Fundació Gala-Salvador Dalí: Segona trobada pública de “Platform Dalí” amb la pregunta “Què és real?”

Dimecres 1 de juliol de 2026. De les 18:00 – 22:00h. Presencial: La Llotja de Mar de Barcelona. (Passeig d’Isabel II, 1 de Barcelona). Gratuït amb inscripció. Idiomes: català, espanyol, anglès amb traducció.

Salvador Dalí va defensar la capacitat de l’art per revelar dimensions ocultes de la realitat. Partint d’aquesta intuïció, Què és real? explorarà com l’art i la ciència participen conjuntament en la construcció i la interpretació de la realitat

Què és real?, la segona trobada pública de Platform Dalí, impulsada per la Fundació Gala-Salvador Dalí, tindrà lloc l’1 de juliol a la Llotja de Mar de Barcelona, i inaugurarà el primer cicle temàtic anual del programa.

La pregunta “Què és real?” sol partir d’una idea simple: que allò real és allò que ja existeix i que es pot comprovar. Platform Dalí parteix, tanmateix, d’una altra intuïció: allò real no és un conjunt estable de formes determinades, sinó un territori en transformació, que muta, emergeix o encara no troba forma.

Salvador Dalí defensava la capacitat de l’art per reorganitzar els significats del món sense alterar necessàriament la realitat física, tot intuint processos que resten ocults. «Mirar és una manera d’inventar», va escriure el 1927. Així formulava una de les idees més radicals del seu pensament: allò que percebem com a real rarament es mostra d’una manera directa i immediata, i amb prou feines copsem els aspectes més accidentals del món. L’interès de Dalí per la ciència i la tecnologia va sorgir precisament en aquesta zona d’inestabilitat. Més que buscar-hi certeses, hi va trobar noves maneres de pensar una realitat fragmentada, difícil de fixar en una única imatge.

Què és real? és el tema de la segona trobada pública de Platform Dalí i també el que s’examinarà al llarg d’aquest any i fins al juliol de 2027. A través d’aquest concepte, proposem analitzar com l’art i la ciència participen conjuntament en la construcció, interpretació i expressió d’allò real, entenent-ho com un prisma múltiple: allò que existeix més enllà de l’experiència tangible; allò que emergeix de l’estranyesa d’allò surreal; les connexions invisibles amb altres formes de vida i de consciència; o aquells territoris on la il·lusió arriba als seus límits i es projecta en l’espai hiperreal del present.

La trobada reunirà performances, instal·lacions, converses i experiències compartides amb el públic, i marcarà la primera presentació de les recerques desenvolupades per artistes residents i fellows als centres científics col·laboradors de Platform Dalí durant la primera meitat de 2026, el primer cicle de vida del programa. A ells s’hi sumaran artistes, creadors i científics convidats, les pràctiques dels quals dialoguen amb la pregunta sobre allò real, així com amb la visió de Platform Dalí.

Les places són limitades. Podeu inscriure-us al programa complet, que comença a les 18h amb una sèrie d’actuacions, o a la segona part de l’esdeveniment, que comença a les 19h amb una conversa pública, seguida d’un concert i un còctel.

PROGRAMA

Espai Platform Dalí
Aquesta part del programa és només per invitació.

17:00
Estampa, Taula d’espectres, 2026 — instal·lació

El col·lectiu Estampa presenta una nova iteració de Taula d’espectres per a l’Espai Platform Dalí. La instal·lació és un dispositiu de mediació òptica: una taula, un vidre i un conjunt d’objectes. Una interfície entre la llum i la matèria. Una interferència entre l’ull i les imatges. Tot disposat per dividir la llum en dues i convocar espectres.

Taula d’espectres forma part del projecte de recerca artística Dispersing the Spectres, amb el suport d’El Graner, Centre de Creació de Dansa i Arts en Viu.

