Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya: Nova publicació de la sèrie Paperclip “L’odissea constitucional quebequesa: el Projecte de llei constitucional de 2025” de Marc Sanjaume-Calvet professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra
La publicació Paperclip, impulsada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya, té l’objectiu de difondre reflexions i bones pràctiques sobre la gestió pública, la innovació administrativa i l’activitat institucional. Es tracta d’un instrument de divulgació pensat per al personal de l’Administració i per a totes aquelles persones interessades en el funcionament intern del sector públic, i especialment en qüestions relacionades amb l’autogovern.
El darrer número, “L’odissea constitucional quebequesa: el Projecte de llei constitucional de 2025”, és un estudi de Marc Sanjaume-Calvet, professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra.
El Projecte de llei constitucional del Quebec, presentat l’any passat, representa el retorn de la qüestió constitucional a la política quebequesa després de dècades de relativa inacció i s’emmarca en el llarg malestar constitucional de la província, que ha viscut referèndums fallits (1980, 1992 i 1995) i una relació sempre tensa amb la Constitució canadenca. Aquesta tensió deriva de la dificultat de conciliar “dues maneres d’entendre els drets i la ciutadania”, la canadenca i la quebequesa.
El projecte, impulsat per un govern de la Coalition Avenir Québec amb majoria absoluta, busca situar-se entre el sobiranisme històric i el federalisme. Integra tres normes: la Constitució del Quebec, la Llei sobre l’autonomia constitucional i la Llei sobre el Consell Constitucional. La primera estableix la primacia absoluta de la Constitució sobre la resta de normes jurídiques i articula una concepció nacional monista, afirmant que “el poble quebequès forma una nació” i que “el francès és l’única llengua comuna”, tot i anomenar també les Primeres Nacions. La segona norma fixa estratègies per reforçar l’autonomia provincial, mentre que la tercera crea un òrgan consultiu similar al Consell de Garanties Estatutàries.
S’inscriu, doncs, en un constitucionalisme autonomista, coherent amb el que André Binette anomena “model provincial”, és a dir, és plenament compatible amb l’ordre canadenc. Tot i això, el context polític hi pesa molt: la CAQ afronta un moment de debilitat, el Parti Québécois creix a les enquestes i el nacionalisme identitari torna a guanyar força. Paperclip destaca que el Projecte arriba en un moment de “efervescència” sobiranista i d’un clima internacional que reforça discursos de sobirania i identitat. Això explica que la iniciativa tingui també una dimensió estratègica, més enllà del contingut jurídic.
El Projecte, però, ha generat crítiques intenses, tant procedimentals com substantives. L’oposició denuncia que la CAQ ha impulsat una constitució sense un “veritable” procés constituent, i que un text d’aquesta naturalesa no pot ser el projecte d’un sol partit. Els sobiranistes, per la seva banda, retreuen que es tracta d’una “constitució de província” subordinada a la canadenca i que no altera realment el repartiment de competències. En síntesi, el Projecte de llei constitucional combina l’afirmació nacional, la reordenació jurídica i el càlcul polític, i reobre un debat que al Quebec mai no ha quedat del tot tancat.
Text íntegre de “Paperclip”, núm. 18. “L’odissea constitucional quebequesa: el Projecte de llei constitucional de 2025” … clicar aquí
Font: Llibres GenCat ©
