Circle Economy (Amsterdam): El “Circularity Gap Report” 2026 posa el focus en el valor monetari total que es perd amb el model d’ús lineal dels materials
Aquesta edició presenta el concepte de “Value Gap”, que quantifica, per primera vegada, el valor econòmic que es perd cada any per pràctiques econòmiques lineals.
El concepte de Value Gap, entès com una bretxa de valor, fa referència al valor econòmic que es perd quan els materials, productes i actius s’utilitzen de manera ineficient dins d’un model lineal d’extreure, produir, utilitzar i llençar. Aquesta pèrdua es produeix, per exemple, quan es descarten productes abans d’esgotar-ne la vida útil, s’infrautilitzen recursos o no es recuperen materials que podrien tornar a l’economia. Mesurar aquesta bretxa permet evidenciar-ne no només el cost econòmic directe, sinó també els costos indirectes associats als impactes ambientals i socials, com la contaminació, l’esgotament dels recursos, els efectes sobre la salut humana i la reducció de la productivitat laboral. Alhora, aquesta bretxa representa una oportunitat per retenir més valor mitjançant l’impuls de models circulars.
En aquest context, segons el document, s’estima que l’economia global perd anualment aproximadament 25,4 bilions d’euros a causa de pràctiques pròpies del model d’ús lineal dels materials. Aquesta xifra equival a gairebé el 31% del producte interior brut (PIB) mundial i posa de manifest el potencial de l’economia circular per reduir les pèrdues de valor associades a l’actual model de producció i consum.
Segons el Circularity Gap Report 2026, l’economia circular global correspon només un 6,9% sobre el total, d’acord amb les dades publicades el 2025. Això significa que el 93,1% dels materials que entren al sistema econòmic provenen de fonts verges, fet que evidencia l’abast de la dependència dels recursos primaris i les oportunitats que ofereix una gestió més circular dels materials.
El document identifica cinc vies principals de pèrdua de valor:
-Residu al final de la seva vida útil: és la més important, amb 10 bilions d’euros anuals, vinculada als productes i materials descartats prematurament abans que se’n recuperi tot el valor possible que el producte ofereix.
-Pèrdues d’energia: és la següent amb 8,7 bilions d’euros, derivades de les ineficiències en l’extracció, la conversió, el transport i l’ús final de l’energia.
-Consum de capital fix: amb 5,2 bilions, associat al deteriorament d’edificis, infraestructures i maquinària.
-Pèrdues en processos productius: amb 904 milers de milions, derivades d’ineficiències, defectes i pèrdues de rendiment durant la transformació de matèries primeres en productes intermedis o finals.
-Pèrdues i el malbaratament alimentari: amb 650 milers de milions d’euros, associades als aliments comestibles que surten de la cadena de subministrament sense ser consumits, incloses les pèrdues en l’emmagatzematge, el transport, la venda al detall i el consum final.
La circularitat no consisteix només a reciclar, sinó a reduir l’ús de recursos i mantenir-ne el valor durant més temps. Existeixen estratègies que ho promouen, com allargar la vida útil dels productes, millorar el manteniment, afavorir la reparació i la reutilització, impulsar la remanufactura i recuperar més valor dels materials al final del seu ús. En aquest sentit, en el marc de l’Observatori Catalunya Circular s’han publicat diverses iniciatives relacionades amb aquests principis. Un exemple és BIOGRÜNDL, que aprofita subproductes de la indústria del suro de Catalunya per obtenir principis actius amb utilitat cosmètica. També destaca Blackbolt, que aplica processos i materials sostenibles en la fabricació de calçat personalitzat. Un altre cas és ReBICIcla, una iniciativa que contribueix a la circularitat recuperant bicicletes en desús i donant-los una nova vida.
Tancar aquesta bretxa requereix una acció coordinada entre empreses, responsables polítics i agents financers: les empreses poden identificar millor les pèrdues de valor i impulsar models de negoci circulars; les administracions, per la seva banda, poden establir objectius, revisar els mecanismes de preus i aplicar incentius que afavoreixin les pràctiques circulars; i el sector financer pot incorporar criteris com la durabilitat, la reparabilitat i la recuperabilitat en les seves decisions d’inversió i finançament.
Reduir aquesta pèrdua de valor pot ajudar a retenir més recursos dins de l’economia, disminuir la pressió ambiental i reforçar la resiliència econòmica. El Circularity Gap Report 2026 planteja així la circularitat com una oportunitat per millorar l’eficiència dels materials i preservar més valor al llarg de les cadenes de producció i consum.
El “Circularity Gap Report” 2026 (En anglès) … clicar aquí