7:30
Nicole L’Huillier, Pétalo (Weaving a Membrane in Motion), 2026 — performance cercavila

En una processó a través de les capes d’història de Ciutat Vella, des de l’Espai Plataform Dalí, al Barri Gòtic, fins a la Llotja de Mar, al Born, Pétalo (Weaving a Membrane in Motion) ens convida a sintonitzar col·lectivament amb un mode relacional de percepció basat en crida i resposta.

Pétalo és un dispositiu d’escolta escultòric consistent en una membrana elàstica similar a un pètal que percep, amplifica i redistribueix les vibracions que hi entren en contacte. Funcionant com una estructura guia, esdevé un punt d’orientació mòbil que crea un ritu col·lectiu en moviment. Et convidem a contribuir-hi amb la teva pròpia veu, a taral·lejar, cantar, tocar-la i respirar mentre segueixes els seus senyals per teixir un camp sonor emergent.

A mesura que el grup es desplaça, una arquitectura membranosa efímera pren forma: un sistema viu i canviant format mitjançant la ressonància, la proximitat i l’intercanvi continu de vibracions que ens uneix.

En aquest acte compartit d’escolta i resposta, l’obra explora el món real no com una realitat estable i externa, sinó com un camp que emergeix de trobades, ressonàncies i respostes. Uneix-te a Pétalo per formar part d’una membrana en moviment.

La Llotja de Mar
Podeu inscriure-us al programa complet des de les 18h amb una sèrie d’actuacions, o unir-vos a les 19h per a una taula rodona seguida d’un concert.

18:00
George Mahashe, MotshwaraMarapo, 2026 — performance

MotshwaraMarapo és la paraula en l’idioma sud-africà sotho septentrional amb què es designa el mestre de cerimònies. La seva traducció literal és ‘el guardià dels ossos’, en referència als ossos endevinatoris, un conjunt de fragments d’os i artefactes trobats que activen les complexes relacions entre els somnis compartits i els individuals.

En aquesta performance, Mahashe invoca el MotshwaraMarapo llançant els ossos endevinatoris i convidant-nos a escoltar el relat que n’emergeix. La performance és una oda a Credo Mutwa, cèlebre sanusi sud-africà, orador, acadèmic i profeta, de qui Mahashe explora el llegat a la recerca de sinergies imprevistes entre els ossos oraculars i el regne quàntic.

En establir un diàleg entre les pràctiques endevinatòries i l’univers quàntic, Mahashe planteja el món real com un camp de potencialitats, amb uns patrons que es tornen perceptibles mitjançant actes atents de lectura, escolta i relació.

18:20
Suzanne Treister, Institute of Mystical Earth System Science, 2024 — videoinstal·lació
Tamara Vázquez Schröder, As a Matter of Dark, 2022 — lectura d’un fragment

L’obra de Suzanne Treister Institute of Mystical Earth System Science presenta un nou camp interdisciplinari que combina la ciència contemporània amb formes de coneixement místiques, espirituals i tradicionals. El projecte, que és una evolució a partir de la cibernètica, la teoria de sistemes, la ciència del sistema Terra i la hipòtesi de Gaia, entén la Terra com un sistema holístic i advoca per un retorn a l’autoregulació planetària. Aquesta videoinstal·lació planteja l’establiment d’una xarxa global d’Instituts de Ciència Mística del Sistema Terra especulatius, distribuïts pel planeta. Creades mitjançant dissenys arquitectònics generats amb IA, aquestes infraestructures especulatives obren nous imaginaris de sostenibilitat humana ètica basats en la col·laboració entre la recerca científica i la revelació mística.

En diàleg amb el treball de Treister, Tamara Vázquez Schröder, física de partícules experimental que treballa a l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) de Barcelona, oferirà una lectura performativa del seu relat de ciència-ficció As a Matter of Dark, escrit a partir del projecte de Treister Scientific Dreaming: el 2040, els somnis i les vides conscients de quatre personatges convergeixen inesperadament en adonar-se que poden percebre un món invisible que transcendeix la percepció. Quan s’anuncia el descobriment de l’axió com a candidat a matèria fosca, les seves intuïcions prenen forma científica.

