La Comissió Europea presenta les primeres estratègies de la UE per a les illes i les comunitats costaneres

Avui (10/06/2026), la Comissió Europea ha adoptat dues estratègies específiques, una per a les illes de la UE i una altra per a les comunitats costaneres de la UE, que estableixen per primera vegada un enfocament europeu coordinat per donar suport a tots dos tipus de territoris i desbloquejar el seu potencial a llarg termini.

Les dues iniciatives introdueixen un enfocament específic, dedicat a les necessitats específiques i els reptes únics de:

-17 milions de persones que viuen en més de 4.000 illes de 16 estats membres de la UE;

-95 milions de persones que viuen al llarg dels 70.000 km de costes de la UE i a les zones costaneres de 22 estats membres de la UE.

A aquest efecte, la Comissió proposa un enfocament coherent i holístic que abordi l’economia, la connectivitat, l’energia, el medi ambient, la demografia i la seguretat de manera integrada, amb l’objectiu de transformar els reptes als quals s’enfronten aquests territoris en oportunitats i fortaleses duradores. Això inclou garantir que les seves necessitats específiques es reflecteixin plenament en les futures propostes i s’alineïn amb les prioritats més àmplies de la UE.

La majoria de les illes de la UE comparteixen reptes comuns que afecten la seva sostenibilitat econòmica i la seva qualitat de vida, com ara l’aïllament geogràfic, la connectivitat limitada, els elevats costos de transport i temps de viatge, els mercats petits i fragmentats, la sobredependència del turisme, la dependència excessiva dels combustibles fòssils, la vulnerabilitat climàtica, el declivi demogràfic, l’escassetat d’aigua, l’accés reduït als serveis essencials i altres costos afegits de la insularitat.

A la cruïlla entre la terra i el mar, les comunitats costaneres d’Europa són un actiu vital. Combinen un ric patrimoni ambiental, cultural i marítim amb un fort potencial per impulsar una economia blava sostenible. Alhora, les comunitats costaneres d’Europa es troben a la primera línia del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat marina i costanera i la contaminació marina, que afecten la seva resiliència a llarg termini i el seu creixement econòmic. Algunes també s’enfronten a pressions addicionals, com ara el turisme desequilibrat, l’escassetat d’habitatges assequibles, l’estacionalitat de l’activitat econòmica i les oportunitats laborals limitades, que provoquen l’emigració juvenil i la inestabilitat econòmica.

Per això és essencial un enfocament a mida. Les dues estratègies treballen conjuntament, reforçant-se mútuament per abordar les pressions compartides alhora que responen a les realitats úniques de les illes i les comunitats costaneres per igual.

Reconeixent aquestes pressions interconnectades, la UE ha desenvolupat dues estratègies complementàries per construir un marc cohesionat dins de les polítiques i el finançament existents, amb la finalitat de reforçar les oportunitats econòmiques, la qualitat de vida i la resiliència.

Una estratègia a prova de futur per a les illes europees

L’estratègia té com a objectiu integrar les necessitats de les illes i reflectir els reptes als quals s’enfronten en polítiques més àmplies de la UE adaptades a les seves necessitats específiques. S’estructura al voltant de quatre pilars clau:

• Desenvolupament econòmic, connectivitat, competitivitat i innovació: impulsar l’emprenedoria, les economies locals diversificades, el turisme sostenible i la digitalització, tot abordant les bretxes de connectivitat que limiten l’activitat econòmica i la vida a les illes.

-Seguretat energètica, protecció del medi ambient i resiliència climàtica: accelerar la descarbonització, les energies renovables, l’adaptació al clima i la protecció de la biodiversitat.

-Comunitats i demografia: reforçar els serveis públics, l’atenció sanitària, l’habitatge, l’educació i la inclusió social per revertir la despoblació i retenir els joves.

-Seguretat i preparació per a les crisis: reforçar la resiliència contra els desastres naturals relacionats amb la crisi climàtica, els riscos marítims i altres amenaces emergents.

