Homilia del Papa Lleó XIV a la Vigília d’Oració en l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona

En el viatge del Papa Lleó XIV a Catalunya d’aquest dimarts (09/06/2026), entre nombroses activitats públiques i privades, el Papa ha participat en una Vigília d’Oració en l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona.

Durant la Vigília el Papa ha llegit una homilia, en la qual hi havia parts en català i parts en espanyol.

A continuació oferim l’Homilia completa, traduïda en la seva totalitat al català.

Homilia del Papa Lleó XIV

Estimats germans i germanes, fills i filles estimats de Déu. També nosaltres som, amb Nicodem, pelegrins a la nit. Aquesta icona evangèlica, sobretot, ens ofereix un missatge del camí de la vida.

El nostre caminar, el nostre desitjar i tot allò que abracem i vivim quotidianament, en les alegries i en les derrotes, en les aspiracions i en els projectes, és l’expressió de la nostra recerca contínua: som captaires d’amor, tenim gana i set de veritat, busquem un significat ple que ens sostingui, ens animi i ens ajudi a comprendre’ns. Mentre avancem lentament, amb petites passes, estem cridats a dialogar amb la penombra de la nostra mateixa condició humana: ens falta la veritat completa, no coneixem en profunditat el misteri de nosaltres mateixos i el veritable rostre dels altres, no sempre aconseguim comprendre la veritat amagada de la realitat que ens envolta i dels esdeveniments que es presenten davant dels nostres ulls. Busquem una llum que il·lumini el camí.

Però Nicodem també ens parla del camí de la fe. No es tracta d’un sender paral·lel respecte al de la nostra existència, sinó que aquests dos itineraris estan sempre entrellaçats. Com hem proclamat a l’Evangeli, Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill unigènit i, en ell, s’ha unit per sempre a la nostra carn. Ell està sempre amb el Pare i amb nosaltres; així, cada cop que el misteri de la nostra vida s’obre a la llum d’un nou dia, en tot el que som i obrem, estem a la presència de Déu i som custodiats pel seu braç etern: la nostra vida “està en Crist amagada amb Déu”. I, amb tot, a vegades experimentem la nit de la fe, la fatiga de creure, el cansament de l’esperit, el sentit de la desproporció davant la crida de l’Evangeli, l’amargor dels nostres fracassos i la por de no ser capaços.

Germans i germanes, Nicodem ens ensenya que aquestes nits, que acompanyen la nostra vida, el camí de la fe i la història en què vivim, són un lloc de benedicció, un espai per renéixer, unes entranyes que sempre engendren nova vida. Aquestes nits ens despullen i ens retornen a allò essencial; ens treuen les màscares humanes i religioses que utilitzem cada dia, perquè no ens reconeguin o per donar una imatge de nosaltres diferent de la que som; ens deixen al descobert, amb les nostres llums i les nostres ombres, i ens retornen a la humilitat de saber-nos mirar en la veritat, més enllà de la presumpció de pensar que el nostre camí ja està complert i que avancem com si tinguéssim una llum clara sobre cada cosa, sobre tots i fins i tot sobre Déu.

Aquest “espai buit” que la nit crea, tot i que es presenta sota la forma del patiment o de la insatisfacció, de la desil·lusió o de la incredulitat, pot ser una ocasió per rebre una nova vida, per canviar i renovar-se, per “renèixer de dalt”, com diu Jesús a Nicodem. Déu, en efecte, no ha vingut a jutjar el món pel seu pecat i la nit de la seva infidelitat, sinó que ha enviat el seu Fill per salvar-lo, per donar al món la vida eterna.

Per això, també nosaltres estem cridats a no jutjar les “nits”; ni les nits de la nostra vida, ni les de l’Església, ni les de la societat que ens envolta. A la nit, en canvi, hem de posar-nos en camí com fa Nicodem, continuar interpel·lant el Senyor, obrir-nos al vent de l’Esperit per acollir la nit ja no com el signe d’un fracàs sinó com l’inici d’una nova vida.

I pensant en el nostre camí personal, però també en les nits del nostre camí eclesial i d’Espanya, en les seves ciutats, en les seves antigues i noves pobreses, en la seva societat i cultura, podem preguntar-nos: quines són les nits que travessem? Què ens suggereixen? Entrant-hi i mirant amb humilitat i sense prejudicis la realitat del que som, què estem cridats a canviar? On hem de renovar-nos, en quina direcció volem anar, quina societat volem construir?

No deixem de cercar, de qüestionar-nos i de dialogar, amb Déu i entre nosaltres, també al cor de la nit. Caminem junts en la fe que harmonitza la diversitat de les nostres idees i sensibilitats, per cercar la veritat que ens guia cap al bé comú, perquè aquest país sigui un espai acollidor per a tothom, on cadascú sigui respectat en la seva dignitat de persona i estimat per allò que és. Obrim-nos al do de l´Esperit, cercant el Senyor amb Nicodem i acollint la llum del seu Evangeli, amb la certesa que experimentarem en nosaltres una vida nova, una presència que beneeix, un amor gratuït que ens ajudarà a passar de la nit a la llum. Perquè Déu vol que res es perdi i ja des d´ara desitja donar-nos la vida eterna, per conduir-nos a la felicitat que no té fi.

Que el Senyor ens concedeixi, per intercessió de la Mare de Déu, obrir-nos a Ell i deixar-nos bressolar pel vent del seu Esperit.

Papa Lleó XIV

+++

Fotografia: V Media © / LCD