18:40
Tania Candiani, Física per a una tempesta imaginària, 2026 — performance / HUM, 2025 — videoinstal·lació

En el vestíbul amb voltes contigu al Saló de Contractacions de la Llotja de Mar, una banda de fiscorns activa la pedra gòtica des de les seves freqüències més greus, convertint l’espai en una cambra de ressonància. L’obra pren com a guia l’antic baròmetre de la Llotja i els seus set estats atmosfèrics: de «tempesta» i «molt sec» a «variable», allà on l’agulla vacil·la sense decidir-se. Seguint aquesta partitura meteorològica, el so travessa l’arquitectura i revela les ressonàncies latents de l’espai. Interpretació musical: Fiscorn.cat ( Gabriel Almeida, David Dario, Jordi Estartús, Pep Moliner, Jordi Montasell, Pere Montserrat, Moisés Riba).

Aquesta exploració es prolonga en l’obra audiovisual HUM, que té per protagonista l’alphorn o corn alpí, un instrument tradicional dels Alps suïssos. L’any 2025, aquest instrument va ressonar a l’interior de diversos experiments del Gran Col·lisionador d’Hadrons del CERN, a cent metres sota terra, a Ginebra. Del fiscorn a l’alphorn, la geometria de la trompeta emergeix com una forma recurrent que travessa la natura, la cultura i el cosmos, repetint-se des de les escales subatòmiques fins a les astronòmiques.

Entre instruments històrics, amidaments atmosfèrics i física fonamental, les dues obres tracen un camp de ressonàncies en què el so i la imatge fan perceptibles les vibracions que travessen la matèria a diferents escales. En posar en relació arquitectura, atmosfera i física de partícules, revelen continuïtats inesperades entre fenòmens que, tot i ser distants, participen d’una mateixa condició vibratòria.

La Llotja de Mar

19:00 
Benvinguda Sr. Jordi Mercader, President de la Fundació Gala-Salvador Dalí i Mónica Bello, Directora de Platform Dalí

19:15
Col·loqui: Què és real?
Introducció de José Ignacio Latorre Director del Centre for Quantum Technologies de Singapur i membre del Grup d’Experts de Platform Dalí
Estampa, col·lectiu resident de Platform Dalí a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)
Jahnavi Phalkey Historiadora de la ciència i la tecnologia, cineasta i directora fundadora de Science Gallery Bengaluru
Ersilia Vaudo Astrofísica i alta directiva de l’Agència Espacial Europea
George Mahashe, artista resident de Platform Dalí a l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)

20:40
Félicia Atkinson, Space as an Instrument, 2026 — performance

Vine a l’estrena d’una nova interpretació de Félicia Atkinson del seu àlbum Space as an Instrument (Shelter Press, 2024), una improvisació per a piano de cua i veu. Inspirat en l’obra del compositor avantguardista Harold Budd —conegut per la seva música atmosfèrica i contemplativa— i en el compositor experimental Robert Ashley —que va difuminar les fronteres entre discurs, relat i música amb les seves obres operístiques—, el treball d’Atkinson ronda el llindar de la comprensió i sovint exclou les interpretacions literals. Una de les experiències universals de la vida a la Terra consisteix a mirar cap al cosmos per contemplar-lo. Aleshores, la immensitat de la nostra vida interior conflueix amb la de l’espai, i la fusió de les dues perspectives ens meravella. L’espai, com un instrument, ens convida a explorar els paisatges il·lusoris creats en trobades així, quan la ment està oberta al seu entorn. Com si la immensitat del cel nocturn ens absorbís, la performance expandeix la imaginació i ens reté en el misteri de l’inefable.

La trobada es tancarà amb un còctel.

Inscripció … clicar aquí

IMATGE: Disseny de Javier Jaén ©.