 L’estratègia promou l’establiment d’un diàleg regular entre les institucions de la UE i les parts interessades que representen els interessos de les illes, així com diverses mesures de suport tècnic, com ara el desenvolupament de capacitats i l’intercanvi de bones pràctiques. Es convida els estats membres a incloure mesures específiques per al desenvolupament de les illes en els seus futurs plans d’associació nacionals i regionals, incloses les relacionades amb la insularitat en àrees com la connectivitat, els serveis i les infraestructures. També es convida els estats membres a elaborar eines d’inversió territorial per promoure estratègies integrades per a les illes i facilitar una millor cooperació.

Una estratègia per a comunitats costaneres pròsperes

L’estratègia sobre les comunitats costaneres se centra en tres prioritats:

-Per impulsar la prosperitat, promou una economia blava dinàmica, competitiva i diversificada, fomentant la innovació, nous models de negoci —com el pescaturisme, la bioeconomia i les energies renovables marines— i creant oportunitats de treball d’alta qualitat.

-Per enfortir la resiliència, millora l’adaptabilitat al canvi climàtic i als reptes ambientals, econòmics, socials i de seguretat més amplis, en particular mitjançant la implementació de la iniciativa OceanEye, presentada recentment.

-Per millorar la qualitat de vida, promou llocs vibrants, inclusius i atractius on persones de totes les edats puguin prosperar (treballant, vivint i gaudint del seu entorn), alhora que salvaguarden la cultura marítima, el patrimoni i la identitat local.

L’estratègia posa èmfasi en solucions personalitzades i dirigides localment, reconeixent les diverses necessitats de les comunitats costaneres, des dels pobles pesquers remots fins a les principals ciutats portuàries.

Les mesures clau inclouen:

-Empoderar les comunitats costaneres en la planificació espacial marítima a través de la propera Llei de l’Oceà, promovent l’ús sostenible del capital natural de l’oceà, fomentant l’adaptació al clima i desbloquejant oportunitats per a un creixement sostenible.

-Donar suport als clústers de bioeconomia blava i a les cadenes de subministrament a les zones costaneres a través de projectes locals dirigits per la comunitat, com a part de la futura Iniciativa d’Innovació en Bioeconomia Blava de la UE.

-Desenvolupar un sistema de certificació per a crèdits de carboni blau per crear noves oportunitats per als serveis i els ingressos de l’economia blava per a les comunitats costaneres.

-Promoure la resiliència climàtica mitjançant l’augment de les avaluacions de riscos, la cartografia d’inversions i el suport a la creació de capacitats per a l’adaptació costanera, amb la participació del Banc Europeu d’Inversions i les Missions de la UE sobre l’Adaptació al Canvi Climàtic i la Restauració del Nostres Oceans i Aigües.

Antecedents

La UE acull més de 4.000 illes habitades en 16 estats membres, incloses les tres nacions insulars de Xipre, Irlanda i Malta, on viuen uns 17 milions de persones. Aquestes illes són una part vital de la identitat, l’economia, la història i el patrimoni cultural de la UE. L’Estratègia de les Illes de la UE es basa en una àmplia consulta pública, que inclou les contribucions de les parts interessades a una convocatòria de propostes, així com les aportacions del Parlament Europeu, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social Europeu i les comunitats insulars, que fa temps que defensaven un marc polític específic.

Mentrestant, 95 milions de persones (el 21% de la població de la UE) resideixen al llarg dels 70.000 km de costa de la UE o dins de zones costaneres de 22 estats membres. L’Estratègia de les Comunitats Costaneres de la UE es va basar de manera similar en una convocatòria pública de propostes, garantint que les veus locals donessin forma al seu desenvolupament.

Ambdues estratègies s’alineen amb el Pacte Europeu per l’Oceà (llançat el 2025) i complementen polítiques més àmplies de la UE sobre acció climàtica, cohesió i desenvolupament sostenible. Tanmateix, les regions ultraperifèriques de la UE no estan cobertes per aquestes propostes, ja que s’aborden en una estratègia específica separada, que reconeix el seu estatus únic en virtut de l’article 349 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Aquesta estratègia es presentarà a finals d’aquest any.

+++

Fotografia: EPRS | European Parliamentary Research Service ©.