan van sentir com el Major Trapero ho explicava amb detall i en ritme de “militar audaç” de cop de mà i pronunciament, al gran i nefast Judici del Procés a Madrid.
Evidentment, tot aquest possible “punch autonòmic”, preparat a esquenes de la màxima autoritat civil del nostre País. Una manera molt “singular”, d’entendre la lleialtat. De república bananera.
Aquest és el Major: llei, ordre i prevenció, fins i tot posant l’autoritat armada per sobre la civil.
¿A qui l’hi ha d’estranyar que els Mossos d’Esquadra avui s’infiltrin en reunions de docents que els veuen com “eixelebrats rampant en un sense fi de mobilitzacions i vagues extremes”?. A ningú documentat.
I que no porti una motxilla ideològica obsoleta i d’abans de caure el Mur de Berlin.
Els que fallen són els directius dels Sindicats i dels Mossos d’Esquadra.
Els Sindicats han de preparar als seus adeptes com a “militants sindicals”.
Fer activisme en obert i no clandestinament, s’han de preveure les “visites” indesitjables, però no se’ls hi ha de posar fàcil i “passar llista” o el que calgui, quan es fan reunions logístiques.
A les reunions s’infiltren “rufians” i “orriols” de tota mena (a més dels mossos, la guàrdia civil, “piolins”, el servei d’espionatge … ) i s’ha de saber treballar per a les mobilitzacions amb aquests “problemes” de personal fantasmagòric, provocador i reaccionari.
I com anecdotari: a les dues mosses d’esquadra protagonistes dels fets, cal estirar-los-hi les orelles, per ser curtes de gambals i per haver fet una operació d’espionatge fallida, operatiu que no passaria ni un examen de l’Escola de Policia, ni ampliant el ventall, un examen de l’Institut de Seguretat pública de Catalunya.
Mireu la fotografia que adjuntem a aquest EDITORIAL, les mosses son aquelles senyores que els hi han posat una barra blanca a nivell dels ulls, per que no les identifiquem.
Com en una reunió tant petita i intima, pretenien barrejar-se amb els docents? Però si ens coneixem tots !!!
I com no tenir una coartada amb cara i ulls. En dos minuts, a traves d’un mòbil, es va saber que no treballaven ni de mestres, ni de professores amb el centre que varen donar com referència.
Entre una consellera d’Educació que tots l’anomenem col·loquialment i amb estima la “pija” i una consellera d’interior que li diem la “cutre”, més un Major/Director amb un cervell “militaritzat” i acabat de formar al FBI, acompanyant un President Illa passat de rosca i que confon els termes, perquè defensa aferrissadament els mossos en general, quan foren unes mosses que les varen trobar amb el bec a l’olla, tot és un despropòsit.
El President defensa els Mossos i nosaltres també President, el problema no és la Institució “Mossos d’Esquadra”, el problema és qui els dirigeix políticament ara i les seves pràctiques imperatives o sigui basades purament en el comandament i l’ordre, traspassant els valors democràtics.
El govern Illa, amb els mossos i la reaccionaria “llei mordassa’, a més d’espiar, segueix un patró de persecució política i policial contra els mestres i professorat mobilitzat, amb identificacions, denúncies i aixecament d’actes, per tot Catalunya.
La degradació moral de Trapero és un fet i les conselleres tot i que son militants fortes i partidistes, del pinyol dur del PSC, estant més que “cremades” políticament. Però sobretot no se les creu ningú de la comunitat educativa.
El “Model Trapero” assumit devotament pel President Illa, impedeix que el Govern negociï honestament amb els sindicats de la majoria de la comunitat educativa.
A LO CAMPUS DIARI pensem que malgrat les barbaritats governamentals, encara estant a temps per rectificar i negociar com a demòcrates, totes les altres fórmules dilatòries és fer de Trump de fireta.
Opinions: locampusdiari@gmail.com
+++
Fotografia: Fragment d’una fotografia de l’ Assemblea Educativa del Consorci i el Barcelonès a l’Institut Pau Claris de Barcelona (06/05/2026). En color les dues mosses infiltrades, havent utilitzat un emmascarament cobrint part de la cara i en alguns assistents s’han realitzat un desenfocament desfigurant també els trets facials. Font: Xarxa X / autoria anònima.
